Tübingen

ciutat d'Alemanya

Tubinga[1] o Tübingen (pronunciat [ˈtyːbɪŋən] en alemany estàndard; en suabi, Dibenga) és una ciutat universitària situada al sud-oest d'Alemanya, al Land de Baden-Württemberg. La ciutat és a 30 km al sud de la capital, Stuttgart, i al centre de la vall del Neckar; entre el nord de la Selva Negra i les muntanyes del Jura de Suàbia (Schwäbische Alb).

Plantilla:Infotaula geografia políticaTübingen
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 31′ 12″ N, 9° 03′ 20″ E / 48.52°N,9.0556°E / 48.52; 9.0556
EstatAlemanya
Estat federatBaden-Württemberg
Regió administrativaTübingen
Districte ruralTübingen Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població92.811 (2022) Modifica el valor a Wikidata (858,41 hab./km²)
Geografia
Superfície108,12 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNeckar Modifica el valor a Wikidata
Altitud338 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1078 (<1078) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governBoris Palmer (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal72070, 72072, 72074 i 72076 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic07071 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya084160041041 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya08416041 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Monthey (1959–)
Ais de Provença (1960–)
Kingersheim (1963–)
Ann Arbor (1965–)
Durham (1969–)
Aigle (1973–)
Kilchberg (1981–)
Perusa (1984–)
Petrozavodsk (1989–)
Villa El Salvador (2006–)
Moshi (en) Tradueix (2014–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtuebingen.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: tuebingen.de Modifica el valor a Wikidata

El municipi tenia prop de 84.000[2] habitants el 2014. La vida de la ciutat està dominada pels seus 27.152[3] estudiants (semestre d'estiu del 2015), dels quals aproximadament uns 15.000 hi tenen residència. D'aquí que Tübingen sigui la ciutat amb la mitjana d'edat més baixa d'Alemanya.

A més, en una classificació feta el 1995 per la revista Focus, Tübingen se situà com la ciutat alemanya amb millor qualitat de vida.[4]

Geografia modifica

Immediatament al nord de la ciutat es troba Schönbuch, un parc natural amb un 86 % d'àrea forestal.[5] Les muntanyes de la Jura de Swabia se situen a uns 13 km al sud-est de Tübingen.

Els rius Ammer i Steinlach desemboquen al riu Neckar, que travessa la ciutat pel sud del nucli antic medieval. Gran part de la ciutat és muntanyosa, amb Schlossberg i Österberg al centre de la ciutat i les muntanyes de Schnarrenberg i Herrlesberg, entre d'altres, als afores de la ciutat.

El punt més baix de la ciutat es troba a 307 m sobre el nivell del mar a l'est de la vall del Neckar, mentre que el punt més alt és al voltant dels 500 m, a prop de Bebenhausen, al parc natural de Schönbuch. A prop del Jardí Botànic de la Universitat de Tübingen, al bosc anomenat Elysium es troba el centre geogràfic del Land de Baden-Württemberg.

Ciutats agermanades modifica

Tübingen manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:[6]

Persones il·lustres modifica

Galeria fotogràfica modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tübingen
  1. Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (quarta part)». Cercle Vallcorba.
  2. «Tübingen in Zahlen - Universitätsstadt Tübingen» (en alemany). Ciutat de Tübingen. [Consulta: 1r agost 2015].
  3. «II – Studium und Lehre - Statistik und Datenerfassung» (en alemany). Universitat de Tübingen. [Consulta: 1r agost 2015].
  4. Online, FOCUS «WO SIE AM besten LEBEN» (en alemany). FOCUS Online, 21-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-05-22 [Consulta: 21 maig 2018].
  5. «Naturpark Schönbuch: el portal» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-05-22. [Consulta: 21 maig 2018].
  6. «Partnerstädte - Universitätsstadt Tübingen» (en alemany). Cuitat de Tübingen. [Consulta: 1r agost 2015].
  7. Colbert, Edwin Harris. The Great Dinosaur Hunters and Their Discoveries (en anglès). Courier, 1984, p. 108-112. ISBN 0486247015.