Solidarność

Sindicat polonès

Solidarność o Solidaritat (Solidarność Solidarność (pàg.) en polonès) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność, una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.

Infotaula d'organitzacióSolidarność
(pl) Niezależny Samorządny Związek Zawodowy „Solidarność” Modifica el valor a Wikidata
Strajk sierpniowy w Stoczni Gdańskiej im. Lenina 34.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaZrzeszenie Związków Zawodowych (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creaciósetembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
FundadorLech Wałęsa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConfederació Europea de Sindicats Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaPiotr Duda (2010–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc websolidarnosc.org.pl Modifica el valor a Wikidata
Strajk sierpniowy w Stoczni Gdańskiej im. Lenina 34.jpg

HistòriaModifica

El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, la qual, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a Iugoslàvia, i van intentar fer el 1968 a Txecoslovàquia, durant la Primavera de Praga) i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exigències, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom de la revista.

El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància obrera catòlica i per la seva tenaç lluita contra el totalitarisme comunista. L'Església Catòlica polonesa, encapçalada pel cardenal Wojtyła, arquebisbe de Cracòvia, va comprendre les possibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de Gdańsk, conduïts per Lech Wałęsa a incorporar-se a aquest sindicat clandestí i a mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominaria el sindicat. Els seus fundadors, els minaires, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, en vistes a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres. Els principals dirigents es tancaren a les mines de carbó.

El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, de manera que s'hi ofegaren els dirigents de l'esquerra comunista. Tanmateix ningú, ni l'Església Catòlica ni Ronald Reagan, va protestar per això. Lògicament, el Congrés el va guanyar l'Església Catòlica, i el Govern va considerar que amb ella es podia pactar. No va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de camperols, va ser creada el maig de 1981. Abans de finals de 1981, Solidarność ja tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el president del govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar la majoria dels dirigents de Solidarność, que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982.

La llei marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidaritat persistia solament com organització clandestina, amb el suport de la CIA i l'Església Catòlica. L'octubre de 1984, tanmateix, l'assassinat a les mans de la policia secreta de Jerzy Popiełuszko, jove sacerdot catòlic que assistia els treballadors de la siderúrgica de Varsòvia, causà una onada de manifestacions a tot el país. El govern es veié obligat a detenir i condemnar els assassins, mentre que el sindicat es feia cada cop més visible i era tolerat.

L'Administració de Reagan als Estats Units d'Amèrica finançà amb 50 milions de dòlars Solidarnosc per a finançar les seves entre 1982 i 1989, i juntament amb el Vaticà del papa Joan Pau II organitzà un muntatge financer fraudulent per sostenir el sindicat de Walesa.[1]

A final dels anys 80, ja era prou fort per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de 1988 van forçar al Govern a negociar obertament amb Solidarność, la qual va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer públiques les seves pretensions de ser un partit polític en eleccions lliures. En un excés de confiança, estimulat per Mikhaïl Gorbatxov, que pretenia experimentar amb totes les possibilitats, el govern va accedir a convocar eleccions i les va perdre, en petita part a causa de la propaganda nord-americana que prometia la inversió a Polònia d'immenses quantitats de fons si s'acabava amb el règim.

Així va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va acabar amb el sistema vigent. Lech Wałęsa[2] va estar un mandat com a president de la República Polonesa. El moviment polític de Solidarnosc havia arribat al poder, els seus líders van ocupar els càrrecs governamentals i als mitjans de comunicació, i alguns al nou món dels negocis privats.

El 1989 es va formar un govern encapçalat pels líders de Solidarnsoc que va començar immediatament a restaurar el capitalisme amb una teràpia de xoc, l'anomenat Pla Balcerowicz, dissenyat pel ministre Leszek Balcerowicz, i els economistes Stanisław Gomułka, Stefan Kawalec iWojciech Misiąg i els financers Jeffrey Sachs i George Soros, que fou aprovat pel FMI. La hiperinflació es va apoderar del país, arribant fins al 600%, la producció es va esfondrar en tancar moltes fàbriques i l'atur va arribar al 20%. Els actius de l'Estat van ser saquejats pels inversors internacionals a baixos preus. Els nous dirigents, part de l'antiga burocràcia estatal i antics dirigents de Solidarnosc reinventats com a nova classe capitalista van privatitzar tot el que van considerar que podia d'obtenir beneficis i la resta es va cancel·lar com a poc rendible i es va tancar, com fou el cas de nombrosos serveis socials públics. El PIB polonès va caure un 10% el primer any de restauració del capitalisme i un 7% més el segon any. Només es van recuperar els nivells del PIB en els anys posteriors, però amb un increment de la desigualtat i la pobresa i l'exclusió, que es va fer especialment aguda a l'est del país. La reintroducció de l'educació religiosa a les escoles fou impulsada a partir dels incis dels 90.

Walesa perdé les eleccions de 1995, i malgrat intentar tornar al poder en posteriors ocasions, el seu suport va anar minvant, en els darrers temps Walesa s'ha dedicat a fer conferències internacionals i a Polònia és conegut pels continus atacs a la minoria gai ("necessiten tractament mèdic", "no poden anar per aquí seduint als meus néts"), i tots els que considera 'antipolonesos',[3]

Pel que fa a les demandes originals dels treballadors a l'origen de Solidarnosc, no han vist els mateixos progressos que els seus dirigents: segons dades de l'oficina central d'estadística de Polònia l'any 2020 la pensió mitjana polonesa era d'un 45% del sou mitjà, quan el 1990 era d'un 70%. Avui hi ha 176 hospitals menys que el 1990. Un polonès treballa de mitjana 565 hores més a l'any que un treballador alemany. Els subsidis per atur van dels 85 als 190 euros mensuals. El 2016 els salaris reals són un 26,7% més baixos en comparació amb el nivell del 1989.[4]

En aquest nou context, el sindicat Solidarnosc va fer un gir encara més a la dreta, abraçant un nacionalisme religiós cristiàl, aliant-se a partir dels anys 2000 amb el partit populista ultraconservador i integrista catòlic Llei i Justicia (PiS) dels germans Kaczyński.

La pertinença i la influència de Solidaritat van disminuir significativament amb els anys; el 2010, 30 anys després de la seva fundació, el sindicat havia perdut més del 90% dels seus membres respecte als anys 80.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Carl Bernstein, Marco Politi. His Holiness: John Paul II and the Hidden History of Our Time. Thorndike Press; 1997
  2. Imatge d'època de Lech Wałęsa
  3. «Lech Walesa: No apology for anti-gay comments» (en anglès). CNN, 06-03-2013.
  4. Główny Urząd Statystyczny, «Anuari d'Estadístiques laborals de l'oficina Central d'Estadística (GUS)». Yearbook of Labour Statistics.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solidarność

BibliografiaModifica