Llei i Justícia

partit polític polonès

Llei i Justícia (pronunciació pronunciació (pàg.) en polonès: Prawo i Sprawiedliwość, PiS) és un dels principals partits polítics de Polònia, d'ideologia catòlica, conservadora i nacionalista. La major part dels seus membres ho foren també de la AWS (Solidaritat-Aliança Democràtica de la Dreta - Akcja Wyborcza Solidarność).

Infotaula d'organitzacióLlei i Justícia
(pl) Prawo i Sprawiedliwość Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaConservadorisme nacionalista, dreta cristiana
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaAliança Democràtica de la Dreta Modifica el valor a Wikidata
Creació13 juny 2001
FundadorLech Kaczyński, Jarosław Kaczyński i Ludwik Dorn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConservadors i Reformistes Europeus Modifica el valor a Wikidata
Membres45.000 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaJarosław Kaczyński (2003–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsLaw and Justice Youth Forum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Afiliació nacionalDreta Unida
Afiliació europeaECR Party
Grup al Parlament EuropeuECR
Diputats
161 / 460
Senadors
34 / 100
Eurodiputats
24 / 52
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpis.org.pl Modifica el valor a Wikidata

Facebook: pisorgpl X: pisorgpl Instagram: pisorgpl Youtube: UC4GvtI6k6GP7A0u06ECbvlg Flickr: pisorgpl Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

A les eleccions parlamentàries poloneses de 2001 Llei i Justícia (PiS) va obtenir un 9,5% i 44 escons al Sejm (la cambra baixa del parlament polonès, composta per 460 diputats). A les les eleccions de 2005 va ser el partit més votat amb un 26,99% dels vots, 155 escons i 49 representants en el Senat (sobre un total de 100), formant un govern de coalició amb Autodefensa de la República de Polònia (Autodefensa) i la Lliga de les Famílies Poloneses (La Lliga). El partit PiS estava dirigit pels bessons Jarosław i Lech Kaczyński, qui van ostentar durant la legislatura 2005-2007, de manera simultània, els càrrecs de Primer ministre i de President de la República, respectivament. El 2007, després el govern es va veure forçat a convocar eleccions anticipades en perdre el suport d'Autodefensa quan el Primer ministre Jarosław Kaczyński va destituir el viceprimer ministre i titular d'Agricultura Andrzej Lepper per presumptes afers de corrupció, resultant en la legislatura més curta de la història democràtica de Polònia.

A les eleccions anticipades de 2007 el PiS va perdre davant del partit Plataforma Cívica de Donald Tusk i la Lliga i Autodefensa, socis del govern del PiS van perdre la representació parlamentària.

Andrzej Duda de Llei i Justícia va guanyar les eleccions presidencials de Polònia de 2015[1] i cinc mesos més tard, a les eleccions parlamentàries poloneses de 2015, Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta, després d'aconseguir 235 escons davant dels 138 aconseguits pel seu principal competidor, Plataforma Cívica, la primera vegada en l'època postcomunista que un partit aconseguia la majoria absoluta a les eleccions parlamentàries. Beata Szydło es va convertir en primera ministra el 16 de novembre de 2015 al capdavant d'un gabinet que també incloïa Polònia Solidària i Polònia Unida, que es presentava en llistes conjuntes amb Llei i Justícia.[2]

Llei i Justícia va ser el partit més votat a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023, però els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm. Mateusz Morawiecki es va convertir en Primer Ministre de Polònia però l'11 de desembre de 2023 va perdre una moció de confiança, i d'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.[3]

El programa

modifica

Algunes de les propostes més importants de Llei i Justícia són augmentar les penes pels delictes més greus (vol restablir la pena capital) o la lluita contra la corrupció. El partit dona suport a la integració en la Unió Europea, encara el seu discurs és moderadament euroescèptic. Té una retòrica ultranacionalista, defensa una política anti-immigrants, i s'oposa al feminisme i a l'avortament. També rebutja la igualtat de drets dels homosexuals, l'eutanàsia, i la legalització de les drogues.

Resultats electorals

modifica
Any Lider Vots % Escons +/– Govern
2001 Lech Kaczyński 1,236,787 9.5 (#4)
44 / 460
Oposició
Oposició
2005 Jarosław Kaczyński 3,185,714 27.0 (#1)
155 / 460
  111 Coalició
2007 Jarosław Kaczyński 5,183,477 32.1 (#2)
166 / 460
  11 Oposició
2011 Jarosław Kaczyński 4,295,016 29.9 (#2)
157 / 460
  9 Oposició
2015 Jarosław Kaczyński 5,711,687 37.6 (#1)
193 / 460
  36 Govern
Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 235 escons en total.[4]
2019 Jarosław Kaczyński 8,051,935 43.6 (#1)
187 / 460
  6 Govern
Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 235 escons en total.
2023 Jarosław Kaczyński 7,640,854 35.4 (#1)
161 / 460
  26 Oposició
Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 194 escons en total.
Any Escons +/–
2001
0 / 100
Com a part de la coalició Senat 2001, que va guanyar 15 escons
2005
49 / 100
  49
2007
39 / 100
  10
2011
31 / 100
  8
2015
61 / 100
  30
2019
48 / 100
  13
2023
34 / 100
  14

Parlament Europeu

modifica
Any Vots % Escons +/–
2004 771,858 12.7 (#3)
7 / 54
2009 2,017,607 27.4 (#2)
15 / 50
  8
2014 2,246,870 31.8 (#2)
19 / 51
  4
2019 6,192,780 45.38 (#1)
27 / 51
  8

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica