Renfe Operadora

Renfe Operadora
	;
Dades
Tipus	Organisme Públic
Indústria	transport ferroviari
Camp de treball	Ferrocarril
Forma jurídica	empresa estatal
Història
Reemplaça	Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Creació	1 de gener de 2005
Fundador	Govern espanyol
Reemplaçat per	Renfe Viajeros (en)
Activitat
Àmbit	Espanya
Serveis	Explotació de ferrocarrils.
Membre de	Unió Internacional de Ferrocarrils (1922)
Governança corporativa
Seu	Madrid;
Persona rellevant	José Salgueiro Carmona (President)
Propietat de	Govern espanyol
Divisions	Rodalies ; Mitjana Distància; Alta Velocitat.
Filial	Renfe Viajeros (en)
Lloc web	renfe.com

Aquest article tracta sobre Renfe Operadora creada el 2005. Vegeu-ne altres significats a «Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles».

Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

L'empresa va ser creada com una escissió de RENFE que es va separar en dos organismes separats per complir les directives europees sobre la liberalització del mercat del ferrocarril. Així doncs Renfe Operadora és l'encarregada de l'explotació del transport i ADIF és l'organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), que posa les regles del mercat exercint d'institució reguladora, i és la concessionària dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre altres) en un teòric mercat de lliure competència sobre la infraestructura ferroviària espanyola.

Tradicionalment Renfe ha ofert serveis en línies d'ample ibèric fins a la construcció de línies d'alta velocitat a Espanya d'ample estàndard, des de l'1 de gener de 2013 també gestiona els serveis de les vies estretes de l'antiga Feve, que s'ha dissolt per concentrar en Renfe Operadora els serveis públics estatals.^[1]

El novembre de 2018 obrí un nou canal per compartir públicament dades obertes.^[2]

CronologiaModifica

L'1 de gener de 2005, es crea l'empresa RENFE Operadora a partir de la divisió de RENFE. RENFE Operadora s'encarregarà de la gestió i l'explotació del transport. Aquesta divisió es féu per complir
El 20 de febrer de 2008 arriba l'AVE a Barcelona.
L'1 de gener de 2013 es fa càrrec dels serveis als carrilets de la dissolta Feve.
El 2017 va suprimir 30 trens de Rodalies que van de Castelló a València.^[3]
A principis del 2018 anuncià que el 2019 hi hauria un tren d'alta velocitat de preu barat anomenat EVA.^[4]

ServeisModifica

Els serveis de Renfe Operadora es poden distingir en serveis d'altes prestacions (trens d'alta velocitat) o serveis de línies convencionals i a la vegada serveis de rodalia, mitjana distància o llarga distància:

Renfe Rodalies (Astúries, Barcelona, Bilbao, Cadis, Madrid, Màlaga, Múrcia-Alacant, Santander, Sant Sebastià, Saragossa, Tarragona, Sevilla, València).
Serveis de via estreta de l'antiga Feve.
Mitjana Distància Renfe:
- diferents serveis convencionals (A, Ca, G, L i R).
- Renfe Avant (trens d'alta velocitat).
Llarga Distància Renfe:
- diferents serveis convencionals.
- mixtos (trancorren per línies destinades a l'AVE i per línies convencionals).
- Alta Velocitat Espanyola.

A més dels serveis a passatgers també disposa de Serveis de Mercaderia i Logística.

La Renfe Operadora a CatalunyaModifica

Unitat Civia

Serie 440 estacionat a L'Hospitalet de Llobregat

Logotip de Rodalies Catalunya a un Civia.

Les cinc línies de rodalia de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant això, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois és difícil.

Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplaçaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplaçaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.

Línies de Renfe Operadora RodaliesModifica

	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies	Article principal
Servei de rodalia de Barcelona
	Molins de Rei	Maçanet-Massanes	L'Hospitalet de Llobregat · Plaça de Catalunya · Badalona · Mataró · Calella · Blanes	Línia 1
	Sant Vicenç de Calders	Maçanet-Massanes	Vilanova i la Geltrú · Castelldefels · Barcelona · Granollers Centre · Sant Celoni	Línia 2
	L'Hospitalet de Llobregat	Vic	Barcelona-Sants · Granollers-Canovelles · La Garriga	Línia 3
	Sant Vicenç de Calders	Manresa	Vilafranca del Penedès · Martorell · Molins de Rei · Barcelona-Sants · Sabadell · Terrassa	Línia 4
	BCN-Sant Andreu Arenal	Cerdanyola-Universitat	Barcelona-Torre del Baró · Montcada Bifurcació · Montcada i Reixac-Manresa · Montcada i Reixac-Sta.Maria · Cerdanyola del Vallès	Línia 7
	Martorell	Granollers Centre	Castellbisbal · Cerdanyola Universitat · Mollet - Sant Fost	Línia 8

	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies	Article principal
Servei de rodalia del Camp de Tarragona
	Tarragona	Reus	Vila-seca	Línia 1
	Cambrils	L'Arboç	Salou · Port Aventura · Tarragona · Altafulla - Tamarit · Torredembarra · Sant Vicentç de Calders · El Vendrell · L'Arboç	Línia 2

	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies	Article principal
Servei de rodalia de Girona
	L'Hospitalet de Llobregat	Figueres	Plaça de Catalunya · Badalona · Mataró · Blanes · Maçanet-Massanes · Caldes de Malavella · Girona · Flaçà · Camallera	Línia 1

Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)Modifica

Xarxa ferroviària de Catalunya (RENFE i FGC)

	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies
Serveis de regionals
	Barcelona-Sants	Portbou / Cervera de la Marenda	Sant Celoni · Girona · Figueres
	L'Hospitalet de Llobregat	Lleida Pirineus	Sabadell · Manresa · Calaf · Cervera · Mollerussa
	Barcelona França		Roda de Barà · Valls · Montblanc
	Barcelona França		Tarragona · Reus · Montblanc
	Barcelona França	Riba-roja d'Ebre	Tarragona · Reus · Móra la Nova · Flix
	Barcelona França	Tortosa	Tarragona · Salou · (expedicions a Vinaròs i València-Nord)
^{[a 1]}	L'Hospitalet de Llobregat	La Tor de Querol	Ripoll · Ribes de Freser · La Molina · Puigcerdà
	Barcelona França	Saragossa-Delicias	Tarragona · Reus · Riba-roja d'Ebre · Casp
^{[a 2]}	Lleida Pirineus	La Pobla de Segur	Balaguer · Tremp
	Lleida Pirineus	Saragossa-Delicias	Montsó
LAV Madrid-Barcelona
*Avant*	Lleida Pirineus	Barcelona-Sants	Camp de Tarragona

↑ Aquesta línia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prol·longació de la R3.
↑ Aquesta línia fou traspassada a FGC però ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjançant convenis i acords.^[5]

La Renfe al País Valencià i MúrciaModifica

Talgo 350

Trens regionals i de rodalia del País Valencià

Al País Valencià hi ha 7 línies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:

Línies de Renfe Operadora Rodalies ValènciaModifica

	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies	Observacions	Article principal
Rodalies València
	València-Nord	Gandia / Platja i Grau de Gandia	Silla · Cullera	(via doble fins Cullera, electrificada)	Línia 1^{[b 1]}
	València-Nord	Moixent	Alzira · Xàtiva	(via doble, electrificada)	Línia 2^{[b 2]}
	València - Sant Isidre^{[b 3]}	Utiel	Aldaia · Bunyol	(via única, sene electrificar)	Línia 3^{[b 4]}
	València - Sant Isidre^{[b 3]}	Xirivella - l'Alter	-	(via única, sense electrificar)	Línia 4^{[b 5]}
	València-Nord	Caudiel	Sagunt · Segorbe	(via doble electrificada fins Sagunt, via única sense electrificar fins Caudiel)	Línia 5
	València-Nord	Castelló de la Plana	Sagunt · Vila-real	(via doble electrificada)	Línia 6

↑ Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.
↑ Via doble només fins a Xàtiva, de Xàtiva fins a Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.
↑ A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de València els trens de la línia 3 i 4 provisionalment ja no surten des de l'estació de València-Nord.
↑ Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.
↑ Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.

Línies de Renfe Operadora Rodalies Alacant-MúrciaModifica

La línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar

	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies	Observacions
Rodalies Alacant-Múrcia
	Alacant Terminal	Múrcia del Carme	Oriola · Elx-Carrús · San Gabriel
	Múrcia del Carme	Àguiles	Librilla · Lorca-Sutullena · Jaravía
	Alacant Terminal	Sant Vicent del Raspeig	Universitat d'Alacant	Només hi ha tres estacions

Línies de Renfe Mitjana Distància (Regionals)Modifica

Classe 120

Trens regionals del País Valencià

AP	Origen/Destinació	Origen/Destinació	Parades intermèdies	Observacions
Mitjana Distància
	València - Nord	Cartagena	Xàtiva · Villena · Alacant · Múrcia
	Alacant Terminal	Ciudad Real	Villena · Almansa · Albacete · Alcázar de San Juan
	València - Nord	Ciudad Real	Xàtiva · Albacete · Alcázar de San Juan
	València - Nord	Alcoi	Xàtiva
	València - Nord	Madrid	Bunyol · Requena · Conca
	València - Nord	Osca	Sagunt · Sogorb · Terol · Calamocha · Cariñena · Saragossa
	València - Nord	Tortosa / Barcelona-Sants	Sagunt · Castelló · Vinaròs / les anteriors i a més: Salou · Tarragona	Línia Ca1 a Catalunya

Línies de carriletModifica

		Recorregut
Regionals	R1	Ferrol-Oviedo-Gijón
	R2	Oviedo-Santander
	R3	Santander-Bilbao
	R4	Lleó-Bilbao
Galícia	F1	Ferrol-Ortigueira
Astúries	F4	Gijón-Cuideiru
	F5	Gijón-Llaviana
	F6	Oviedo-L'Infiestu
	F7	Oviedo - San Esteban de Pravia
	F8	Caudal-Ayer
Cantàbria	F1	Santander - Cabezón de la Sal
Cantàbria	F2	Santander-Liérganes
País Basc	F-1	Bilbao-Balmaseda
Castella i Lleó	F1	Lleó-Guardo
Múrcia	F1	Cartagena - los Nietos

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renfe Operadora

↑ «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
↑ «Renfe se hace más transparente con un nuevo canal de 'datos abiertos'». El Economista, 30-11-2018 [Consulta: 14 desembre 2018].
↑ «Renfe suprime 30 trenes de Cercanías entre Valencia y Castellón». eldiariocv.es, 24-07-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
↑ «Renfe lanzará en 2019 un nuevo AVE 'low cost' e inteligente llamado EVA». Europa Press, 06-02-2018 [Consulta: 6 febrer 2018].
↑ Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs PDF(castellà)

[5] Aquesta línia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prol·longació de la R3.

[pob-7] Aquesta línia fou traspassada a FGC però ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjançant convenis i acords.^[5]

[8] Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.

[9] Via doble només fins a Xàtiva, de Xàtiva fins a Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.

[10] A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de València els trens de la línia 3 i 4 provisionalment ja no surten des de l'estació de València-Nord.

[11] Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.

[12] Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.

[dissolucio-1] «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].

[2] «Renfe se hace más transparente con un nuevo canal de 'datos abiertos'». El Economista, 30-11-2018 [Consulta: 14 desembre 2018].

[3] «Renfe suprime 30 trenes de Cercanías entre Valencia y Castellón». eldiariocv.es, 24-07-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].

[4] «Renfe lanzará en 2019 un nuevo AVE 'low cost' e inteligente llamado EVA». Europa Press, 06-02-2018 [Consulta: 6 febrer 2018].

[notaLiniaPobl-6] Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs PDF(castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]

[a 1]

[a 2]

[5]

[b 1]

[b 2]

[b 3]

[b 4]

[b 5]