Obre el menú principal

Cervera de la Marenda (Cerbère, oficialment, en francès), és el nom d'una estació ferroviària situada en el poble nord-català de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló. Es troba a la línia Narbona - Portbou i té rang[1] d'estació internacional.

Infotaula estacióCerbère
View of Cerbere.jpg
Estació de Cervera de la Marenda i el poble.
Informació general
Adreça 66290
Municipi Cervera de la Marenda (França)
Propietari i Operador SNCF
Nombre andanes 5
Data obertura 1878
Línies i serveis
Serveis ferroviarisLogo TER.svg
Línies:  R11 Rodalies de Catalunya.svg
Llarga Distància Estrella Costa Brava, Talgo, Corail Lunéa, Corail Téoz, Eurocity
 42° 26′ 30″ N, 3° 09′ 48″ E / 42.441544°N,3.163356°E / 42.441544; 3.163356
Dades (Edifici)
Consagració noWD
Data d'obertura oficial noWD
Característiques
Altitud 21 m
Modifica les dades a Wikidata
L'estació, des del sud, amb el poble dessota seu

Està situada[2] just al nord-oest i oest del nucli vell de població de Cervera, per damunt seu, com és evident en qualsevol fotografia del nucli urbà de Cervera de la Marenda, tot i que el creixement modern del poble ha fet que quedés emplaçada gairebé al centre del nucli urbà, atès que han crescut barris moderns, com el de Mas Nadal, al seu nord-oest, i per damunt seu en altitud sobre el nivell del mar.

Les andanes de l'estació de passatgers
La gran estació de fred de Cervera de la Marenda

És la primera estació francesa després de l'Estació de Portbou i s'hi fan els transbordaments en sentit Espanya - França. Amb l'obertura de la línia Figueres - Perpinyà i, més endavant, de la linea AVE de Barcelona a França, les connexions internacionals es faran sense transbordament ni aquí, ni a l'Estació de Portbou. Des del desembre del 2010 ja funciona una connexió amb transbordament a l'Estació de Figueres-Vilafant per fer el trajecte Barcelona - Sants - Paris Gare de Lyon. Entre Barcelona - Sants i Figueres - Vilafant el servei es fa amb un Alvia-Enllaç internacional de RENFE i des de Figueres-Vilafant fins a Paris Gare de Lyon amb un TGV de la SNCF.

La plaça i, damunt seu, els arcs de l'extrem del terraplè de l'estació

L'estació, molt gran pel que fa al conjunt de vies que serveixen d'aparcament de nombrosos trens per a passatgers i vagons de mercaderies, ocupa tot un fons de vall terraplenat, que en el seu extrem est forma un gran talús damunt del poble, coronat per unes grans arcades de contenció, damunt del qual hi ha l'estació de passatgers i, al seu nord i nord-oest, unes vint-i-cinc vies terminals, que constitueixen l'anomenada estació de fred.

Fou construïda l'any 1878, just després de l'obertura de la via que la unia amb Portbou. La seva construcció va comportar una allau de treballadors, de primer per a construir la xarxa ferroviària, amb els túnels, pots i talussos corresponents, i després per al mateix servei de l'estació: administratius, personal de manteniment i altre personal al servei de l'estació, com les Transbordadores de Cervera. El poble de Cervera de la Marenda va créixer considerablement, alhora que s'hi desenvolupava un comerç anteriorment inexistent.

Contingut

Serveis FerroviarisModifica

Curta i mitjana distànciaModifica

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
  Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona - Sants Portbou   Terminal1
  Transport express régional
Portbou 2   L2 Banyuls Narbona / Tolosa-Matabiau
  1. Cap tren de la R11 té com a procedència Cervera de la Marenda, perquè els trens que tenen com a destinació Cervera de la Marenda tornen a Portbou sense passatgers.
  2. Els Regionals TER només admeten passatgers en sentit Portbou.

Llarga DistànciaModifica

Tipus de tren Origen/Destinació Origen/Destinació Parades intermèdies Característiques
Talgo
Mare Nostrum
Cartagena Montpeller-Saint Roch Torrepacheco · Balsicas - Mar Menor · Múrcia del Carmen · Oriola · Elx - Parc · Alacant Terminal · Villena · Elda - Petrer · Xàtiva · València Nord · Castelló de la Plana · Benicàssim · Benicarló - Peníscola · Vinaròs · L'Aldea - Amposta · Cambrils · Salou · Tarragona · Barcelona - Sants · Girona · Figueres · Portbou · Cervera de la Marenda · Perpinyà · Narbona · Besiers
Estrella
Costa Brava
Madrid-Chamartín Portbou / Terminal (Només destinació) Alcalá de Henares · Guadalajara · Sigüenza · Arcos de Jalón · Calataiud · Saragossa - Delicias · Reus · Tarragona · Sant Vicenç de Calders · Barcelona - Sants · Granollers Centre · Caldes de Malavella · Girona · Flaçà · Figueres · Llançà · Portbou Sentit Madrid - Chamartín surt de Portbou
Corail Lunéa Paris Austerlitz Terminal / Portbou (Només destinació) Melun · Montereau · Sens · Laroche-Migennes · Montbard · Dijon · Chalon-sur-Saône · Mâcon-Ville · Lió · Valença · Montelaimar · Aurenja · Avinyó Centre · Nimes · Montpeller · Seta · Agde · Besiers · Narbona · Perpinyà · Cervera de la Marenda Sentit Paris Austerlitz surt de Cervera de la Marenda
Corail Lunéa Estrasburg / Metz Terminal / Portbou (Només destinació) Colmar · Mulhouse · Belfort · Montbéliard · Besançon · Lons-le-Saunier · Bourg-en-Bresse · Lió · Valença · Montelaimar · Aurenja · Avinyó-Centre · Nimes · Montpeller · Seta · Agde · Besiers · Narbona · Perpinyà · Cervera de la Marenda Sentit Estrasburg / Metz surt de Cervera de la Marenda
 
Vies de la sortida nord-est de l'estació
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Cervera de la Marenda  

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

NotesModifica

BibliografiaModifica

  • Alart, Julien-Bernard. «IX. Cerbère (Cervera), 4. La Gare (1878)». A: Notices historiques sur les communes du Roussillon. Perpignan: Ch. Latrobe, 1878. 
  • Aragon, Henry. La Côte Vermeille: Notice historique & archéologique. Le Barcarès. Canet. Argelès. Collioure. Port-vendres. Banyuls-sur-Mer. Cerbère. Cressé: ÉDR/Éditions des Regionalismes, 2017. ISBN 978-2-8240-0666-6. 
  • Becat, Joan. «38 - Cervera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Cervera de la Marenda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007.