Estació de França

estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Barcelona

L'estació de França, durant molt de temps coneguda oficialment com a Barcelona-Término, és una estació de ferrocarril a Barcelona situada a l'avinguda del Marquès de l'Argentera (títol atorgat a l'enginyer de la MZA Eduard Maristany, que en fou l'impulsor entre 1924 i 1929).[1][2] Aquesta és l'estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i de línia 200 (Madrid-Barcelona) d'Adif i hi tenen parada trens de la línia de rodalia R2 Sud, de les línies regionals R13, R14, R15, R16 i R17, i serveis de mitjana distància operats per Renfe Operadora.

Infotaula estacióEstació de França
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaAvinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Serveis   Modifica el valor a Wikidata
Propers trens79400 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Enllaços
Intercanvis Modifica el valor a Wikidata
Altres transportsbicing
Map
 41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 10″ E / 41.384°N,2.186°E / 41.384; 2.186
EpònimFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
ArquitectePedro Muguruza Otaño
Raimon Duran i Reynals Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1926 – 1929construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicacademicisme
arquitectura del ferro Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40429 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona3048 Modifica el valor a Wikidata

Aquesta estació va entrar en servei el 1848 de la línia de Mataró, tot i que la ubicació actual data del 1854 de l'estació de la línia de Granollers. El 1929 es remodela i es construeix l'actual estació i edifici monumental.

L'any 2016 l'estació va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[3]

Història

modifica

Dues estacions: línia de Mataró i línia de Granollers

modifica

El 28 d'octubre del 1848 es posà en servei la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, el que suposà la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Portal de Mar.[4]

El 1854 es va construir una estació molt propera a la primera, corresponent a la nova línia ferrovìària a Granollers, de la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, l'estació terminal de la qual era més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.[4] La construcció va suposar la perforació de la muralla i la construcció d'un pont per salvar el fossar. Aquesta estació passaria a denominar-se Barcelona 2 i la de la línia de Mataró, Barcelona 1.[5]

Unificació de les estacions i rang internacional

modifica
 
L'estació entre el 1878 i el 1929

L'any 1865, la societat Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). Això va permetre que els trens de la línia de Mataró passessin a utilitzar l'estació de Barcelona 2, car es disposava d'unes andanes molt mes amples. El 20 de gener del 1878 es va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que l'estació passès a denominarse Estació de França.

Estació monumental per l'Exposició Universal del 1929

modifica
 
La construcció de l'estructura metàl·lica el 1928

L'estació actual fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA) i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. El projecte fou de l'arquitecte basc Pedro Muguruza, amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals, i de Pelai Martínez per a la coberta de les andanes.

Pèrdua de connexions i rol secundari

modifica
 
Part de l'estació de la línia de Mataró (Barcelona Termino) es va enderrocar el 1989

El 1989, l'estació va tancar per a la seva remodelació, fet que va comportar l'enderroc de l'estació de Rodalies annexa. L'antiga línia de Mataró, que comprenia les antigues estacions del Bogatell i Poblenou, fou desmantellada per a la urbanització de la Vila Olímpica dels Jocs Olímpics de 1992.[cal citació]

Des del 2009 arran de les obres de la línia d'alta velocitat a l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal i la seva posterior reducció de vies es van desviar a cap a l'estació de França els trens de rodalia direcció Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders i els regionals cap al sud i l'oest de Catalunya que hi feien capçalera.[6]

El 28 de juliol de 2017, un tren de rodalies va accidentar-se a l'estació al xocar contra el topall de l'andana, provocant una cinquantena de ferits de diversa consideració.[cal citació]

Serveis ferroviaris

modifica

És capçalera dels trens de la línia R2 Sud dels serveis de Rodalies cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders, així com dels serveis regionals R13 R14, R15, R16, R17 i mitjana distància, que provenen del sud i l'oest de Catalunya.

L'únic tren que es podria considerar de llarga distància és el que uneix Barcelona amb Madrid passant per Tarragona, Casp, Saragossa i Guadalajara, si bé es fa amb material de mitjana distància.

Rodalia i regionals

modifica
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
  Rodalia de Barcelona
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú
Passeig de Gràcia   terminal


  Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida-Pirineus Passeig de Gràcia     terminal
Reus
Móra la Nova
Flix
Riba-roja d'Ebre
 
Tortosa
Vinaròs
València-Nord
 
Port Aventura  
Casp
Saragossa-Delicias
Madrid-Chamartín
MD

Anteriors connexions ferroviàries

modifica

Fins el 2012, els trens internacionals com el Trenhotel Joan Miró amb destinació París-Austerlitz, així també com el Pau Casals amb destinació Zuric i el Salvador Dalí amb destinació Milà, també hi sortien d'aquesta estació.

Des del 2020, els trens de Larga Distància de Renfe Operadora al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia, han estat absorbits per Barcelona-Sants, atès que, o bé han estat reconduïts per la nova línia d'alta velocitat (com és el cas del tren Torre del Oro, que uneix Barcelona amb Cadis[7] i els Euromed entre Barcelona, València i Alacant), o bé les expedicions continuen circulant per la línia convencional, com és el cas dels trens Intercity que uneixen Barcelona i Tarragona amb València, Alacant, Múrcia i Cartagena.

Edifici

modifica

Catalogat com a bé cultural interès local,[1] es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta en forma d'«U» per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la coberta amb tres voltes de quatre punts cassetonades que recupera les grandiloqüents formes classicistes. L'estructura de maó queda amagada pels revestiments de marbre policrom que donen monumentalitat a l'espai i que contrasten amb el blancor de les cúpules. Destaca també la pedra artificial utilitzada en nombrosos elements compositius del conjunt.[1]

Les dotze vies i set andanes estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 m d'alt i 195 m de longitud, que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Van ser construïdaes per la societat Material para Ferrocarriles y Construcciones SA, més coneguda com a Can Girona. Completen les instal·lacions dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

La gran diafanitat de l'espai es deu principalment a les tres grans arcades que ocupen tota l'alçada de la façana del vestíbul. Aquestes arcades a la part inferior (zona dels muntants) es configuren com grans portes que presenten a l'exterior tres voladissos de ferro de grans dimensions que permeten donar ombra a la zona d'accés a l'edifici. Per contrari, els arcs pròpiament dits es configuren com grans finestrals amb una tanca de ferro a manera de reixa calada i decorada.[1]

El vestíbul queda emmarcat per dos edificis i en planta, es troba lleugerament desplaçat respecte del plom de la façana. L'edifici de la dreta està habilitat com cafeteria- restaurant i va ser recentment reformat (2011), tot presentant avui dia una decoració colorista que ha conservat en certa manera l'estructura original amb grans pilars daurats. Destaca la façana interior que dona a la zona de vies -de marbre- amb portes amb arc de mig punt i pilastres adossades de capitell daurat, tot rematat per un gran entaulament que es corona al tram central per un frontó triangular.[1]

Les façanes obertes a l'espai on hi ha les vies destaquen pel classicisme emprat tant en la composició com als seus elements; amb tres nivells d'alçat, l'inferior presenta uns arcs de mig punt que configuren les portes de comunicació entre les vies i el vestíbul. Dites portes es troben flanquejades per ulls de bou i emmarcades per pilastres jòniques de fust llis. El segon pis queda clarament delimitat per una línia de cornisa que a manera d'entaulament permet desenvolupar un seguit de finestres amb arc de mig punt i balustrada de pedra que generen un espai a manera de galeria. La façana principal es remata amb una mena de frontó corb de grans dimensions al centre del qual es disposa un rellotge i un gran finestral amb reixa de ferro.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Estació de França». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona. Data de Consulta: 22 de maig de 2008 (català)
  3. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  4. 4,0 4,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  5. «La primera estación de Francia de Barcelona». Jesús Fraiz Ordóñez, 26-01-2022. [Consulta: 12 abril 2025].
  6. «Adif inicia les obres de construcció de la línia del TGV a l'estació de Sant Andreu Comtal». 3cat, 03-01-2009. [Consulta: 12 abril 2025].
  7. «Renfe ajusta el horario del Intercity Sevilla- Barcelona y reduce 1 hora y 15 minutos su tiempo de viaje». Renfe. [Consulta: 18 setembre 2022].

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica