República Socialista Soviètica del Kirguizstan

La República Socialista Soviètica del Kirguizstan (RSS del Kirguizstan) és el nom que va rebre el Kirguizstan quan va formar part de la Unió Soviètica. El 14 d'octubre de 1924 es va crear l'Oblast Autònom de Kara-Kirgiuzia que formava part de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública Socialista Soviètica del Kirguizstan
Кыргыз Советтик Социалисттик Республикасы (ky) Modifica el valor a Wikidata
Tipusrepública de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata

HimneAnthem of the Kirghiz Soviet Socialist Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lema«Treballadors del món, uniu-vos!» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 52′ N, 74° 36′ E / 42.87°N,74.6°E / 42.87; 74.6
Estat desaparegutUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
CapitalBixkek Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.257.000 Modifica el valor a Wikidata (21,45 hab./km²)
Idioma oficialkirguís
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície198.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació5 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució26 desembre 1991 Modifica el valor a Wikidata
SegüentKirguizstan Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública soviètica Modifica el valor a Wikidata
Monedaruble soviètic Modifica el valor a Wikidata

Posteriorment va passar a ser la República Socialista Soviètica Autònoma del Kirguizstan que també formava part de la RSFS de Rússia. Finalment, el 5 de desembre de 1936 va passar a ser una república constituent de l'URSS sota el nom de RSS del Kirgiuzistan. La independència es va declarar el 31 d'agost de 1991 passant-se a anomenar República del Kirguizstan l'endemà.

Història

modifica

Alguns havien donat suport als basmaci, que advocaven per la independència nacional i el retorn dels vafq, ja que foren obligats a abandonar el nomadisme i col·lectivitzats el 1927-1928, i cap a finals dels 30 ja havien liquidat els intel·lectuals djadidistes. Després del 1937, endemés, totes les manifestacions del passat kirguís descrites al Manas foren dissoltes en els esforços de col·lectivització i industrialització: mesquites i madrasses convertides en museus, i russificació educativa primer en alfabet llatí i després en ciríl·lic; la shariat i l'adat foren substituïdes pel codi soviètic, els rituals, circumcisions i pelegrinatges foren proscrits. Els matrimonis islàmics, amb les pràctiques del kalym (el preu de la núvia) i l'ichkari (confinament de les dones en llurs habitacions) foren prohibides. També s'inicià una campanya pel huyum (emancipació de la dona).

La república Socialista Soviètica Autònoma Kirguís o del Kirguizstan es va fundar el 7 de març de 1927 dins la República Federativa Socialista Soviètica Russa i fou elevada a República Socialista Soviètica Kirguís o del Kirguizstan el 5 de desembre de 1936.

Del 1941 al 1951 es va produir l'anomenat afer Manas, quan es va censurar la traducció russa del clàssic èpic kirguís per considerar-lo feudal i panislamista, malgrat la defensa que en va fer el seu traductor, el poeta i diputat Aali Tokombayev.

El 1980 va morir, potser assassinat Sultan Ibrahimov, cap del Consell de Ministres, qui havia reclamat més autonomia, i alguns rezelaren del paper dels serveis soviètics. Quan el març del 1985 fou escollit Mikhaïl Gorbatxov secretari general del PCUS va dimitir el secretari del partit, T. Usubaliyev, substituït per Absamat Masaliyev, qui l'acusa de nepotisme i corrupció i fa dimitir molts ministres, però aviat esdevindrà crític amb la perestroika. Tot i així, el kirguís esdevindrà llengua oficial, i el rus de comunicació interètnica, i s'oposa al multipartidisme.