Estació de França

estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Barcelona

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou). És l'estació terminal de la línia R2 Sud (Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders) dels serveis de Rodalia de Barcelona, així com de bona part dels serveis regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya. Fins al 2020, també ho era dels trens de Larga Distància de Renfe Operadora al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia.

Infotaula estacióEstació de França
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaAvinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
MunicipiSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Serveis   Modifica el valor a Wikidata
Propers trens79400 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Llarga Distànciano
Enllaços
Intercanvis Modifica el valor a Wikidata
Altres transportsbicing
Map
 41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 10″ E / 41.384°N,2.186°E / 41.384; 2.186
EpònimFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
TipusnoWD
Part denoWD
ArquitectePedro Muguruza Otaño
Raimon Duran i Reynals Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1926 – 1929construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicacademicisme
arquitectura del ferro Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzaciónoWD
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40429 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona3048 Modifica el valor a Wikidata

L'any 2016 va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[1] El 28 de juliol de 2017, un tren de rodalia va accidentar-se a l'estació al xocar contra el topall de l'andana, provocant una cinquantena de ferits de diversa consideració.

Història

modifica

Primera estació: línia de Mataró

modifica

El 28 d'octubre del 1848 es posà en servei la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, el que suposà la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Portal de Mar.[2]

Segona estació: línia de Granollers

modifica

El 1854 va entrar en funcionament la línia de Granollers, de la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, l'estació terminal de la qual era més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.[2]

L'any 1865, la societat Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 es va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que l'estació passès a denominarse Estació de França.

Remodelació per l'Exposició Universal del 1929

modifica

L'estació actual fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA) i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. El projecte fou de l'arquitecte basc Pedro Muguruza, amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals, i de Pelai Martínez per a la coberta de les andanes.

Desmantellament de la línia de Mataró pel litoral pels JJOO de 1992

modifica

El 1989, l'estació va tancar per a la seva remodelació, fet que va comportar l'enderroc de l'estació de Rodalia annexa. L'antiga línia de Mataró, que comprenia les antigues estacions del Bogatell i Poblenou, fou desmantellada per a la urbanització de la Vila Olímpica dels Jocs Olímpics de 1992.

Serveis ferroviaris

modifica

És capçalera dels trens de la línia R2 Sud de rodalia que es dirigeixen cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders. A més de rodalia també hi tenen capçalera part dels trens de les línies regionals R13 R14, R15, R16, R17 i Ca6 de Rodalies de Catalunya.

Rodalia i regionals

modifica
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
  Rodalia de Barcelona
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú
Passeig de Gràcia   terminal


  Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida-Pirineus Passeig de Gràcia     terminal
Reus
Móra la Nova
Flix
Riba-roja d'Ebre
 
Tortosa
Vinaròs
València-Nord
 
Port Aventura  
Casp
Saragossa-Delicias
Madrid-Chamartín
MD
  1. Aquest recorregut de la R2 és provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.

Llarga Distància

modifica

Tots els serveis de llarga distància que antany servien l'Estació de França han estat absorbits per Sants, atès que, o bé han estat reconduïts per la nova línia d'alta velocitat entre Catalunya i Madrid (com és el cas del tren "Torre del Oro", que uneix Barcelona amb Cadis[3] i els Euromed entre Barcelona, València i Alacant), o bé les expedicions continuen circulant per la línia convencional, si bé la terminal passa a ser Sants (com és el cas dels trens Intercity que uneixen Barcelona i Tarragona amb València, Alacant, Múrcia i Cartagena).

Antigament el Trenhotel Joan Miró amb destinació a París-Austerlitz, així també com el Pau Casals amb destinació Zuric i el Salvador Dalí amb destinació Milà també iniciaven el recorregut en aquesta estació.

Actualment, l'únic tren que es pot considerar de llarga distància és el que uneix Barcelona amb Madrid passant per Tarragona, Casp, Saragossa i Guadalajara, si bé aquest servei és considerat de mitjana distància per Renfe Operadora.

Tipus de Tren Destí Parades Intermèdies Observacions
Regional Exprés Madrid-Chamartín-Clara Campoamor Barcelona-Estació De França · Barcelona-Passeig De Gràcia · Barcelona-Sants · Sant Vicenç De Calders · Torredembarra · Altafulla-Tamarit · Tarragona · Vila-seca · Reus · Les Borges del Camp · Marçà-Falset · Capçanes · Móra La Nova · Ascó · Flix · Riba-Roja d'Ebre · Faió - la Pobla de Massaluca · Nonasp · Casp · Samper · La Puebla de Híjar · La Zaida-Sástago · Quinto · Saragossa Miraflores · Saragossa Goya · Saragossa Portillo · Saragossa-Delicias · Calatayud · Ariza · Arcos de Jalón · Medinaceli · Torralba · Sigüenza · Baides · Matillas · Jadraque · Carrascosa de Henares · Espinosa de Henares · Humanes de Mohernando · Yunquera de Henares · Guadalajara 1 tren diari en cada sentit

Edifici de l'estació

modifica
 
Infotaula edifici
Estació de França
EpònimFrança  
Dades
TipusEstació de ferrocarril, estació en superfície i estació en atzucac  
Part deXarxa de rodalies i suburbans de Barcelona i Rodalies de Catalunya  
ArquitectePedro Muguruza Otaño
Raimon Duran i Reynals  
Obertura1848  
Cronologia
1926 – 1929construcció  
Característiques
Estat d'úsen funcionament  
Estil arquitectònicacademicisme
arquitectura del ferro  
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)  
LocalitzacióAvinguda del Marquès de l'Argentera, 6-20 i Ocata, 1-3  
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40429  
Id. Barcelona3048  
Activitat
Propietat deAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias  
Gestor/operadorRenfe Operadora  

L'Estació de França, durant molt de temps coneguda oficialment com a Barcelona-Término, es troba a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, títol atorgat a l'enginyer de la MZA Eduard Maristany, que en fou l'impulsor entre 1924 i 1929.[4][5]

Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta en forma d'"U" per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la coberta amb tres voltes de quatre punts cassetonades que recupera les grandiloqüents formes classicistes. L'estructura de maó queda amagada pels revestiments de marbre policrom que donen monumentalitat a l'espai i que contrasten amb el blancor de les cúpules. Destaca també la pedra artificial utilitzada en nombrosos elements compositius del conjunt.[4]

Les dotze vies i set andanes situades dins l'"U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

La gran diafanitat de l'espai es deu principalment a les tres grans arcades que ocupen tota l'alçada de la façana del vestíbul. Aquestes arcades a la part inferior (zona dels muntants) es configuren com grans portes que presenten a l'exterior tres voladissos de ferro de grans dimensions que permeten donar ombra a la zona d'accés a l'edifici. Per contrari, els arcs pròpiament dits es configuren com grans finestrals amb una tanca de ferro a manera de reixa calada i decorada.[4]

El vestíbul queda emmarcat per dos edificis i en planta, es troba lleugerament desplaçat respecte del plom de la façana. L'edifici de la dreta està habilitat com cafeteria- restaurant i va ser recentment reformat (2011), tot presentant avui dia una decoració colorista que ha conservat en certa manera l'estructura original amb grans pilars daurats. Destaca la façana interior que dona a la zona de vies -de marbre- amb portes amb arc de mig punt i pilastres adossades de capitell daurat, tot rematat per un gran entaulament que es corona al tram central per un frontó triangular.[4]

Les vies es troben cobertes per una gran estructura de ferro que a l'època quan es va construir era una gran novetat pels avanços tècnics que incorporava. Es tracta de dues naus d'arcs metàl·lics de 29 metres d'alçària i 195 de llargària que a més es troben lleugerament desplaçades cap a l'esquerra. Va ser construïda per la societat Material para Ferrocarriles y Construcciones S.A., coneguda com a Can Girona.

Les façanes obertes a l'espai on hi ha les vies destaquen pel classicisme emprat tant en la composició com als seus elements; amb tres nivells d'alçat, l'inferior presenta uns arcs de mig punt que configuren les portes de comunicació entre les vies i el vestíbul. Dites portes es troben flanquejades per ulls de bou i emmarcades per pilastres jòniques de fust llis. El segon pis queda clarament delimitat per una línia de cornisa que a manera d'entaulament permet desenvolupar un seguit de finestres amb arc de mig punt i balustrada de pedra que generen un espai a manera de galeria. La façana principal es remata amb una mena de frontó corb de grans dimensions al centre del qual es disposa un rellotge i un gran finestral amb reixa de ferro.[4]

L'estació disposa de nombrosos espais destinats a venda de billetes, atenció al client, punt d'informació i lavabos.[4]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. «Renfe ajusta el horario del Intercity Sevilla- Barcelona y reduce 1 hora y 15 minutos su tiempo de viaje». Renfe. [Consulta: 18 setembre 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Estació de França». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  5. Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona. Data de Consulta: 22 de maig de 2008 (català)

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de França