Adolf Butenandt
Adolf Friedrich Johann Butenandt (Wesermünde, Baixa Saxònia, 1903 - Múnic 1995) fou un bioquímic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1939.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 març 1903 Bremerhaven (Alemanya) |
| Mort | 18 gener 1995 (91 anys) Múnic (Alemanya) |
| Sepultura | Waldfriedhof de Munic |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Universitat de Marburg Universitat de Göttingen |
| Director de tesi | Adolf Otto Reinhold Windaus |
| Activitat | |
| Camp de treball | Bioquímica i química orgànica |
| Lloc de treball | Gdańsk Múnic Tübingen |
| Ocupació | Química |
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Göttingen Universitat Tècnica de Gdańsk Societat Kaiser Wilhelm Universitat de Múnic Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Membre de | |
| Professors | Adolf Otto Reinhold Windaus |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Peter Karlson |
| Família | |
| Cònjuge | Erika Butenandt |
Premis Premi Nobel de Química l'any 1939
| |
 | |
Biografia Modifica
Va néixer el 24 de març de 1903 a la ciutat de Wesermünde, situada a l'estat alemany de Baixa Saxònia. Va estudiar química a la Universitat de Marburg i a la Universitat de Göttingen, on es va graduar l'any 1927, sota la direcció d'Adolf Windaus.
Des de 1931 va impartir classes a la Universitat de Göttingen i des de 1933 a l'Escola Tècnica Superior de Danzig. El 1936 fou nomenat director de l'Institut de Bioquímica de Max Planck a Berlín. Des de 1945 va impartir classes i va investigar a la Universitat de Tubinga, i posteriorment entre 1956 i 1971, va ser professor de química fisiològica a la Universitat de Múnic i president de la Societat Max Planck per al Progrés de la Ciència entre 1960 i 1972.[1]
Butenandt morí el 18 de gener de 1995 a la ciutat de Múnic, situada a l'estat de Baviera.[1]
Recerca científica Modifica
Va orientar la seva recerca en les hormones sexuals humanes, aïllant l'any 1929 l'estrogen, el 1931 l'androsterona i el 1934 la progesterona i la testosterona, determinant, així mateix, les relacions entre aquestes i els esteroides.
El 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, que va compartir amb el químic suís Leopold Ruzicka, pels seus treballs sobre les hormones sexuals.[2] El règim nacionalsocialista en el poder a Alemanya el va obligar a rebutjar el guardó,[1] que finalment va acceptar l'any 1949.[3][4][5][6]
Les seves investigacions, a més, van tractar sobre les hormones i els virus dels insectes. El 1959, juntament amb Peter Karlson, va introduir el concepte de feromona.[7]
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Adolf Friedrich Johann Butenandt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1939» (en anglès americà). [Consulta: 28 desembre 2021].
- ↑ Szöllösi-Janze, Margit. Science in the Third Reich (German Historical Perspectives). Oxford (Regne Unit): Berg Publishers, 2001. ISBN 1-85973-421-9.
- ↑ Akhtar, M.; Akhtar, M. E. «Adolf Friedrich Johann Butenandt. 24 March 1903-18 January 1995». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 44, 1998, pàg. 79–92. DOI: 10.1098/rsbm.1998.0006. PMID: 11623990.
- ↑ Karlson, P. «Adolf Butenandt (1903–1995)». Nature, 373, 6516, 1995, pàg. 660. Bibcode: 1995Natur.373..660K. DOI: 10.1038/373660b0. PMID: 7854440.
- ↑ Jaenicke, L. «Adolf Butenandt: 24. 3. 1903 - 18. 1. 1995». Chemie in unserer Zeit, 29, 3, 1995, pàg. 163–165. DOI: 10.1002/ciuz.19950290313.
- ↑ Butenandt, A.; Beckamnn, R.; Hecker, E. «Über den Sexuallockstoff des Seidenspinners .1. Der biologische Test und die Isolierung des reinen Sexuallockstoffes Bombykol». Hoppe-Seyler's Zeitschrift für Physiologische Chemie, 324, 1961, pàg. 71–83. DOI: 10.1515/bchm2.1961.324.1.71. PMID: 13689417.
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf Butenandt |
- «Adolf Butenandt» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.