Obre el menú principal

La Foguera de Canals és una monumental construcció que fa uns 18 metres d’alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes de Sant Antoni. Es fa a la població de Canals (La Costera, Comunitat Valenciana), i és una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra.[1]

Infotaula d'esdevenimentFoguera de Canals
Iglesia parroquial de Sant Antoni Abat (Canals) 2012-09-24 22-47-33.jpg
La foguera al mig de la plaça
 39° 28′ 39″ N, 0° 22′ 44″ O / 39.47749°N,0.37898°O / 39.47749; -0.37898
Tipus festa
Localització Canals
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Durant la mitjanit del 8 de desembre, dia de la Immaculada, els festers munten els cavalls engalanats i arrosseguen fins a la plaça Major el que serà primer tronc de la foguera. L’acte, que s'anomena "Entrà de la Primera Soca", tanca una jornada en què centenars de persones han pentinat els boscos propers, fent la major quantitat de llenya possible. Les setmanes següents, els camions s’encarreguen d’anar portant la fusta recollida, que s’apila a la plaça on hi ha la foguera.[1]

Des del primer dia de l’any i fins al 13 de gener, té lloc la construcció de la foguera, una tasca encapçalada per quadrilles de podadors i dirigida per un mestre expert. A la part central d’un cercle de vuit metres de diàmetre marcat a terra es col·loca un tronc de pi altíssim que serà l'eix de la foguera. Amb la resta de la fusta (es calcula que s’hi apilen més de 150 tones) es construeix una torre cònica, geomètricament perfecte, de 18 metres d’alçada. Tot el conjunt es revesteix de pinassa de color verd intens i a dalt de tot s’hi afegeix un taronger.[1]

OrigenModifica

En el segle XVIII i després d'un gran terratrèmol, la festivitat de Sant Antoni i també la dels Parells que es venien celebrant des de l'edat mitjana, adquireix el costum de cremar una foguera com a acte d'ofrena al Patró. L'inici de la tradició es considera com a ofrena d'acció de gràcies a Sant Antoni per a protegir el poble de Canals dels efectes del terratrèmol, que va assolar la comarca el 1748 (els efectes dels quals encara són visibles en diverses poblacions de La Costera).[2]

Curiosament, a Canals no va haver-hi cap desgràcia, i els canalencs consideren que Sant Antoni els havia protegit del perill, convertint-lo a partir d'aleshores en el seu venerat patró.

Tot i això altres autors pensen que l'origen podria se anterior, concretament del segle XVII i fruit de les celebracions posteriors a la segregació del municipi respecte de la ciutat de Xàtiva.[3]

FestaModifica

Durant la festa destaquen els Parells, on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per tots els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vítol. El vítol és aquesta frase: "Vítol i vítol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vítol!!". Aquesta pràctica adquireix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vítol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seu actes. Vítol és una paraula del català antic, que significa el mateix que la paraula actual "visca". Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vítol final en els actes. La seua indumentària és un vestit fosc i un barret, el qual llança al final de la festa i qui ho l'agafa obté entrades debades per al sopar final de les festes, en el qual se serveix arròs al forn. Aquestes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per l'espectacularitat de la foguera i els parells.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Festes de Sant Antoni» (en català). Festes.org.
  2. Sivera Font, Sebastián. Apuntes histórico descriptivos de la Villa de Canals, 1907. 
  3. Sucías Aparicio, Mossen Pedro. Notas utiles para el estudio del Reino de Valencia, 1910. 

Pàgines relacionadesModifica