Administrador de Infraestructuras Ferroviarias

(S'ha redirigit des de: ADIF)

Administrador d'Infraestructures Ferroviàries[1] (ADIF) és una empresa estatal i fou creada a través de la Llei Ferroviària aprovada a Espanya quan la Unió Europea va sol·licitar la progressiva liberalització del mercat del ferrocarril.[cal citació] Depèn del Ministeri de Foment.[2]

Infotaula d'organitzacióAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias
Dades
Nom curtAdif Modifica el valor a Wikidata
Tipusgestor d'infraestructures Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaentitat pública empresarial Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGestor d'Infraestructures Ferroviàries
Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha (2013), S'aplica a: infraestructura ferroviària
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles Modifica el valor a Wikidata
Creació1r gener 2005
Activitat
Membre deRailNetEurope
Unió Internacional de Ferrocarrils (1997–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAntonio González Marín (en) Tradueix (2005–2012)
Enrique Verdeguer Puig (2012–2013)
Gonzalo Jorge Ferre Moltó (en) Tradueix (2013–2016)
Juan Bravo Rivera (2016–2018)
Isabel Pardo de Vera Posada (2018–2021)
María Luisa Domínguez González (en) Tradueix (2021–2023)
Miguel Ángel Contreras Marín (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats11.866 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuMinisteri de Foment d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Indicador econòmic
Ingressos totals2.045 M€ (2012) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net400 M€ (2010) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webWeb oficial
Facebook: Adif X: Adif_es Instagram: adif_es Youtube: UC8M00kfZ30MowZA9GORzOsQ Vimeo: user13110272 Modifica els identificadors a Wikidata

Les normatives de la Unió Europea exigeixen diferenciar l'activitat de gestió de les infraestructures ferroviàries (que es considera un monopoli estatal) i els operadors que ofereixen serveis de transport, mercat obligat a admetre competència de manera similar a la telefonia, la telefonia mòbil o la xarxa elèctrica.

Talgo "Virgen del Rocio"

La llei aprovada per l'Estat va fer que l'1 de gener de 2005 finalitzés el monopoli establert fins llavors per part de la companyia estatal RENFE i l'empresa va dividir-se en dues seccions:

  • Renfe Operadora: operadora de transport de mercaderies i passatgers en règim de competència amb altres possibles operadors europeus interessats en el mercat ferroviari espanyol.
  • Adif: Entitat estatal que gestiona les infraestructures (vies, estacions i senyalització entre altres) cobrant un cànon a les empreses usuàries de la xarxa. En l'actualitat però, l'única operadora és Renfe a causa de la lenta actuació de l'Estat en la liberalització d'aquest mercat.

Així Renfe Operadora s'encarrega del transport de passatgers en un teòric règim de lliure competència (tot i que a la pràctica ADIF encara no ha establert cap concurs d'adjudicació de llicències) i ADIF manté el monopoli en el manteniment i ampliació de la infraestructura ferroviària a Espanya. Des de l'1 de gener de 2013 ADIF també gestiona la infraestructura de les vies estretes de Feve.[3]

Al voltant del 2019 hi hagué una polèmica perquè el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va denunciar que una clàusula per a la licitació de les obres de "reordenació de l'estació de Sants que obligava l'empresa adjudicatària a tenir una oficina tècnica plenament operativa dins de l'àrea metropolitana de Madrid". El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, el qual depèn del Ministeri d'Hisenda, els donà la raó i va fer que s'eliminara la clàusula exigida per ADIF.[4]

Referències

modifica
  1. «- Directori i organigrames - Espanya i la seva administració - Inicio». administracion.gob.es - Gobierno de España. Arxivat de l'original el 2021-02-26. [Consulta: 4 gener 2021].
  2. Tezanos, A. «Adif licita la implantación del ancho estándar en la estación de Castelló». El Periódico Mediterráneo, 12-04-2019 [Consulta: 14 abril 2019].
  3. «Ana Pastor anuncia la liberalización del transporte ferroviario a partir de julio de 2013». La Vanguardia, 20-07-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  4. Bella, Emili «Victòria dels arquitectes contra el centralisme en la licitació de les obres de Sants». El Punt Avui, 25-09-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].

Enllaços externs

modifica