Justus Rosenberg (Ciutat Lliure de Danzig, 23 de gener de 1921 - Rhinebeck, 30 d'octubre de 2021)[1] va ser un educador estatunidenc d'origen polonès i membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Va ser professor emèrit de llengües i literatura al Bard College.[2] Durant la Segona Guerra Mundial, Rosenberg va formar part d'una xarxa franco-nord-americana que va ajudar a portar intel·lectuals i artistes de la França de Vichy als Estats Units.[3] Va fer 100 anys el 23 de gener de 2021[4] i va morir el 30 d'octubre.[5]

Infotaula de personaJustus Rosenberg
Biografia
Naixement23 gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat Lliure de Danzig Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2021 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Rhinebeck (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJean-Paul Guiton Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Janson-de-Sailly
Facultat d'Art de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, personal acadèmic, membre de la Resistència Francesa, acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVarian Fry
The New School
Swarthmore College
Bard College Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
agost 1942dragnet (en) Tradueix (Grenoble)
detenció (Foix) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Comitè de rescat d'emergència modifica

Durant la Segona Guerra Mundial, Rosenberg es va unir al Comitè de Rescat d'Emergència, una xarxa creada per Varian Fry per a treure artistes i intel·lectuals de la França de Vichy.[6] Rosenberg es va unir al grup de Marsella als 17 anys.[7] Les seves primeres funcions amb el grup eren d'oficina i missatgeria, portant missatges i falsificant documents d'identitat a aquells que el grup estava tractant de salvar.[8][9] Pel seu servei en temps de guerra, Justus va rebre una Estrella de Bronze i un Cor Porpra i el 2017 l'ambaixador francès als Estats Units va fer personalment a Rosenberg Comandant en la Légion d’Honneur, entre les decoracions més altes de França, pel seu heroisme durant la Segona Guerra Mundial.

Carrera acadèmica modifica

Després de la guerra, Rosenberg va poder obtenir un visat per emigrar als Estats Units.[3] Després va obtenir llocs a la Universitat de Swarthmore, The New School i en particular al Bard College, on va ensenyar des de 1962.[3]

Referències modifica

  1. «USC Shoah Foundation Institute testimony of Justus Rosenberg». United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 30 abril 2016].
  2. «Bard Faculty». Bard College. [Consulta: 30 abril 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Wildman, Sarah. «The Professor Has a Daring Past». The New York Times. [Consulta: 30 abril 2016].
  4. «"Freedom fighter Justus Rosenberg turns 100» (en alemany). www.wn.de, 23-01-2021. [Consulta: 23 gener 2021].
  5. «Message from Leon Botstein». www.annandaleonline.org. Arxivat de l'original el 2021-11-24. [Consulta: 1r novembre 2021].
  6. «The Last Survivor: Justus Rosenberg». voiceseducation.org. Arxivat de l'original el 9 de maig 2016. [Consulta: 30 abril 2016].
  7. Carla Killough McClafferty. In Defiance of Hitler: The Secret Mission of Varian Fry. Farrar, Straus and Giroux (BYR), 22 abril 2014, p. 49–. ISBN 978-1-4668-6845-8. 
  8. Sheila Isenberg. A Hero of Our Own: The Story of Varian Fry. iUniverse, 2005, p. 69–. ISBN 978-0-595-34882-4. 
  9. Lipman, Steven. «The Last Member Of The ‘Fry Group’ Tells All». The Jewish Week. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2016. [Consulta: 30 abril 2016].