Montaverner

municipi del País Valencià

Montaverner és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià

Infotaula de geografia políticaMontaverner
Escut de Montaverner
Escut de Montaverner Modifica el valor a Wikidata
Plaça Major Montaverner.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Montaverner respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 53′ 18″ N, 0° 29′ 46″ O / 38.888333333333°N,0.49611111111111°O / 38.888333333333; -0.49611111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesVall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.630 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat232,86 hab/km²
GentiliciMontaverní, montavernina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialOntinyent
Dades històriques
Dia de mercatdilluns
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJorge Boluda Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46892 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46173 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46173 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmontaverner.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en el centre de la comarca de la Vall d'Albaida, a la vora dels rius Clariano i Albaida, que confluïxen ací. Els 7,74 km² de superfície del terme municipal constituïxen un territori pla en ascensió lleu cap al sud.

Els paratges més interessants són la Rambla, el Calvari i la Font del Povil. També hi destaca la Carrasqueta, un arbre espectacular amb una soca de 3,10 metres de diàmetre.

En l'àrea recreativa situada al costat d'una font de quatre dolls (anomenada Font dels Quatre Xorros) es troba la desembocadura del riu Clariano al riu Albaida.

AccessosModifica

Des de València, s'accedix a Montaverner a través de la A-7 per l'enllaç amb la N-340 o CV-60.

Municipis limítrofsModifica

El terme municipal de Montaverner limita amb les següents localitats: Alfarrasí, Bèlgida, Benissuera, Otos i El Palomar, totes elles de la província de València.

HistòriaModifica

D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos utensilis en un pujol anomenat localment "Tossal del Calvari". Més recents són les restes d'una vila rústica romana trobats en la partida de Colata. Si bé es troben restes arqueològiques en el terme municipal (columna romana en el Pla de Colata, restes de l'edat del bronze en la Plaça Major i Tossal del Calvari) i en la seua demarcació es trobaven les alqueries de Colata i Vistabella.

L'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada pel rei Jaume I al terme de Xàtiva. Va ser ell qui va decidir fundar un poble en la confluència dels rius Albaida i el Clariano amb la finalitat d'assegurar el camí que unia València amb Alacant. El 26 d'agost de 1271 se li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys, establint-se els primers colons procedents de Barcelona, els quals van haver d'abandonar les terres a causa de la revolta d'Al-Azraq en 1276. El 4 de desembre d'aquell any es va confirmar la donació d'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels quals no van resultar afavorits amb Pere el Gran. Després de pertànyer al Senyor d'Albaida els anys 1281-1296 va passar a ser "poble del rei", depenent del terme de Xàtiva i exempt del domini feudal. A l'estar subjecta a la batllia i Governació de Xàtiva, no va tenir mai senyor territorial per pertànyer a la Corona. En 1535, obté la independència eclesiàstica d'Albaida.

L'expulsió dels moriscs en 1609 va produir una crisi demogràfica forta, passant d'albergar 60 cases a 30, ja que els seus habitants, tots ells cristians vells, van haver de marxar als pobles veïns per tal de repoblar-los. L'expulsió va delmar en dos terços la població i va fer desaparéixer com a pobles Colata, Vistabella i Behalí, dels quals es conserven ruïnes en el terme municipal. També en el segle xvii el poble va patir la pesta del garrotillo (1677-1678) i va viure el Miracle de Sant Blai (Segon dia de Pasqua de 1678, 11 d'abril).

Durant el segle XVIII va ser construïda l'actual Església, on per aquell temps constaven els següents carrers: Major, Montons, dels Penadesos, de dalt, quatre cantons, Alacant, i Plaça; mentre que en 1789 constava l'existència dels carrers Major, Montons, Forners, San Vicente, Alacant i Molino.

La carretera N-340 construïda els anys 1860-1762, els ponts (llarg i curt), conclosos en 1890 i el pas del ferrocarril (1893) van dur a un augment demogràfic, de manera que es superaren els 1.000 habitants al començament del segle xx. Al llarg del mateix segle es van succeir la crisi de la fil·loxera (1910), la creació de la fàbrica El Trobador (dècada de 1920) i el desenvolupament industrial i urbanístic durant la segona meitat del segle.

El començament del segle XXI ha portat la millora de les comunicacions en la comarca (Autovia Central, CV-60 l'Olleria-Gandia, viaducte sobre l'Albaida), la construcció del polígon industrial, poliesportiu, auditori Lluis Peiró, entre altres.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2012 2018
1.698 1.670 1.679 1.711 1.662 1.702 1.722 1.748 1.763 1.833 1.853 1.815 1.631

TransportsModifica

L'estació de ferrocarril de Montaverner pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

 
Estació adif Montaverner
Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
         
València-Nord            
         
Xàtiva  
         
El Genovés
         
Benigànim
         
La Pobla del Duc
         
Montaverner
         
Bufalí
         
Albaida
         
Agullent
         
Ontinyent
         
Agres
         
Cocentaina
         
Alcoi

Gastronomia i festesModifica

La paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina.

Per sant Blai, s'hi celebra la "Ballà de la bandera". A l'última setmana d'agost s'hi celebren les Festes de Moros i Cristians.

PolíticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Felipe Salvador Quilis Durà UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Felipe Salvador Quilis Durà PP 28/05/1983
1987 - 1991 Luis Peiró Roselló PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Luis Peiró Roselló PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Luis Peiró Roselló PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Elisa Amparo Roses Català PP 11/06/2011
2015 - 2019 Elisa Amparo Roses Català / Joan Chornet Soler / Juli Juan Soriano PP / PSPV-PSOE / COMPROMÍS 13/06/2015
Des del 2019 Jorge Boluda Martínez PP 15/06/2019

Monuments i llocs d'interésModifica

  • Ajuntament: situat en la Plaça Major, en temps antics es trobava a l'entrada del poble emmurallat (Porta del Sol), ocupant el lloc de l'antic solar.
  • Ponts: si bé l'accés tradicional era a través dels passos com el de Colata, en 1890 es van alçar els ponts "llarg" i "curt" sobre el Clariano i Albaida, els dos són de ferro i són representatius dels típics ponts del segle xix. Finalment en 2005 va ser construït el viaducte sobre l'Albaida, al qual s'afig el pont sobre el mateix riu de la CV-60 i una menuda passarel·la de ferro a pocs metres del viaducte.
  • Llavadors: hi ha un llavador senzill, de planta rectancular, que es troba a l'inici del carrer Ontinyent i dins del nucli urbà, aprofitant la presència de la Font del Molí. L'altre llavador es troba prop de la Font dels Quatre Xorros, a l'esquerra de l'antiga N-340, i està format per tres basses.
  • Fonts: al costat de la N-340 i entre els ponts de ferro i el viaducte, es troba la Font dels Quatre Xorros, i seguint l'antiga carretera al costat del camí de Colata es troba una altra font, la Bassenilla" o Sénia (en record de la sénia que allí es trobava). En l'interior del poble, a l'eixida de l'actual carrer d'Ontinyent, es troba la Font del Molí, al costat de la frondosa vegetació que creix gràcies a la humitat que proporciona el riu Albaida, i en els camins cap a Bufali o Aielo de Malferit es troben les fonts d'Ambrosio, de Ca blanc, del Povil i d'Anglés.
 
Interior de l'església parroquial.
  • Església Parroquial: Dedicada a Sant Jaume i a Sant Joan Evangelista (segle XVIII). L'església parroquial conserva restes antigues, com són la columna romana a l'entrada, i el capitell amb les barres d'Aragó incrustat en el campanar. L'edifici va començar a alçar-se en 1735, per iniciativa del rector Dr. Esplugues, concloent-se en 1758, alçant-se el campanar durant els anys 1758-1762 (Dissabte Sant). D'estil neoclàssic conserva l'antiga església la Capella de la Immaculada, (de principis del s. XVIII). Entre les obres d'interès destaquen: pila baptismal d'estil neobizantí (1909), les imatges de Galarza del Crist de la Paciència i Sant Blai, la imatge de la Verge de Loreto (1995), la Vera Cruz (abans de la Guerra Civil Espanyola) i custòdia (s. XVIII), les pintures de la Capella del Crist de la Paciència (s. XVIII) i de les petxines (principis segle XX). Finalment l'Església acull les restes del sacerdot màrtir fill del poble i administrador parroquial de Bèlgida, el Beat Pascual Penadés (1936), i també es conserva la làpida sepulcral del Dr. Esplugues, les restes del qual van ser profanats l'any 1936. La Parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedix pel via crucis, construïda en 1941 i la centenària ermita neogòtica de la Verge de Loreto de Colata, construïda en 1906.
  • Ermita de Colata Durant el ssegle xx va ser construïda l'ermita de Colata (1906), Ismael Blat va pintar les petxines. L'any 1936 va ser martiritzat el Beat Pascual Penadés Jornet, sent saquejat el temple i l'ermita i desapareixent la major part del seu patrimoni artístic, iniciant-se la restauració de la parròquia durant la postguerra fins als nostres dies. Durant aquells anys van ser fundades les Confraries del Crist, de la Verge dels Dolors, de la Verge de Loreto i Crist de la Paciència i el Centre Junior de Montaverner (1981). També un passeig pel terme municipal duu a descobrir les ruïnes de la Casa de Colata, lloc on més de cent sacerdots van realitzar exercicis espirituals en els anys 1741-43.
  • Altres llocs d'interès: Trobem els següents panells de ceràmica repartits per diversos carrers del municipi. En el nucli vell: Verge del Rosari (Major), San Antonio de Pàdua (Fora), San Francisco (Bot), Sant Vicent (el seu carrer), Sant Josep (Molí), Sant Rafel, Sant Domingo de Guzmán (Alacant), Verge de Loreto, Sant Joan i Santiago, Sant Pancraci i Sant Blai; i la Verge del Pilar en el barri que duu el seu nom. El barri del Pilar és exponent de l'arquitectura de la segona meitat del segle xx i començaments de l'actual.

NotesModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Montaverner
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montaverner