Solidarność

Sindicat polonès

Solidaritat (en polonès Solidarność [sɔlʲiˈdarnɔɕtɕ] [sɔlʲiˈdarnɔɕtɕ] (pàg.)) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidaritat (Niezależny Samorządny Związek Zawodowy "Solidarność" [ɲezaˈlɛʐnɨ samɔˈʐɔndnɨ ˈzvjɔ̃zɛk zavɔˈdɔvɨ sɔlʲiˈdarnɔɕtɕ [ɲezaˈlɛʐnɨ samɔˈʐɔndnɨ ˈzvjɔ̃zɛk zavɔˈdɔvɨ sɔlʲiˈdarnɔɕtɕ (pàg.)), una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.

Infotaula d'organitzacióSolidarność
(pl) Niezależny Samorządny Związek Zawodowy „Solidarność” Modifica el valor a Wikidata
Strajk sierpniowy w Stoczni Gdańskiej im. Lenina 34.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaZrzeszenie Związków Zawodowych (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creaciósetembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
FundadorLech Wałęsa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConfederació Europea de Sindicats Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPiotr Duda (2010–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc websolidarnosc.org.pl Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Strajk sierpniowy w Stoczni Gdańskiej im. Lenina 34.jpg

Tan bon punt les autoritats soviètiques ocuparen el poder a Polònia, la majoria de la població del país s'hi va oposar i va iniciar un desafiament sistemàtic al règim, circumstància que va permetre que el país rebés unes condicions especials en compariació a la resta de nacions d'Europa Oriental. En efecte, per asegurar l'estabilitat al país, es va mantenir l'estructura de la universitat polonesa; es va tolerar la presència de l'Església Catòlica polonesa en públic; i la major part de les terres agrícoles es van mantenir en règim de propietat privada -tot i que el règim mantenia les granges artificialment petites, per evitar l'aparició d'una classe de “kulaks”.[1] Totes aquestes mesures no van aconseguir mantenir l'estabilitat social i Polònia esdevingué el país més rebel del bloc soviètic,[2] fet que va generar una sèrie de vagues i protestes massives arreu del país. Finalment, aquesta tensió social va culminar amb l'aparició de Solidarność, la punta de llança de la primera transició cap a la democràcia a l'Europa de l'Est.

L’element més diferenciador d’aquesta transició cap a la democràcia, i allò que fa més significatiu el paper de Solidarność, és el fet que Polònia és l’únic país on la protesta es pot considerar un actor decisiu a l’hora d’enderrocar el règim comunista. A més, el sindicat va esdevenir el moviment més significatiu a d’Europa de l’Est i un factor decisiu en aquesta transició cap a la democràcia. De fet, si la transició de Polònia cap a un estat constitucional és considerada una història reeixida, és sobretot per l’esperit col·lectiu i el sacrifici comú que es troba en la lluita de Solidarność contra el poder comunista.[3]

HistòriaModifica

Article principal: Història de Solidarność

El seu origen es troba en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, la qual, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures -com els que ja existien a Iugoslàvia i com els que havien intentat crear a Txecoslovàquia durant la Primavera de Praga- i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els miners, els quals, entre d'altres exigències, demanaven la implementació de la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom de la revista.

El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància obrera catòlica i per la seva tenaç lluita contra el totalitarisme comunista. L'Església Catòlica polonesa, encapçalada pel cardenal Wojtyła, arquebisbe de Cracòvia, va comprendre les possibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de Gdańsk, conduïts per Lech Wałęsa a incorporar-se a aquest sindicat clandestí i a mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominaria el sindicat. Els seus fundadors, els miners, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, en vistes a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres. Els principals dirigents es tancaren a les mines de carbó.

El Govern va ordenar injectar aigua als pous i molts dirigents de l'esquerra comunista van morir ofegats. Tanmateix ningú, ni l'Església Catòlica ni Ronald Reagan, va protestar per aquesta actuació. L'Església Catòlica va triomfar al Congrés, fet que va satisfer el govern, que pensava que seria fàcil arribar a un acord; però no va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de camperols, va ser creada el maig de 1981. Abans de finals de 1981, Solidarność ja tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el president del govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar la majoria dels dirigents de Solidarność, que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982.

La llei marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidarność persistia solament com organització clandestina, amb el suport de la CIA i l'Església Catòlica. L'octubre de 1984, tanmateix, l'assassinat a les mans de la policia secreta de Jerzy Popiełuszko, jove sacerdot catòlic que assistia els treballadors de la siderúrgica de Varsòvia, causà una onada de manifestacions a tot el país. El govern es veié obligat a detenir i condemnar els assassins, mentre que el sindicat es feia cada cop més visible i era tolerat.

L'Administració de Reagan als Estats Units d'Amèrica finançà amb 50 milions de dòlars Solidarność per a finançar les seves entre 1982 i 1989, i juntament amb el Vaticà del papa Joan Pau II organitzà un muntatge financer fraudulent per sostenir el sindicat de Walesa.[4]

D'aquesta manera, a desgrat que la imposició de la llei marcial i la il·legalització del sindicat havia aconseguit inicialment evitar la introducció de noves reformes, al final de la dècada dels 1980, Solidarność havia esdevingut prou important per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski. En aquest sentit, les vagues a nivell nacional de 1988, d'una banda, i l'oberturisme del líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que pretenia experimentar amb totes les possibilitats, van forçar el govern polonès a negociar obertament amb els líders de Solidarność la celebració d'unes eleccions lliures, a les quals el sindicat va presentar-se com un partit polític. Tot i que, en virtut del pacte entre govern i oposició, a les eleccions només s'escollirien el trenta-cinc per cent dels escons del Sejm (el Parlament polonès), els electors van evidenciar el seu descontent amb el règim que havia governat Polònia els anteriors quaranta anys: els candidats de Solidarność van guanyar tots els seients en disputa al Sejm i 99 dels 100 del Senat.

La traspàs de poder dels líders comunistes als nous representants escollits democràticament va iniciar una transició molt efectiva i pacífica, un altre element que diferencia Polònia de la resta dels països del bloc soviètic -excepte Hongria. Així va resultar que, el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va ser el motor que acabar amb el sistema vigent. El moviment polític de Solidarnośćva arribar al poder: Lech Wałęsa[5] fou el president de la República Polonesa durant un mandat i els líders sindicals van ocupar els càrrecs governamentals i als mitjans de comunicació, i alguns al món dels negocis privats.

El 1989 es va formar un govern encapçalat pels líders de Solidarnsoc que va començar immediatament a restaurar el capitalisme amb una teràpia de xoc, l'anomenat Pla Balcerowicz, dissenyat pel ministre Leszek Balcerowicz, i els economistes Stanisław Gomułka, Stefan Kawalec i Wojciech Misiąg i els financers Jeffrey Sachs i George Soros, que fou aprovat pel FMI. La hiperinflació es va apoderar del país, arribant fins al 600%, la producció es va esfondrar en tancar moltes fàbriques i l'atur va arribar al 20%. Els actius de l'Estat van ser saquejats pels inversors internacionals a baixos preus. Els nous dirigents, part de l'antiga burocràcia estatal i antics dirigents de Solidarność reinventats com a nova classe capitalista van privatitzar tot el que van considerar que podia d'obtenir beneficis i la resta es va cancel·lar com a poc rendible i es va tancar, com fou el cas de nombrosos serveis socials públics. El PIB polonès va caure un 10% el primer any de restauració del capitalisme i un 7% més el segon any. Només es van recuperar els nivells del PIB en els anys posteriors, però amb un increment de la desigualtat i la pobresa i l'exclusió, que es va fer especialment aguda a l'est del país. La reintroducció de l'educació religiosa a les escoles fou impulsada a partir dels incis dels 90.

Walesa perdé les eleccions de 1995, i malgrat intentar tornar al poder en posteriors ocasions, el seu suport va anar minvant, en els darrers temps Walesa s'ha dedicat a fer conferències internacionals i a Polònia és conegut pels continus atacs a la minoria gai ("necessiten tractament mèdic", "no poden anar per aquí seduint als meus néts"), i tots els que considera 'antipolonesos',[6]

Pel que fa a les demandes originals dels treballadors a l'origen de Solidarnosc, no han vist els mateixos progressos que els seus dirigents: segons dades de l'oficina central d'estadística de Polònia l'any 2020 la pensió mitjana polonesa era d'un 45% del sou mitjà, quan el 1990 era d'un 70%. Avui hi ha 176 hospitals menys que el 1990. Un polonès treballa de mitjana 565 hores més a l'any que un treballador alemany. Els subsidis per atur van dels 85 als 190 euros mensuals. El 2016 els salaris reals són un 26,7% més baixos en comparació amb el nivell del 1989.[7]

En aquest nou context, el sindicat Solidarnośćva fer un gir encara més a la dreta, abraçant un nacionalisme religiós cristiàl, aliant-se a partir dels anys 2000 amb el partit populista ultraconservador i integrista catòlic Llei i Justicia (PiS) dels germans Kaczyński.

La pertinença i la influència de Solidarność van disminuir significativament amb els anys; el 2010, 30 anys després de la seva fundació, el sindicat havia perdut més del 90% dels seus membres respecte als anys 80.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Wellisz, Stanislaw «Poland Under “Solidarity” Rule» (en anglès). Journal of Economic Perspectives, 5, 4, 01-11-1991, pàg. 211–217. DOI: 10.1257/jep.5.4.211. ISSN: 0895-3309.
  2. Dryzek, John S.; Holmes, Leslie Templeman. Post-Communist Democratization: Political Discourses Across Thirteen Countries. 1. Cambridge University Press, 2002-06-13, p. 225. DOI 10.1017/cbo9780511492112.021. ISBN 978-0-521-00138-0. 
  3. Bielasiak, Jack «The paradox of Solidarity's legacy: contested values in Poland's transitional politics» (en anglès). Nationalities Papers, 38, 1, 2010-01, pàg. 42. DOI: 10.1080/00905990903394482. ISSN: 0090-5992.
  4. Carl Bernstein, Marco Politi. His Holiness: John Paul II and the Hidden History of Our Time. Thorndike Press; 1997
  5. Imatge d'època de Lech Wałęsa
  6. «Lech Walesa: No apology for anti-gay comments» (en anglès). CNN, 06-03-2013.
  7. Główny Urząd Statystyczny, «Anuari d'Estadístiques laborals de l'oficina Central d'Estadística (GUS)». Yearbook of Labour Statistics.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solidarność

BibliografiaModifica