Estació de Cervera de la Marenda

L'estació de Cervera de la Marenda (en francès: Gare de Cerbère) és una estació ferroviària de la línia de Narbona a Portbou, situada al municipi de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) i al departament francès dels Pirineus Orientals, a la regió d'Occitània.

Infotaula estacióEstació de Cervera de la Marenda
Gare de Cerbère
Estacion Cerbere - Jordi Verdugo.jpg
Informació general
AdreçaAvinguda de Pierre-Semard
MunicipiCervera de la MarendaPirineus Orientals modifica (França modifica)
OperadorSNCF modifica
PropietariSNCF modifica
Nombre andanes5 modifica
Data obertura1878 modifica
Línies i serveis
RegionalsR11 Rodalies de Catalunya.svg
Llarga DistànciaIntercités de nuit
Logo TER.svg
 42° 26′ 30″ N, 3° 09′ 48″ E / 42.441544°N,3.163356°E / 42.441544; 3.163356
Característiques
Altitud21 m modifica

Fou posada en servei el 1878, per la Companyia de ferrocarril de Midi. És una estació de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos (SNCF), atesa pels trens del servei de nit Intercités de nuit i pels trens regionals exprés del TER d'Occitània, així com també per la línia R11 de les Rodalies de Catalunya. Té rang d'estació internacional.

Situació ferroviàriaModifica

Establerta a 21 metres d'altitud, l'estació de Cervera de la Marenda, última estació situada a França abans de la frontera està situada al punt quilomètric (PK) 508.817 de la línia de Narbona a Portbou, entre les estacions de Banyuls de la Marenda i de Portbou.[1] L'estació es troba just al nord-oest i oest del nucli vell de població de Cervera, per damunt seu, com és evident en qualsevol fotografia del nucli urbà de Cervera de la Marenda, tot i que el creixement modern del poble ha fet que quedés emplaçada gairebé al centre del nucli urbà, atès que han crescut barris moderns, com el de Mas Nadal, al seu nord-oest, i per damunt seu en altitud sobre el nivell del mar.

L'estació, molt gran pel que fa al conjunt de vies que serveixen d'aparcament de nombrosos trens per a passatgers i vagons de mercaderies, ocupa tot un fons de vall terraplenat, que en el seu extrem est forma un gran talús damunt del poble, coronat per unes grans arcades de contenció, damunt del qual hi ha l'estació de passatgers i, al seu nord i nord-oest, unes vint-i-cinc vies terminals, que constitueixen l'anomenada estació de fred. D'una superfície total de 30 hectàrees, comprèn l'edifici de viatgers permetent embarcar en 3 andanes i 5 víes, així com un gran pati, situat al nord, reunint així un conjunt de 19 km de via ferroviària.[2]

Permet el canvi d'eix dels trens perquè puguin continuar el seu trajecte cap a Espanya on l'ample de via és més gran (1.668 mm de l'ample ibèric contra els 1.435 mm de l'ample estàndard del ferrocarril francès).

HistòriaModifica

L'estació internacional de Cervera de la Marenda fou posada en servei el 23 de gener de 1878 per la companyia de ferrocarril de Midi, obrint d'aquesta manera el tram entre Banyuls de la Marenda i Portbou, i completant d'aquesta manera la línia de Narbona a Portbou.[3]

Aquesta continuació de la línia, que des del 1858 es va mantenir limitada a la ciutat de Perpinyà, va permetre signar un acord entre França i Espanya el 1864.[4] Segons aquest acord, es va preveure la creació d'un node ferroviari important al nivell del Coll dels Belitres marcant la separació entre els dos països. També es va acordar, a més de la construcció de l'estació de Cervera de la Marenda, la construcció de l'estació de Portbou per la seva proximitat, així com també el túnel, inaugurat en 1876, que passaria sota el Coll per connectar les dues estacions.

La seva construcció va comportar una allau de treballadors, de primer per a construir la xarxa ferroviària, amb els túnels, pots i talussos corresponents, i després per al mateix servei de l'estació: administratius, personal de manteniment i altre personal al servei de l'estació, com les transbordadores de taronges. El poble de Cervera de la Marenda va créixer considerablement, alhora que s'hi desenvolupava un comerç anteriorment inexistent.

En aquesta estació el 1906 es va tenir lloc una important vaga de les transbordadores de taronges, que van arribar a dormir a les víes ferroviàries. La causa fou el baix sou de les dones, pagat per un treball molt dur. La vaga va durar gairebé un any i fou coneguda com la primera vaga exclusivament femenina de França.[5]

En 2018, segons les estimacions de la SNCF, la freqüència anual de l'estació era de 49.136 passatgers.[6]

És una important estació dels trens Intercités de nuit. Fins el 2016 existien connexions de Luxemburg a Cervera de la Marenda, d'Estrasburg a Cervera de la Marenda i de Paris a Portbou. No obstant, la SNCF va decidir d'anul·lar les tres connexions. Un any més tard, en juliol de 2017, però es va decidir de tornar a posar en marxa la connexió de París a Portbou, en ambdues direccions, durant els caps de setmana i les vacances escolars franceses, fent un total de 376 trens per any. El retorn d’aquest enllaç fou permès gràcies a un acord financer, vigent durant dos anys, entre l’Estat francès i la regió d'Occitània.[7]

Servei de viatgersModifica

RecepcióModifica

L'estació de l'SNCF, té un edifici de passatgers, obert cada dia, on hi han taquilles. És una estació d'"Accés Plus" que disposa d'instal·lacions, equipaments i un servei per a persones amb mobilitat reduïda.[8]

ServeiModifica

L'estació de Cervera de la Marenda és atesa pel TER d'Occitània, i pels del servei de nit Intercités de nuit, i uneix Cervera de la Marenda amb Perpinyà, Narbona, Nimes, Tolosa, Avinyó i Marsella. És tambe l'estació terminal dels trens que provenen d'Espanya (principalent de Catalunya).

IntermodalitatModifica

L'estació està equipada amb un parc per les bicicletes i un aparcament de cotxes.[8]

Servei de mercaderiesModifica

L’estació de Cervera de la Marenda processa al voltant de 2.500.000 tones de mercaderies cada any.

ReferènciesModifica

  1. Douté, Reinhard «[677/2] Perpignan - Portbou (Espagne)». Les 400 profils de lignes voyageurs du réseau français. La Vie du Rail, 2, 2011, pàg. 239. ISSN: 978-2-918758-44-0.
  2. Informació sobre la plataforma multimodal de Cervera de la Marenda
  3. Palau, François et Maguy «Le Second Empire: 9.3. Collioure-Port Vendres, 21 mars 1866». Le rail en France. Palau, 3, 2004, pàg. 239. ISSN: 2-950-9421-3-X.
  4. «Història de Cervera de la Marenda».
  5. «Cervera de la Marenda: un petit port, una escala i les taronges». [Consulta: 3 abril 2020].
  6. «Freqüència a les estacions».
  7. «El tren nocturn Cervera de la Marenda-París torna al ferrocarril els caps de setmana i les vacances escolars». [Consulta: 3 abril 2020].
  8. 8,0 8,1 «Estació de Cervera de la Marenda». SNCF.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Alart, Julien-Bernard. «IX. Cerbère (Cervera), 4. La Gare (1878)». A: Notices historiques sur les communes du Roussillon. Perpignan: Ch. Latrobe, 1878. 
  • Aragon, Henry. La Côte Vermeille: Notice historique & archéologique. Le Barcarès. Canet. Argelès. Collioure. Port-vendres. Banyuls-sur-Mer. Cerbère. Cressé: ÉDR/Éditions des Regionalismes, 2017. ISBN 978-2-8240-0666-6. 
  • Becat, Joan. «38 - Cervera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Cervera de la Marenda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Lara, Sergi. La Costa Brava a peu: 20 itineraris. Barcelona: Cossetània Edicions, 2007. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Cervera de la Marenda
Procedència Anterior Tren Següent Destinació
París-Austerlitz Banyuls Intercités de nuit
(caps de setmana i vacances)
Terminal
o Portbou
Terminal
o Portbou
Avinyó-Centre
o Tolosa-Matabuòu
o Perpinyà
Banyuls TER d'Occitània Terminal
o Portbou
Terminal
o Portbou
Marsella-Sant Carles
o Nimes
Banyuls TER d'Occitània Terminal Terminal
Terminal Terminal   Portbou Barcelona-Sants