Estació de Xàtiva (ferrocarril)

estació de ferrocarril a Xàtiva
Infotaula estacióEstació de Xàtiva
Informació general
MunicipiXàtiva (la Costera) Modifica el valor a Wikidata
Serveisaparcament venda de bitllets
Propers trens64100 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies10 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes4 Modifica el valor a Wikidata
Contacteadif:902.24.02.02
Data obertura1854 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
Llarga DistànciaAlvia, Alaris, Talgo
Enllaços
InterurbansAutobús metropolità FGV-Metrobus
Altres transportsTaxis
Map
 38° 59′ 32″ N, 0° 31′ 28″ O / 38.99219°N,0.52458°O / 38.99219; -0.52458
Dades (Edifici)
TipusnoWD
Part denoWD
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzaciónoWD
Bé immoble d'Etnologia

L'estació de tren de Xàtiva d'Adif està situada al nord-oest del nucli urbà de la capital de la comarca de la Costera. Aquesta disposa de serveis de la línia C-2 de Rodalies València, a més de la L1, L3, L4 de Regionals i serveis de llarga distància, tots de Renfe.[1]

Els orígens del ferrocarril de València a Xàtiva es remunten al 1845, any en què la locomotora de vapor encara no havia arribat a l’Estat.

Història

modifica

El 12 de juliol de 1845, es dona la concessió d'un ferrocarril de València a Madrid per Albacete, Almansa, Xàtiva i Alzira al britànic Wole, vingut a promoure la idea del ferrocarril a Espanya amb alguns dels seus compatriotes. Poc després, creen la Societat del Ferrocarril de Madrid a València, amb un capital de 240 milions de rals, però poc després d'haver realitzat alguns treballs, es convoca una assemblea general dels accionistes en 1847 per a la dissolució de la companyia. Els pocs treballs realitzats i els drets de concessió se cedeixen a l'espanyol Próspero Volney, però el nou conveni ja no es refereix més que al tram de Grau de València a Xàtiva (que portava en aquest moment el nom de Sant Felip de Xàtiva).[2] A principis de 1851, Volney cedeix els seus drets a l'empresari valencià Josep Campo i Pérez. És ell qui construirà la Societat de Ferrocarrils del Grau de València a Xàtiva i establirà una verdadera xarxa. Abans de finals d'any, funda la Companyia del Ferrocarril de Xàtiva al Grau de València. La primera secció de València al Grau s'obri en 1852, l'1 de juliol de 1854 va arribar fins Manuel i el 20 de desembre de 1854 el ferrocarril arriba a Xàtiva amb dos trens en ambdós sentits, motiu de grans celebracions.[3] José Campo no aconseguí la concessió de la connexió a Madrid, ja que s'afavorí l'opció d'Alacant, però si la concessió del tram Almansa-Xàtiva per decret del 26 d'agost de 1852.[2] L'estació consta d'un edifici arran de terra que dona accés a les vies.

Serveis Ferroviaris

modifica
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
València-Nord Manuel - l'Ènova C-2 l'Alcúdia de Crespins Moixent
Mitjana Distància de Renfe
València-Nord L-1 Villena Alacant Terminal
Múrcia / Cartagena
L-3 L'Enzina Albacete
Ciudad Real
L-4 El Genovés Alcoi

Llarga Distància de Renfe

Tipus de Tren << >> Principals parades intermèdies Observacions
Alaris València-Nord Alcazar de San Juan Albacete 1 tren diari per a cada capçalera
Alvia València-Nord Madrid-Puerta de Atocha Albacete 1 tren diari per a cada capçalera
Alaris
García Lorca
Barcelona-Sants Málaga-María Zambrano
Sevilla-Santa Justa
Tarragona · Salou · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Albacete · Alcázar de San Juan · Linares-Baeza · Còrdova Central · Puente Genil · Bobadilla Circulen junts fins a Còrdova Central.
Enllaç amb trens a Badajoz, Granada i Almeria.
Talgo
Mare Nostrum
Montpeller-Saint-Roch Cartagena Besiers · Narbona · Perpinyà · Cervera de la Marenda · Portbou · Figueres · Girona · Barcelona-Sants · Tarragona · Salou · Cambrils · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Alacant-Terminal · Elx-Parc · Múrcia del Carmen Canvi d'ample a Portbou
Talgo Barcelona-Sants Lorca-Sutullena Tarragona · Salou · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Alacant-Terminal · Elx-Parc · Múrcia del Carmen 1 tren diari
Talgo Barcelona-Sants Múrcia del Carmen Tarragona · Salou · Cambrils · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Alacant-Terminal · Elx-Parc 1 tren diari

Referències

modifica
  1. «Estación de tren Xátiva» (en castellà). Trainline.com. [Consulta: 28 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Almansa á Valencia y Tarragona (AVT) Compañía del Ferrocarril de Almansa á Valencia y Tarragona» (en castellà). spanishrailway.com, 10-02-2012. [Consulta: 25 novembre 2023].
  3. NLV. «Tal dia com hui del 1854 es va acabar la línia de ferrocarril València-Xàtiva». La Veu, 20-04-2022. [Consulta: 25 novembre 2023].

Vegeu també

modifica