Viquipèdia

Gdańsk

municipi de Polònia

Gdańsk Gdańsk Gdańsk (?·pàg.) (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia. Situada vora dels rius Vístula i Motława, és la capital del voivodat de Pomerània, a la mar Bàltica.

Infotaula de geografia políticaGdańsk
Gdańsk (pl)
Gduńsk (csb)
Flag of Gdańsk (en) Coat of arms of Gdańsk (en)
Flag of Gdańsk (en) Tradueix Coat of arms of Gdańsk (en) Tradueix
Collage of views of Gdansk.jpg
Centre de la ciutat, Centre des del Riu Motława,Jove des de la finestra, Neptú,cases del carrer Długi Targ, Pont en suspensió
Lema«Nec temere, nec timide»
Localització
Gdansk DK.svg
 54° 22′ 00″ N, 18° 38′ 00″ E / 54.366666666667°N,18.633333333333°E / 54.366666666667; 18.633333333333
EstatPolònia
VoivodatVoivodat de Pomerània
Capital de
Població
Total464.254 (2017)
• Densitat1.771,96 hab/km²
Llengua oficialPolonès
Geografia
Part deZwiązek Miast Nadwiślańskich (en) Tradueix
Superfície262 km²
Banyat perGdańsk University of Technology (en) Tradueix
Altitud180 m
Limita amb
Història i celebracions
Creacióp. 997
Esdeveniment clau
Organització política
• Cap de governAleksandra Dulkiewicz (14 gener 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal80-008–80-958, 80-008 i 80-958
Fus horari
Prefix telefònic58
Altres
Lloc webhttp://www.gdansk.pl
Modifica les dades a Wikidata

La ciutat té més de 450.000 habitants i, juntament amb les localitats veïnes de Gdynia i Sopot, forma una àrea metropolitana coneguda com la Triple Ciutat o Triciutat (en polonès Trójmiasto), que allotja més d'1.500.000 habitants.

PoblacióModifica

Població municipi
1900 1910 1925 1939 1946 1960 1970 1975 1980 1994 2002 2015
140 600 170 300 210 300 250 000 118 000 286 900 365 000 421 000 456 700 464 000 460 000 462 249

DistrictesModifica

30 districtes (pol. dzielnica)
Nº Nom Població Superfície km² densitat (/km²)
1 Aniołki 5 601 2,29 2 449
2 Brętowo 7 676 7,25 1 058
3 Brzeźno 14 859 2,83 5 260
4 Chełm i Gdańsk Południe 51 887 30,81 1 684
5 Kokoszki 5 550 19,96 278
6 Krakowiec-Górki Zachodnie 2 137 8,95 239
7 Letnica 1 869 4,37 428
8 Matarnia 5 576 14,91 374
9 Młyniska 4 072 3,95 1 031
10 Nowy Port 11 950 2,23 5 354
11 Oliwa 19 824 18,23 1 087
12 Olszynka 3 388 7,94 427
13 Orunia-Św. Wojciech-Lipce 17 761 19,51 910
14 Osowa 9 840 13,4 734
15 Piecki-Migowo 22 149 3,72 5 959
16 Przymorze Małe 16 650 2,26 7 357
17 Przymorze Wielkie 33 064 3,32 9 970
18 Rudniki 1 853 14,21 130
19 Siedlce 16 108 2,65 6 082
20 Stogi z Przeróbką 18 614 17,03 1 093
21 Strzyża 6 273 1,07 5 868
22 Suchanino 12 034 1,38 8 741
23 Śródmieście 35 704 5,56 6 425
24 VII Dwór 4 168 3,35 1 243
25 Wrzeszcz 57 565 10,00 5 758
26 Wyspa Sobieszewska 3 421 35,42 97
27 Wzgórze Mickiewicza 2 561 0,60 4 278
28 Zaspa-Młyniec 15 380 1,27 12 120
29 Zaspa-Rozstaje 13 962 1,94 7 184
30 Żabianka-Wejhera-Jelitkowo-Tysiąclecia 20 918 2,17 9 643

HistòriaModifica

 
Edifici anomenat "La porta verda" construït a semblança de l'ajuntament d'Anvers.[1] Es va fer servir com a residència reial.[2]

Aquesta ciutat va ser fundada al segle I per la tribu goda dels Wielbark.[3] Més endavant, cap al segle VII es van establir tribus eslaves de Pomerània.[4] Cap al 980 Miezsco I de Polònia va fer construir una ciutadella governada per la dinastia Piast, que controlava el tràfic marítim amb altres ports de la Mar Bàltica.[5] El nom d'aquesta ciutat apareix per primera vegada al llibre vita de Sant Adalbert, arquebisbe de Magdeburg, escrita el 999.[5] Per tant, els polonesos consideren aquesta la data de la seva fundació. Al segle XII, la ciutat va passar a formar part del ducat de Samborides i s'hi van establir artesans i mercaders alemanys convivint amb la població autòctona.[4] El 1186, una comunitat de frares cistercencs van construir-hi un monestir.

Cap al 1235, amb l'anomenada llei de Lübeck, el duc de Pomerània Swantopolk II, li atorga una carta de drets, que va ser l'origen de nous assentaments.[4] Cap al 1300 Gdańsk ja tenia una població d'uns 2.000 habitants.[6] El 1308 la ciutat va ser atacada per tropes del Marcgraviat de Brandenburg i el príncep polonès Ladislaw I va fer cridar l'Orde dels Cavallers teutònics perquè la defensessin, tot i que no es va poder evitar una gran mortaldat.[7][8][8][8][8][8][9][10][10]

 
Dibuix de Christoph Hartknoch (1684)

Els cavallers van fundar amb emigrants alemanys[9] els barris Osiek Hakelwerk que havien estat assentaments de pescadors,[7] i el 1340 van construir una fortalesa Komtur.[11] El 1343 van fundar el Rechtstadt (ciutat nova).[7] El 1358 la ciutat, aleshores anomenada Danzig, es va unir a la Lliga Hanseàtica i va ser-hi un membre actiu fins al 1361.[12] Mantenia relacions amb Bruges, Nóvgorod, Lisboa i Sevilla.[12]

El 1410, amb la batalla de Grunwald la ciutat va caure sota el control de la dinastia Jagelló de Polònia, un any després, però va tornar a mans dels teutons. El 1440, Danzig va entrar a la guerra dels tretze anys per formar part de la Confederació Prussa. Després d'uns anys d'independència, el maig de 1457, va passar a formar part del regne de Prússia, conservant una mica d'autonomia.[13][14]

El 15 de maig de 1457 el rei Casimir IV Jagelló va atorgar a Danzig el Gran Privilegi [15] que era una garantia de la seva autonomia dins de Polònia.[16] En aquest document s'especificava que el rei tenia dret a estar-s'hi a la ciutat fins a tres dies a l'any, que hi hauria vuit representants reials i que la ciutat, a canvi, li havia de fer un pagament.[15] Amb aquesta carta es manava que enderroquessin el barri de la ciutat nova que havien fet costat als cavallers teutons.[15]

 
Torre de l'ajuntament amb una estàtua daurada de Segimon II (1561), davant del mercat.[17]

El rei Esteve Bathory I va voler subjugar la ciutat per haver donat suport a l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va ser assetjada el 1577 durant sis mesos, però la ciutat va resistir i finalment es va arribar a un acord : la ciutat el reconeixia com a rei i a canvi li pagava 200.000 monedes d'or com a disculpa.

Al segle XVIII es va establir a Danzig una comunitat d'immigrants escocesos. Durant les guerres de religió la ciutat va adoptar majoritàriament el Luteranisme[18] En aquest segle va patir una davallada econòmica. Durant la Guerra de Successió de Polònia la ciutat, on el rei polonès Estanislau I Leszczynski havia fugit després de la conquesta russa de Varsòvia i el seu posterior fracàs en trobar suport a Polònia fou assetjada. Després de 135 dies, la fortalesa va capitular, forçant a Estanislau a fugir a Königsberg i la ciutat va ser severament danyada i va haver de pagar compensacions econòmiques. La ciutat va caure en mans franceses durant la guerra de la Quarta Coalició i durant l'imperi napoleònic, va ser declarada ciutat lliure, però el 1815 va tornar a formar part de Prússia.

Després de la Primera Guerra Mundial Polònia va aconseguir la independència segons havia proposat Woodrow Wilson, no obstant la població de Gdańsk de parla alemanya era superior a la població polonesa.[19] Per tant, segons el Tractat de Versalles es va convertir en una ciutat lliure, gairebé un estat independent sota els auspicis de la Lliga de Nacions, anomenada Ciutat Lliure de Danzig. Tenia la seva pròpia Constitució, parlament (Volkstag) i govern (Senat). Imprimia els seus propis segells i moneda, i constituïa una zona franca per als alemanys i els polonesos.

A començaments de 1930 el Partit Nazi va aconseguir el 50% dels vots al Parlament de Danzig i, com a conseqüència, es va fer una petició formal d'annexió a Alemanya. En els anys següents, però, les relacions entre Polònia i Alemanya van empitjorar i Danzig va ser bombardejada des del mar el setembre de 1939. El clima polític d'aquells anys va fer que la meitat de la població jueva de la ciutat decidís emigrar durant l'octubre de 1937.[20][20][21][22][23]

Durant l'ofensiva soviètica, molts alemanys van intentar utilitzar el port de Gdańsk per a fugir però molts vaixells van ser enfonsats. Amb els atacs aeris la ciutat havia quedat quasi totalment destruïda i va ser reconstruïda entre 1950 i 1960, imitant l'aspecte que tenia el 1793.[24][25][26]

Centres d'ensenyamentModifica

Gdańsk compta amb deu centres d'ensenyament superior, els quals acullen a un total d'aproximadament 60.000 estudiants:

  • Universitat de Gdańsk (Uniwersytet Gdański) (33.000 estudiants)
  • Universitat tècnica de Gdańsk (Politechnika Gdańska) (18.000 estudiants)
  • Universitat de Medicina de Gdańsk (Gdański Uniwersytet Medyczny)
  • Escola Superior d'Esport (Akademia Wychowania Fizycznego im. Jędrzeja Śniadeckiego)
  • Acadèmia de Música de Gdańsk (Akademia Muzyczna im. Stanisława Moniuszki)
  • Escola Superior d'Art de Gdańsk (Akademia Sztuk Pięknych)
  • Szkoła Wyższa
  • Gdańska Wyższa Szkoła Humanistyczna
  • Gdańska Wyższa Szkoła Administracji
  • Wyższa Szkoła Bankowa
  • Wyższa Szkoła Społeczno-Ekonomiczna
  • Wyższa Szkoła Turystyki i Hotelarstwa w Gdańsku
  • Wyższa Szkoła Zarządzania

EscutModifica

L'escut de Gdańsk està format per dos lleons daurats que flanquegen un escut gòtic. L'escussó, de color roig, conté una corona daurada a la part superior i dos creus platejades (blanques) a la part inferior. Al peu de l'escut hi ha representada una cinta daurada amb la inscripció: nec temere nec timide (ni temeraris ni porucs).

EconomiaModifica

La ciutat de Gdańsk, que havia format part de la Lliga Hanseàtica, té una llarga cultura com a espai de comerç, fomentat sobretot per la seva privilegiada ubicació a la Mar Bàltica.

El port de la ciutat juga encara un primordial paper a l'economia de Gdańsk, amb un volum de càrrega de mercaderies corresponent a 23,3 Milions de tones. Les activitats industrials més importants de la ciutat són la construcció naval (per ex. les empreses Gdansk Shipyard i Northern Shipyard SA), la indústria petroquímica i química (per ex. Grupa LOTOS SA) i, més recentment, també sectors d'alta tecnologia i electrònica (com Intel o WS OY i Young Digital Poland), telecomunicacios i tecnologies de la informació (per ex. Wirtualna Polska i Lido Technologies). Altres activitats que han guanyat importància recentment són la indústria farmacèutica, la indústria de productes alimentaris (per ex. PepsiCo, Dr. Oetker, Fazer OY i Baltic Malt/Weissheimer Malz) i la producció de productes cosmètics.

TransportModifica

A partir del 2013 l'autopista A1 connectarà Gdańsk amb el centre i el sud de Polònia així com amb Eslovàquia i la República Txeca. La ciutat disposa de connexió amb tren cap a Berlín, Kaliningrad i les ciutats poloneses més importants. Gdańsk disposa també d'una xarxa ferroviària de transport (Szybka Kolej Miejska) que la connecta amb Sopot, Gdynia i Wejherowo.

Des de l'entrada de Polònia a la UE, l'aeroport de Gdańsk ha sofert una contínua expansió i companyies de baix cost com Ryanair o Wizz Air ofereixen vols arreu d'Europa.

Per mar, Gdańsk està connectada mitjançant ferris amb Suècia (Karlskrona, Malmö i Nynäshamn) i Dinamarca (Copenhaguen). El transport urbà de Gdańsk està format per tramvies i una densa xarxa d'autobusos.

Gdańsk és una ciutat integrada a la xarxa de rutes en bicicleta EuroVelo, la qual tot travessant Polònia connecta la ciutat amb la República Txeca, Àustria i Eslovènia fins a arribar a Pula, Croàcia.

La ruta EuroVelo al llarg de la Mar Bàltica passa així mateix per Gdańsk.

TurismeModifica

El turisme és una important font d'ingressos per Gdańsk, la qual compta amb aproximadament 1,5 milions de turistes anuals.

Personatges il·lustresModifica

Ciutats agermanadesModifica

Gdańsk està agermanada amb els següents localitats:[27][En ordre cronològic]

Galeria d'imatgesModifica

  • L'ajuntament amb la seva torre

  • La grua medieval del port

  • L'hotel Hilton de Gdansk

  • A primer terme, Zielona Brama (porta verda)

  • El carrer Długi Targ, a la ciutat vella

  • El carrer Mariacka

  • El carrer Długa

  • La casa Tenement

  • Monument a Joan III Sobieski, Gdansk

  • La font de Neptú, Gdansk

  • La porta daurada Złota Brama

  • Un carrer de la part antiga de Gdansk

  • La catedral Oliwa

  • Monument a Westerplatte, prop de Gdansk

  • Antic Ajuntament de Gdansk

  • Wielki Mlyn (gran molí, esquerra) i casa del gremi dels moliners (dreta)

  • La fortalesa Wisłoujście

  • El tribunal Artus

  • Església de Sant Joan

  • Rybackie Pobrzeże

  • Monument als treballadors de les drassanes de Gdansk caiguts el 1970

  • Casa del gremi dels moliners

  • L'església de Santa Bàrbara

  • La torre del cigne

  • La torre Gaol

  • L'estació principal de tren

  • Biblioteca de l'Acadèmia Polaca de Ciències

  • Monument a Johannes Hevelius

  • Parc Oliwa

  • PGE Arena Gdansk

  • Port de Gdansk des d'el vaixell Fryderyk Chopin

  • Universitat de Gdansk – Facultat de Dret i Administració

  • Blocs moderns al carrer Obrońców Wybrzeża

ReferènciesModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons (Galeria)
 
 Commons (Categoria)  
  1. ↑ (anglès) The North Sea and culture (1550–1800): proceedings of the international conference held at Leiden 21–22 April 1995. Uitgeverij Verloren, 1996, p. 103. ISBN 90-6550-527-X. 
  2. ↑ (polonès) «Zielona Brama w Gdańsku». wilanowmiasta.gazeta.pl, 18-02-2007. [Consulta: 29 desembre 2008].
  3. ↑ (in German) Das kaiserzeitliche Gräberfeld von Malbork-Wielbark – Seit der Entdeckung der verschollen geglaubten Grabungsberichte des für die kaiserzeitliche Kultur Nordpolens namengebenden Gräberfeldes im Jahr 2004 wird in Kooperation mit Partnern in Gdańsk, Warszawa, Kraków und Lublin dessen kritische Dokumentation und Analyse vorbereitet. Sie erfolgt auf der Basis des inzwischen komplett vorliegenden, von der Fa. Aba GbR technisch aufbereiteten Grabungsplanes und wird gefördert aus Mitteln des Dronning Margrethe og Prins Henriks Fond. Das kaiserzeitliche Gräberfeld von Malbork-WielbarkProjekte am Lehrstuhl für Ur- und Frühgeschichte
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 40. ISBN 3-8258-8711-1. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 39. ISBN 3-8258-8711-1. 
  6. ↑ Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 40–41. ISBN 3-8258-8711-1. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 41. ISBN 3-8258-8711-1. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Hartmut Boockmann, Ostpreussen und Westpreussen, Siedler, 2002, p.158, ISBN 3-88680-212-4
  9. ↑ 9,0 9,1 James Minahan, One Europe, Many Nations: A Historical Dictionary of European National Groups, Greenwood Publishing Group, 2000, ISBN 0-313-30984-1, p.376 Google Books
  10. ↑ 10,0 10,1 Thomas Urban: "Rezydencja książąt Pomorskich". (polonès)
  11. ↑ Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 41–42. ISBN 3-8258-8711-1. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 42. ISBN 3-8258-8711-1. 
  13. ↑ From "Poland. Chronology
  14. ↑ From Danzig – Gdańsk until 1920
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 45. ISBN 3-8258-8711-1. 
  16. ↑ Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 45. ISBN 3-8258-8711-1. : "Geben wir und verlehen unnsir Stadt Danczk das sie zcu ewigen geczeiten nymands for eynem herrn halden noc gehorsam zcu weszen seyn sullen in weltlichen sachen."
  17. ↑ (polonès) «Ajuntament». www.mhmg.gda.pl. [Consulta: 29 desembre 2008].
  18. ↑ Historia Polski 1795–1815 Andrzej Chwalba Kraków 2000, page 441
  19. ↑ In the 1923 census 7,896 people out of 335,921 gave Polish, Kashubian or Masurian as their native language. Ergebnisse der Volks- und Berufszählung vom 1. November 1923 in der Freien Stadt Danzig (en alemany). Verlag des Statistischen Landesamtes der Freien Stadt Danzig, 1926. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Gdańsk at Jewish Virtual Library
  21. ↑ Bauer, Yehuda. American Jewry and the Holocaust. Wayne State University Press, 1981, p. 145. ISBN 0-8143-1672-7. 
  22. ↑ shoa.de (alemany)
  23. ↑ Encyclopedia of Jewish Communities in Poland, Volume VI
  24. ↑ Kozinska, Bogdana; Bingen, Dieter. Die Schleifung – Zerstörung und Wiederaufbau historischer Bauten in Deutschland und Polen (en alemany). Deutsches Polen-Institut, 2005, p. 67. ISBN 3-447-05096-9. 
  25. ↑ Loew, Peter Oliver. Danzig – Biographie einer Stadt (en alemany). C.H. Beck, 2011, p. 146. ISBN 978-3406605871. 
  26. ↑ Kalinowski, Konstanty; Bingen, Dieter. Die Schleifung – Zerstörung und Wiederaufbau historischer Bauten in Deutschland und Polen (en alemany). Deutsches Polen-Institut, 2005, p. 89. ISBN 3-447-05096-9. 
  27. ↑ 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 27,12 27,13 27,14 27,15 27,16 27,17 27,18 «Gdańsk Official Website: 'Miasta partnerskie'» (en polish & english). © 2009 Urząd Miejski w Gdańsku. [Consulta: 11 juliol 2009].
  28. ↑ «Barcelona internacional - Ciutats agermanades» (en castellà). © 2006-2009 Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2009].
  29. ↑ «Saint Petersburg in figures - International and Interregional Ties». Saint Petersburg City Government. [Consulta: 23 març 2008].
  30. ↑ Bytów official web site
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gdańsk&oldid=22666241»