Obre el menú principal

El Genovés

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Genovés».

El Genovés és una població de la comarca de la Costera. Limita amb els municipis de Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida).

Infotaula de geografia políticaEl Genovés
Escut del Genovés.svg
Ayuntamiento de Genovés.jpg

Localització
Localització de Genovés respecte del País Valencià.png
 38° 59′ 19″ N, 0° 28′ 13″ O / 38.988474°N,0.4702724°O / 38.988474; -0.4702724
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera
Població
Total 2.828 (2018)
• Densitat 186,05 hab/km²
Gentilici Genovesí, genovesina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 15,2 km²
Altitud 120 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història i celebracions
Dia de mercat Dimecres
Festa major Del 6 al 8 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal 46894
Codi de municipi INE 46132
Codi ARGOS de municipis 46132
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en la ribera del riu Albaida, la superfície del terme és muntanyenca. En la part meridional s'aixeca la Serra Grossa, que els seus contraforts en aquest territori es denominen Serra de la Creu, amb una altitud de 410 m. que, en els contraforts més meridionals, denominats La Solana, arriba als 436 m. Entre La Solana i el vèrtex geodèsic de Les Bateries (437 m.), i fent de límit entre els municipis de Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu d'Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de L'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i aflueix de sud a nord per la part occidental del terme, fent sovint la labor del límit territorial. Altres accidents són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.

HistòriaModifica

Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a un tal Baldoví, metge, i a son germà Joan el 1268. El 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a aquesta família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb Fenollet). En 1611 és repoblada amb carta pobla per a recuperar-la de les despoblació en què romania des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
2.211 2.198 2.274 2.314 2.323 2.383 2.454 2.567 2.631 2.731

EconomiaModifica

Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, garrofera i vinya.

TransportsModifica

L'estació de ferrocarril del Genovés pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Cándido Jordà Richart UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Cándido Jordà Richart CDS 28/05/1983 --
1987 - 1991 Cándido Jordà Richart CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Cándido Jordà Richart UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Emilio Llopis Oltra PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Emilio Llopis Oltra PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Emilio Llopis Oltra PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Emilio Llopis Oltra PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Emilio Llopis Oltra PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Pere Revert Miralles PSPV 13/06/2015 --
Des de 2019 Pere Revert Miralles n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Festes i celebracionsModifica

  • Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Mare de Déu dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.

Pilota valencianaModifica

El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.

Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, entre altres. Però sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dues llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.

El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.

Pilotaris més coneguts de GenovésModifica

 

ReferènciesModifica


Enllaços externsModifica