Moixent

municipi del País Valencià

Moixent és una població valenciana de la comarca de la Costera.

Infotaula de geografia políticaMoixent
Bandera de Moixent Escut de Moixent
Bandera de Moixent Escut de Moixent
Vista de Moixent.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Moixent respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 52′ 32″ N, 0° 45′ 11″ O / 38.875555555556°N,0.75305555555556°O / 38.875555555556; -0.75305555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCostera Modifica el valor a Wikidata
Població
Total4.302 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat28,64 hab/km²
GentiliciMoixentí, Moixentina
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície150,23 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud284 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniCrist del Calvari
Dia de mercatdijous
Festa majorDarrera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGuillermo Jorques Lladosa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46640 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46170 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46170 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmoixent.es… Modifica el valor a Wikidata

Limita amb La Font de la Figuera i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Enguera (Canal de Navarrés), Fontanars dels Alforins i Ontinyent (a la comarca de la Vall d'Albaida).

GeografiaModifica

La localitat és a la vora del riu Cànyoles, en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa. Des de València, per carretera, s'hi accedix a través de l'A-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de rodalia C-2 de València.

HistòriaModifica

 
El guerrer íber de Moixent, conservat al Museu de Prehistòria de València.

El poblat iberModifica

En la partida de la Bastida de les Alcusses es troba el major jaciment ibèric del País Valencià: es tracta d'un poblat emmurallat on s'estima van viure unes 1000-1200 persones. Situat a 714 metres d'altura, va ser declarat Monument Històric-Artístic en 1931.

S'estima que el poblat va ser violentament destruït entorn del 330 aC, probablement a causa d'alguna acció bèl·lica.

El guerrer de MoixentModifica

En el recinte del poblat es va trobar en 1931 una figureta ibèrica de bronze que representa un guerrer a cavall, datada en el segle V o IV abans de Crist, anomenada comunament com el "guerrer de Moixent". Peça de bronze de fosa, s'ha interpretat com una escultura funerària que podria servir al difunt en la transició a l'altra vida, o bé com agraïment pels favors concedits, motius els dos de caràcter religiós.

La peça original pot visitar-se en el Museu de Prehistòria de València.

La vila cristianaModifica

Les primeres dades de l'existència d'un nucli de població a Moixent es remunten a l'època musulmana.

Moixent va ser conquistada als àrabs per tropes castellanes comandades per l'infant Alfons, futur Alfons X el Savi, la qual cosa va provocar nombroses tensions amb la Corona d'Aragó pel fet d'incomplir el tractat de Cazorla. Finalment, pel tractat d'Almizra (1244), Moixent va passar a les mans de Jaume I d'Aragó.

La localitat va ser repoblada per 200 famílies cristianes el 1303 per en Gonçal Garcia, conseller del rei Jaume II. L'any 1393 el senyor del lloc i castell de Moixent era en Pere Maça de Liçana.[1]

Pel que fa a l'Edat Moderna, cal dir que segons el Cens de Caracena, l'any 1609 Moixent tenia 360 cases, que havien pujat a 800 a finals del segle xviii, segons les Observaciones, la coneguda obra de Cavanilles.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Habitants 4.333 4.187 4.053 3.745 3.812 3.792 3.713 3.710 3.976 4.070 4.269 4.542 4.646

EconomiaModifica

A principis del segle xix produïa blat, ordi, dacsa, oli, garrofes i verdures, a més tenia una fàbrica de vi, sis molins fariners i tradicional indústria cistellera; a hores d'ara la indústria del moble, l'agricultura i el sector serveis són la base de la seua economia. Hi ha un celler, on s'elaboren vins ecològics, que es pot visitar, observar el procés d'elaboració dels mateixos i, fins i tot, tastar-los i adquirir-los, i bodegues on s'elaboren vins de gran qualitat, que a poc a poc van adquirint renom i una important quota de mercat.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Moixent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Guillermo Jorques Lladosa 1.336 49,26% 6 ( +1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Teófilo Fito Martí 727 26,81% 3 ( +2)
Partit Popular   Óscar Vaquerizo Molla 627 23,12% 2 ( -3)
Vots en blanc   22 0,81%
Total vots vàlids i regidors 2.712 100 % 11
Vots nuls 28 1,02%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.740 79,01%**
Abstenció 728* 20,99%**
Total cens electoral 3.468* 100 %**
Alcalde: Guillermo Jorques Lladosa (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Xàtiva,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Moixent és Guillermo Jorques Lladosa del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Pascual Palmer Carreres PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Pascual Palmer Carreres PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicent Francés Torres PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicent Francés Torres PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Juan Rodríguez Benito PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Juan Rodríguez Benito PP 03/07/1999 --
2003–2007 Vicente Dubal Bon PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Dubal Bon PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Dubal Bon PP 11/06/2011 --
2015–2019 Teófilo Fito Martí C's 13/06/2015 --
Des de 2019 Guillermo Jorques Lladosa PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

 
Torre del Coloms
 
Pont romà
 
Presa del Bosquet
  • Castell de Moixent. D'època almohade, de finals del segle xii, destaca la presència de diverses torres amb almenares, així com altra aïllada i més alta, la Torre de Coloms, un monument emblemàtic de Moixent.
  • Castell de Garamoixent. També musulmà. Poc documentat i en estat ruïnós.
  • Bastida de les Alcusses. Poblat ibèric del segle IV aC declarat en 1931, per la importància de les troballes i per la seua conservació, Monument Històric. La peça més important trobada és l'universalment conegut Guerrer de Moixent, que es pot veure al Museu de Prehistòria de València. Hi funciona com a aula didàctica una reproducció d'una casa ibera que dóna una idea aproximada de com era la vida quotidiana llavors.
  • Corral de Saus. Necròpoli del poblat contigu, Castellaret de Baix. S'hi han trobat tombes amb formes curioses com ara La Sirena o Les Dametes i importants aixovars funeraris alguns dels quals es poden observar en el Museu Municipal d'Arqueologia.
  • Embassament del Bosquet. És un embassament que se situa en la Serra Grossa. Va ser construïda en el segle xviii i és fruit de les idees renovadores que van afectar a les obres hidràuliques i a la racionalització agrícola, pròpies de la política il·lustrada de Carles III.
  • Església de Sant Pere Apòstol. La Primera Pedra va ser col·locada el 31 de març de 1881 i el dia 23 de setembre de 1889 es van beneir les obres de l'Església ja acabada. En 1964 es va consagrar l'Altar Major i el 9 de setembre de 1989 es van consagrar les parets, donant així final a la Consagració de l'Església. Posseïx un Campanar en agulla que alberga huit campanes i una matraca; rosetó envidrat estil neogòtic. El seu esvelt campanar convina molt bé amb les dos Cúpules situades una de grans dimensions i grans finestrals en el creuer de la nau central inundant tota l'Església, i l'altra en la Capella del Santíssim Sagrament. En el seu interior podem observar: vidrieres amb motius religiosos, medallons en la nau central, pulpit estil bizantí, retaules de fusta representant el Viacrucis, pintures murals de Salvador Gil, imatges molt notables de Virgilio Sanchis Sanchis, Enrique Bellido i Pio Mollar. Capella del Santíssim Sagrament construïda en 1917. I la Capella de les Santes Relíquies que alberga Relíquies dels primers màrtirs de l'Església Romana portades al Convent de Moixent pel Pare Cristóbal Moreno del Camino (1520-1603), insigne moixenti, i que en 1835 van ser traslladades des del suprimit Convent de Sant Antoni de Pàdua a l'Església de Sant Pere Apòstol. A més la Capella de les Santes Relíquies posseïx un Retaule procedent de l'anterior Església.
  • Pont romà de la Cadena.
  • Font de Villapetorro. Centenària. D'aigües terapèutiques.
  • Museu Pare Moreno (Capella de les Santes Relíquies). Segle XVI. Capella de l'antic convent de franciscans fundat pel moixenti franciscà Cristóbal Moreno. Des de 2007 és Museu Pare Moreno i alberga peces vincules al Convent.
  • Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari. Construida l'any 1899, reconstruïda en 1955. En una gruta del Calvari hi ha en una cova la imatge de la Verge Milagrosa. Al costat hi ha les restes de l'aqüeducte d'un antic molí fariner.

Llocs d'interésModifica

  • El Bosquet. És el paratge més emblemàtic del municipi, d'interés turístic tant per les seues vistes com per la presència d'un llac artificial, que arreplega les aigües dels barrancs de la zona gràcies a dos murs de contenció que van ser construïts a finals del segle xviii. Des del poble s'arriba al Bosquet per un angost i bell barranc. Allà es mescla la bellesa arquitectònica de l'embassament amb un entorn natural i apte per a practicar esports aquàtics, senderisme, bicicleta de muntanya, fúting, etc.
  • El Regolf. És un paratge molt pròxim a la població, entre xops i arbres fruiters, ideal per a passejar. S'hi troba una font d'aigua fresca .
  • Corredor verd. Té un traçat de diversos quilòmetres que coincidix amb l'antiga via del tren. Travessa quasi tot el terme municipal fins a arribar al baixador de La Parella, ja en desús.
  • Barranc de la Fos. Un dels barrancs més angosts i bells del terme municipal. Destacar les pintures rupestres, coves, cingles, rierols, etc.
  • Cova de Patas. No molt profunda, però espectacular per les seues estalactites, és ideal per a iniciar-se en el món de l'espeleologia.

Festes i celebracionsModifica

  • Setmana Santa. Les diferents confraries de caputxins celebren processons i actes religiosos.
  • Pasqua i Sant Vicent. És tradicional anar al Bosquet a menjar la llonganissa amb "mona", saltar a la corda i volar els estels.
  • Sant Abdó i Sant Senént. El tercer cap de setmana d'agost se celebra altra festa de gran tradició en la Casa Rabosa, en honor dels Sants de la Pedra. El dissabte hi ha "bous al carrer" i revetlla, i el diumenge Missa Solemne i processó. Els actes religiosos des de l'any 2003 es celebren en l'església Parroquial
  • Festes Patronals. Se celebren l'última setmana completa d'agost, en honor del Santíssim Crist del Calvari i de les Santes Relíquies. Se celebren processons i tot tipus d'actes festius. Els actes més emotius són les entrades i presentacions de les reines de les festes i els actes religiosos.
  • Festes del Arrabal. Primer cap de setmana d'agost, dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. Fan ball al carrer divendres i dissabte a la nit. I diumenge, missa i bous al carrer.
  • Festes de Moros i Cristians. Encara que hi té poca tradició, se celebra el segon cap de setmana de novembre, en honor de la Verge Milagrosa.
  • Mig any de Moros i Cristians. Primer cap de setmana de maig.
  • Sant Pere. 28 i 29 de juny, festa del patró del poble i Titular de l'església parroquial.
  • Durant la major part dels caps de setmana de juliol, alguns barris i carrers del poble fan festes: Santa Anna, La Bastida, l'Escalinata...
  • Per a finalitzar l'estiu, a setembre, se celebren les festes del Carrer Villa Maria, conegut a "les torretes".
  • Nit de cap d'any. Hi ha tradició de menjar-se el raïm a la Plaça Major amb els tocs del Campanar, i durant tota la nit la gent va disfressada.

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Diccionario histórico de la C. V. (en castellà). València: Editorial Prensa Valenciana, S. A., 1992, volum II, p. 532. ISBN 84-8750229-6. 
  2. Ruiz, Rafael «Pren possessió el primer alcalde socialista de Moixent en 24 anys». Levante-EMV, 18-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.529 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 149 [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Moixent», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Moixent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moixent