Obre el menú principal

Canals (Costera)

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Canals (València))

Canals és una població de la comarca de la Costera, al País Valencià.

Infotaula de geografia políticaCanals
Bandera de Canals Escut de Canals
bandera de Canals escut de Canals
Canals des de La Torre amb el Goleró i l'Església en primer terme.jpg
Vista aèria de Canals

Localització
Localització de Canals respecte del País Valencià.png
38° 57′ 13″ N, 0° 35′ 05″ O / 38.953611111111°N,0.58472222222222°O / 38.953611111111; -0.58472222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera
Municipi 3
Població
Total 13.588 (2018)
• Densitat 620,46 hab/km²
Gentilici canalí, canalina
Malnom perolers, peroleres
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 21,9 km²
Altitud 160 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història i celebracions
Festa major
Patrocini

Sants de la Pedra (ant.) Mare de Déu dels Dolors

Sant Antoni (Festes Majors)
Dia de mercat divendres
Organització política
• Alcalde Maria José Castells Villalta (2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 46650
Fus horari
Codi de municipi INE 46081
Codi ARGOS de municipis 46081
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.canals.es
Modifica les dades a Wikidata
Localització de la comarca de la Costera, on es troba Canals, dins de la Comunitat Valencià

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

Contingut

GeografiaModifica

Localitzat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb petit sector al sud per on penetren les estibacions de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el límit amb L'Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, neix prop d'aquest terme i ja en ell es bifurca, formant dues séquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de la Costera.

El municipi conté els nuclis de població de Canals, Aiacor i la Torre de Cerdà, o Torre dels Frares. La vila és en la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seva proximitat a l'Alcúdia de Crespins forma una conurbació amb aquesta localitat. Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7.

 
Vista de Canals
 
Plànol del terme de Canals amb totes les partides

HistòriaModifica

Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva.

Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín a canvi d'altres territoris. Va ser repoblat amb majoria catalana. El 30 de juliol de 1350 Pere IV dóna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscació a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xàtiva compra La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per atacar a l'Encobert a Xàtiva i va fer-hi força presoners. En 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila. En el segle XIX a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d'ella. En el segle XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.

DemografiaModifica

Segons el Cens de Caracena (1609), a Canals vivien 220 famílies de cristians vells i 63 de moriscos; aquestes últimes es concentraven al nucli d'Aiacor.

Evolució demogràfica de Canals
1728[1] 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007
240 4.695 4.857 4.967 5.261 5821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771

EconomiaModifica

L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l'horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida); el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalins se'ls coneixia amb el malnom de "perolers".

Política i governModifica

Corporació municipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2019 el Partit Popular (PP) n'obtingué 5 regidors, Compromís per Canals (Compromís) 5, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) 3, Ciutadans (Cs) 2 i Canals en Moviment (CeM) 2. No s'hi presentaren Gent de Canals (GdC) ni EUPV, que n'obtingueren 3 i 1 regidors l'any 2015, respectivament. Reiniciem Canals (2) donà suport a la candidatura de Canals en Moviment.[2][3][4]

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Canals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Francisco López Trigueros 1.956 29,06% 5 ( -1)
Compromís per Canals: Compromís Municipal   Maria José Castells Villalta 1.940 28,83% 5 ( +2)
Partit Socialista Obrer Espanyol   Antonio Manuel Orea Pedraza 1.112 16,52% 3 ( +1)
Ciutadans-Partit de la Ciutadania   María Celia Bononad Martínez 957 14,22% 2 ( +2)
Canals en Moviment   Hilzonde Neus Badia Ferri 765 11,37% 2 ( +2)
Vots en blanc   70 1,03%
Total vots vàlids i regidors 6.800 100 % 17
Vots nuls 92 1,33%**
Participació (vots vàlids més nuls) 6.892 68,01%**
Abstenció 3.242* 31,99%**
Total cens electoral 10.134* 100 %**
Alcalde: Maria José Castells Villalta (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís, 2 de Cs i 2 de CeM)
Fonts: Generalitat Valenciana.[5] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

 
Ricardo Cardona, Antoni Mira, Ricardo Requena, Joan Carles Pérez i Vicent Sancho Fombuena, alcaldes de Canals

Des de 2019 l'alcaldessa de Canals és Mai Castells Villalta, de Compromís per Canals. Fou investida amb els vots de Compromís, Ciutadans i l'agrupació d'electors Canals en Moviment.[8][9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Marcelo Pastor Barberá
José María Lluch Cerdá
Ramón Sanz Martínez
PSPV-PSOE
UCD
PSPV-PSOE
17/07/1979
28/04/1981
17/02/1982
Dimissió/renúncia

Dimissió/renúncia
--

1983 - 1987 Rafael Trave Vera PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Rafael Trave Vera PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Mira Navarro PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Felipe Cuenca PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Felipe Cuenca PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Pascual Durá Barberá
Vicent Sancho Fombuena
GdC
GdC
14/06/2003
08/02/2006
Dimissió/renúncia
--
2007 - 2011 Ricardo Cardona Mollá PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ricardo Cardona Mollá PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Joan Carles Pérez Pastor
Ricardo Requena Muñoz
Compromís
GdC
13/06/2015
15/06/2017
La legislatura es divideix en dos parts iguals,
com a resultat del pacte de govern
Des de 2019 Maria José Castells Villalta Compromís 15/06/2019 Acord de govern, batejat com 'l'Acord del Sants' entre Compromís, Canals en Moviment i els regidors no adscrits Celia Bononad i Xavi Pérez (expulsats de Ciutadans per recolzar Compromís en la investidura). En virtut d'aquest acord Vicent Tornero (Canals en Moviment) és nomenat 1er Tinent d'Alcalde, i Celia Bononad (no adscrita) és nomenada 2a Tinent d'Alcalde.[11]
Fonts: Generalitat Valenciana.[12] Vila (2007).[13] Juan, Gómez (2019).[14]

Canalins en políticaModifica

Entre el 2000 i el 2015, el canalí Agustí Cerdà va ser president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV). Cerdà va ser diputat al Congrés a Madrid per la circumscripció de Barcelona a la VIII Legislatura (2004-2008), durant gran part d'aquesta legislatura va ser el portaveu d'aquesta formació a l'hemicicle i representant d'Esquerra Republicana en diferents comissions del parlament espanyol. Abans Cerdà va participar de la fundació de Bloc de Progrés Jaume I - Front pel País Valencià. Abans havia militat a Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), època en la qual és un dels fundadors de l'organització juvenil Maulets.

Per una altra banda, Canals és bressol també de Fran Ferri, destacat dirigent del partit polític valencià Compromís. Entre 2009 i 2014 va ser Secretari General del Bloc Jove (organització juvenil del Bloc Nacionalista Valencià). El 2011 va ser elegit per primera vegada diputat a les Corts Valencianes. El 2015 va ser el candidat més votat al procés de primàries de Compromís per la circunscripció de València. El 2015 torna a ser diputat i exerceix com a portaveu de Compromís a les Corts Valencianes. A les elecciones autonòmiques del 2019 torna a ser elegit diputat.

MonumentsModifica

  • La Torre i muralles dels Borja, del segle XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
  • Oratori dels Borja o Església de la Torre, construïda en estil gòtic primitiu (probablement al segle XIII); ha estat reformada en diverses ocasions.
  • Església de Sant Antoni Abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
  • Església de Sant Jaume d'Aiacor, amb un campanar que va ser torre de vigilància de la xarxa comunicació mitjançant miralls que unia el castell de Xàtiva amb el de Sant Rafel.
  • Convent de Santa Clara o de les clarisses.
  • Casino Gran. Seu de la Cooperativa Agrícola Sant Antoni Abat. Construït en 1931 amb els diners provinents de la grossa de Nadal, que va caure a Canals. Actualment també funciona com a bar-restaurant. Compta amb grans pintures que reflecteixen el Canals dels anys '30. En ell es situa el club d'escacs municipal.
  • Llavadors del Carrer València, grup de safareigs tradicionals, són representatius dels que existien, tant públics com privats, durant el recorregut del riu Sants pel nucli urbà.
  • La Lloca. Plataner monumental, plantat el 1914
  • Casa Pareja. Masia i finca del segle XVI, al peu de la montanya de Els Picatxos (dins la finca). Ja apareix documentada a Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) d'Antoni Josep Cavanilles. Actualment s'hi celebren banquets i esdeveniments.
  • Casino Republicà. Edifici de reunions, oci i participació ciutadana i política als anys de la II República. Fou expropiat pel franquisme i convertit en seu de la Falange. Amb la democràcia es va convertir en Aula de Cultura. Actualment està en procés de restauració.
  • Ruta dels Borja, ruta cultural dedicada a l'empremta de la família Borja en terres valencianes, que a Canals comprèn els monuments de la Torre i muralles dels Borja i l'Oratori dels Borja.
  • Molí Vell. Complexe industrial vora el riu Cànyoles d'antiguitat indeterminada.

Festes i celebracionsModifica

 
Foguera de Sant Antoni
 
Foguera de Sant Antoni

Destaquen per la crema de la major foguera del món i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per tots els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells anomenen un vítol. El vítol és aquesta frase: "Vítol i vítol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vítol!!". Aquesta pràctica adquireix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vítol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seus actes. Vítol és una paraula del català antic, que significa el mateix que la paraula actual "visca". Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un vestit fosc i un barret, el qual llança al final de la festa i qui ho l'agafa obté entrades debades per al sopar final de les festes, en el qual se serveix arròs al forn. Aquestes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per l'espectacularitat de la foguera i els parells.

  • Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. En aquestes festes destaquen les paelles, els "bous al carrer" i la festa de disfresses.
  • Sant Vicent. Celebració molt arrelada i celebrada a l'antic barri de Sant Vicent (nucli antic). És una festa molt popular, antiga i humil que inclou xocolatades, cucanyes, repartiment de pa beneït i música (amb banda de música i colla de dolçainers). Destaca la pujada al pi, que planten al bell mig de la Plaça de la Presó.
  • Santa Creu. Són les festes tradicionals del poble de La Torre. Entre els actes s'inclou una cordà, la pujada al pi, xocolatades, processó, cucanyes, jocs tradicionals, un campionat de truc, balls, despertaes...
  • Altres festes. A Canals estan vives encara xicotetes festes "de carrer".

Gastronomia i culturaModifica

La gastronomia canalina presenta l'olla, el putxero i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

Tradicional cassola d'arròs al forn a Canals.

El mes d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País, ja que l'any 1985 va celebrar la seua primera edició.

Dintre de l'àmbit de la cultura cal destacar la tasca que realitza l'Associació Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d'Educands (Escola de Música Joaquín Sellés) i una Banda de Música.

Altres associacions culturals són el Grup de Danses "Canyamars", el Grup de Dases "Pensat i Fet", el Grup de Pols i Pua "La Pua", la Colla De Dolçainers i Tabaleters i la Unió Musical "Santa Cecília".

Canalins i canalines il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Pareja i Primo, Lluís. Canals Ilustrada: historia de las personas venerables y Varones Ilustres que han avido [sic naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia] (en castellà), 1728, p. 1. 
  2. [Reiniciem Canals] «Reiniciem Canals se suma a la nova plaforma Canals en Moviment». Conéixer Canals, 03-04-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  3. «https://www.lasprovincias.es/ribera-costera/reiniciem-canals-moviment-20190404003444-ntvo.html». Las Provincias, 04-04-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  4. «Reiniciem se disuelve dentro de Canals en Moviment». Levante-EMV, 03-04-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  5. Generalitat Valenciana, Presidència. «Archivo Histórico Electoral». [Consulta: 15 juny 2019].
  6. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València, 82, 30-04-2019, pàg. 139 i ss. [Consulta: 15 juny 2019].
  7. Ara. «Resultats a Canals <nowiki>», 2019. [Consulta: 15 juny 2019].
  8. «Mai Castells serà la primera alcaldessa de Canals». Conéixer Canals, 15-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  9. «Mai Castells, de Compromís, investida primera alcaldessa de Canals». Diari Digital, 17-06-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  10. «Mai Castells (Compromís), alcaldesa de Canals con el apoyo de Ciudadanos». Levante-EMV, 16-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  11. Plantilla:Ref-document
  12. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Canals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 juliol del 2017].
  13. Vila Moreno, Alfonso. Diccionario enciclopédico básico de Canals. Canals: Ajuntament de Canals, 2007. ISBN 978-84-922693-5-8 [Consulta: 7 juny 2019]. 
  14. Juan, Cristian; Gómez, Laura. Canals en la memòria. [Canals]: Ajuntament de Canals, 2019 [Consulta: 7 juny 2019]. 
  15. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 514. ISBN 84-930048-0-4. 
  16. Simbor Roig, Vicent. La novel·la de la postguerra al País Valencià (1939-1972): entre la problemàtica llengua literària i el desfasament estètic, p. 54, 60 i 76. 
  17. Sanz, Ferran. «Canals retrà homenatge a la seua filla predilecta Na Rosario Ferrer Sancho» (en català). Diari La Veu, 30-03-2016. [Consulta: 31 maig 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canals