Estació de França

<img alt="Infotaula d'edifici" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Organization_icon.svg/22px-Organization_icon.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" data-file-width="512" data-file-height="512"> Infotaula d'edificiEstació de França
	<img alt="Imatge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Estacio_de_Fran%C3%A7a_Barcelona.JPG/300px-Estacio_de_Fran%C3%A7a_Barcelona.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" data-file-width="2560" data-file-height="1920">
	<img alt="Imatge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Estacio_de_Fran%C3%A7a_Barcelona.JPG/300px-Estacio_de_Fran%C3%A7a_Barcelona.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" data-file-width="2560" data-file-height="1920">
Epònim	França <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Dades
Tipus	Estació de ferrocarril, estació en superfície i estació en atzucac <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Part de	Xarxa de rodalies i suburbans de Barcelona i Rodalies de Catalunya <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Arquitecte	Pedro Muguruza Otaño; Raimon Duran i Reynals <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Obertura	1848 <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Cronologia
1926 – 1929	construcció <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Característiques
Estat d'ús	en funcionament <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Estil arquitectònic	academicisme ; arquitectura del ferro <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Localització	Avinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3 <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40429 <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Id. Barcelona	3048 <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Activitat
Propietat de	Administrador de Infraestructuras Ferroviarias <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
Gestor/operador	Renfe Operadora <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Estació de França
Informació general
Zona tarifària	1
Adreça	Avinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3
Municipi	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Serveis
Propers trens	79400
Operador	Renfe Operadora
Propietari	Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Data obertura	1848
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Llarga Distància	no
Enllaços
Intercanvis
Altres transports	bicing
	41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 10″ E / 41.384°N,2.186°E
Epònim	França
Dades (Edifici)
Arquitecte	Pedro Muguruza Otaño; Raimon Duran i Reynals
Cronologia
1926 – 1929	construcció
Característiques
Estat d'ús	en funcionament
Estil arquitectònic	academicisme ; arquitectura del ferro
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40429
Id. Barcelona	3048

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou). És l'estació terminal de la línia R2 Sud (Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders) dels serveis de Rodalia de Barcelona, així com de bona part dels serveis regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Fins al 2020, també ho era dels trens de Larga Distància de Renfe Operadora al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.^[1] El 28 de juliol de 2017, un tren de rodalia va accidentar-se a l'estació al xocar contra el topall de l'andana, provocant una cinquantena de ferits de diversa consideració.

Història Modifica

Primera estació: línia de Mataró Modifica

El 28 d'octubre del 1848 es posà en servei la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, el que suposà la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Portal de Mar.^[2]

Segona estació: línia de Granollers Modifica

El 1854 va entrar en funcionament la línia de Granollers, de la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, l'estació terminal de la qual era més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.^[2]

L'any 1865, la societat Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 es va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que l'estació passès a denominarse Estació de França.

Remodelació per l'Exposició Universal del 1929 Modifica

L'estació actual fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA) i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. El projecte fou de l'arquitecte basc Pedro Muguruza, amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals, i de Pelai Martínez per a la coberta de les andanes.

Desmantellament de la línia de Mataró pel litoral pels JJOO de 1992 Modifica

El 1989, l'estació va tancar per a la seva remodelació, fet que va comportar l'enderroc de l'estació de Rodalia annexa. L'antiga línia de Mataró, que comprenia les antigues estacions del Bogatell i Poblenou, fou desmantellada per a la urbanització de la Vila Olímpica dels Jocs Olímpics de 1992.

Antiga Estació de França de la TBF, antecessora de l'actual de la MZA
L'estació entre el 1878 i el 1929
Antiga estació de Rodalia, enderrocada el 1989

Serveis ferroviaris Modifica

És capçalera dels trens de la línia R2 Sud de rodalia que es dirigeixen cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders. A més de rodalia també hi tenen capçalera part dels trens de les línies regionals R13 R14, R15, R16, R17 i Ca6 de Rodalies de Catalunya.

Rodalia i regionals Modifica

Procedència/Destinació	<	Línia	>
Rodalia de Barcelona
Sant Vicenç de Calders Vilanova i la Geltrú	Passeig de Gràcia		terminal
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida-Pirineus	Passeig de Gràcia		terminal
Reus Móra la Nova Flix Riba-roja d'Ebre
Tortosa Vinaròs València-Nord
Port Aventura
Casp Saragossa-Delicias Madrid-Chamartín		MD

Aquest recorregut de la R2 és provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.

Llarga Distància Modifica

Tots els serveis de llarga distància que antany servien l'Estació de França han estat absorbits per Sants, atès que, o bé han estat reconduïts per la nova línia d'alta velocitat entre Catalunya i Madrid (com és el cas del tren "Torre del Oro", que uneix Barcelona amb Cadis^[3] i els Euromed entre Barcelona, València i Alacant), o bé les expedicions continuen circulant per la línia convencional, si bé la terminal passa a ser Sants (com és el cas dels trens Intercity que uneixen Barcelona i Tarragona amb València, Alacant, Múrcia i Cartagena).

Antigament el Trenhotel Joan Miró amb destinació a París-Austerlitz, així també com el Pau Casals amb destinació Zuric i el Salvador Dalí amb destinació Milà també iniciaven el recorregut en aquesta estació.

Actualment, l'únic tren que es pot considerar de llarga distància és el que uneix Barcelona amb Madrid passant per Tarragona, Casp, Saragossa i Guadalajara, si bé aquest servei és considerat de mitjana distància per Renfe Operadora.

Tipus de Tren	Destí	Parades Intermèdies	Observacions
Regional Exprés	Madrid-Chamartín-Clara Campoamor	Barcelona-Estació De França · Barcelona-Passeig De Gràcia · Barcelona-Sants · Sant Vicenç De Calders · Torredembarra · Altafulla-Tamarit · Tarragona · Vila-seca · Reus · Les Borges del Camp · Marçà-Falset · Capçanes · Móra La Nova · Ascó · Flix · Riba-Roja d'Ebre · Faió - la Pobla de Massaluca · Nonasp · Casp · Samper · La Puebla de Híjar · La Zaida-Sástago · Quinto · Saragossa Miraflores · Saragossa Goya · Saragossa Portillo · Saragossa-Delicias · Calatayud · Ariza · Arcos de Jalón · Medinaceli · Torralba · Sigüenza · Baides · Matillas · Jadraque · Carrascosa de Henares · Espinosa de Henares · Humanes de Mohernando · Yunquera de Henares · Guadalajara	1 tren diari en cada sentit

Edifici de l'estació Modifica

L'Estació de França, durant molt de temps coneguda oficialment com a Barcelona-Término, es troba a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, títol atorgat a l'enginyer de la MZA Eduard Maristany, que en fou l'impulsor entre 1924 i 1929.^[4]^[5]

Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta en forma d'"U" per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la seva coberta amb tres voltes de quatre punts cassetonades que recupera les grandiloqüents formes classicistes. La seva estructura de maó queda amagada pels revestiments de marbre policrom que donen monumentalitat a l'espai i que contrasten amb el blancor de les cúpules. Destaca també l'ús de la pedra artificial en nombrosos elements compositius del conjunt.^[4]

Les dotze vies i set andanes situades dins l'"U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

La gran diafanitat de l'espai es deu principalment a les tres grans arcades que ocupen tota l'alçada de la façana del vestíbul. Aquestes arcades a la part inferior (zona dels muntants) es configuren com grans portes que presenten a l'exterior tres voladissos de ferro de grans dimensions que permeten donar ombra a la zona d'accés a l'edifici. Per contrari, els arcs pròpiament dits es configuren com grans finestrals amb una tanca de ferro a manera de reixa calada i decorada.^[4]

El vestíbul queda emmarcat per dos edificis i en planta, es troba lleugerament desplaçat respecte del plom de la façana. L'edifici de la dreta està habilitat com cafeteria- restaurant i va ser recentment reformat (2011), tot presentant avui dia una decoració colorista que ha conservat en certa manera l'estructura original amb grans pilars daurats. Destaca la façana interior que dona a la zona de vies -de marbre- amb portes amb arc de mig punt i pilastres adossades de capitell daurat, tot rematat per un gran entaulament que es corona al tram central per un frontó triangular.^[4]

Les vies es troben cobertes per una gran estructura de ferro que al moment de la seva construcció va suposar una gran novetat pels avanços tècnics que incorporava. Es tracta de dues naus d'arcs metàl·lics de 29 metres t'alçaria i 195 de llargària que a més es troben lleugerament desplaçades cap a l'esquerra. Aquesta estructura va ser construïda per la societat Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A., coneguda com a Can Girona.

Les façanes obertes a l'espai on es localitzen les vies destaquen pel classicisme emprat tant en la composició com als seus elements; amb tres nivells d'alçat, l'inferior presenta uns arcs de mig punt que configuren les portes de comunicació entre les vies i el vestíbul. Dites portes es troben flanquejades per ulls de bou i emmarcades per pilastres jòniques de fust llis. El segon pis queda clarament delimitat per una línia de cornisa que a manera d'entaulament permet desenvolupar un seguit de finestres amb arc de mig punt i balustrada de pedra que generen un espai a manera de galeria. La façana principal es remata amb una mena de frontó corb de grans dimensions al centre del qual es disposa un rellotge i un gran finestral amb reixa de ferro.^[4]

Actualment l'estació disposa de nombrosos espais destinats a venda de billetes, atenció al client, punt d'informació i lavabos.^[4]