Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Té els seus orígens històrics en el Consell de Cent.

Infotaula d'organitzacióAjuntament de Barcelona
Isotip Ajuntament de Barcelona.svg
Barcelona-stjaume.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusajuntament Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAda Colau i Ballano Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres

Lloc webajuntament.barcelona.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter: bcn_ajuntament Telegram: bcnajuntament Modifica els identificadors a Wikidata

Des de 1979 els seus responsables polítics són escollits per sufragi universal per la ciutadania de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. Actualment la seva alcaldessa és Ada Colau i Ballano, que és al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat per la coalició de Barcelona en Comú. Colau va substituir Xavier Trias a començaments de juny de 2015, i esdevingué així la primera dona a obtenir l'alcaldia de la ciutat.

L'Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, justament al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.

HistòriaModifica

L'Ajuntament de Barcelona és una institució que remunta els seus orígens al regnat de Jaume I, l'any 1249, quan es nomenà un Consell de prohoms que, juntament amb l'assemblea de ciutadans, tenien cura dels afers d'interès de la comunitat i el bon govern del territori de Barcelona. El 1284, el privilegi Recognoverunt proceres codificà el conjunt de costums vàlids per a Barcelona i el seu territori, així com el Consell de Cent com a institució rectora de la ciutat. Aquesta institució va anar evolucionant en el decurs dels segles amb els esdeveniments polítics, socials, econòmics i jurídics de Catalunya i Espanya fins al final de la Guerra de Successió espanyola, quan Felip V va desfer l'organització dels consells o universitats catalanes amb el Decret de Nova Planta per instaurar el regiment o ajuntament. Aquesta nova forma de règim local va ser abolida, juntament amb la resta d'institucions d'origen feudal, per les Corts de Cadis de 1812, que atorgaren una nova configuració als ajuntaments constitucionals,[1] i per les successives reformes i lleis que afectaren l'organització local i que es van anar decretant al llarg de tot el segle XIX fins a l'Estatut Municipal de Primo de Rivera (1924), que comportà la recapitulació de les reformes administratives del primer quart del segle XX i atorgà un nou corpus normatiu a l'administració local, que es mantindria durant gran part de l'època franquista.[2]

L’any 1909 a l’actual edifici de l’Ajuntament de la Ciutat, durant les tasques constructives d’una claveguera es va localitzar tres fusts de columna d’època romana alineats. Es desconeixen més dades de la troballa, només la notícia publicada per l’arqueòleg Lluís Pericot. Possiblement, el material arqueològic va ser dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya, i s’ha atribuït cronològicament a l’època del Baix Imperi.[3] Des del 1914 fins al dia d'avui va començar la publicació de la Gaseta Municipal de Barcelona, un diari oficial que dóna una imatge de gran valor de l'evolució de la ciutat.[4]

L’any 1928 es va realitzar l’ampliació de l’edifici de l’Ajuntament cap a la zona delimitada pels carrers de la Ciutat, Templers, Gegants, Font de Sant Miquel i la plaça de Sant Miquel. En aquest cas es va tractar d’un seguiment de les obres, ja que no existia una entitat municipal que vetllés pel patrimoni històric de la ciutat, ni tan sols s’havia elaborat un pla de preservació i actuació en l’àmbit interior de les muralles romanes i les zones properes a elles. Sembla que durant l’execució de les obres es va remoure i arrasar algunes estructures d’època romana però no es va considerar interessant donat que no es tractava de cap vestigi monumental o artístic. Poc més se sap de les restes descobertes.[3]

Després de les experiències democràtiques i republicanes i de la Llei municipal catalana de 1933-1934, acabada la Guerra, una nova Llei de règim local tornà a dibuixar el marc legal de l'administració d'aquesta institució (1955) fins al Decret del 23 de maig de 1960, en què Barcelona obtindrà un règim municipal especial pel qual el seu Ajuntament és constituït pel Consell en Ple, que és l'òrgan deliberatiu màxim, integrat per tots els regidors, i la Comissió Municipal Executiva, formada per l'alcalde, 6 delegats de serveis, 3 tinents d'alcalde i un nombre de regidors igual al de delegats de serveis.[2]

L'any 1979, després de les primeres eleccions democràtiques municipals, Barcelona inicia el camí cap a la gestió descentralitzada de la ciutat, aprova el Decret de descentralització i participació ciutadana i elabora una nova Carta municipal de l'Ajuntament de Barcelona, en el marc de la Llei reguladora de les bases del règim local (1985), i del Reial Decret del 28 de novembre de 1986.[2]

Com a conseqüència d'aquesta nova divisió territorial i administrativa, Barcelona s'estructura en 10 districtes regits pel Consell Municipal al capdavant del qual, per delegació de l'alcalde, es troba un regidor. El cartipàs municipal actual presenta una doble estructura: la de govern, formada per l'alcalde, el Consell Municipal de Barcelona, la Comissió de Govern, el Comitè de Govern, els òrgans de Govern de Districte i els consells i les comissions municipals, i l'estructura executiva, formada pel Comitè Executiu, la Gerència Municipal, els sectors i els districtes, els instituts i els patronats, les societats privades i les empreses mixtes.[2]

El 14 de juny de 2006 entra en vigor la nova Carta municipal de Barcelona, la llei per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.[2]

CompetènciesModifica

L'Ajuntament és l'organisme amb majors competències i funcionaris públics a la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com el planejament urbanístic, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat viària mitjançant la Guàrdia Urbana o el manteniment de la via pública i dels jardins (asfaltatge, neteja, etc). També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com ara guarderies, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat o habitatges de protecció pública.

El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, i que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat, que s'apliquen a tota la ciutat.

D'altra banda hi ha un altre nivell de competències, delegades als "Districtes". Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans asseuen l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, a cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeeix que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.

Finalment hi ha temes en els quals la responsabilitat municipal és concurrent amb la d'altres administracions, i en elles s'ha optat pel desenvolupament de Consorcis o ens de natura consorcial, com el Consorci de Biblioteques, el Consorci de Serveis Socials, el Consorci d'Educació, el Consorci Sanitari de Barcelona o l'Agència de Salut Pública de Barcelona, entre altres.

Economia municipalModifica

L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 2.370 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2015.[5] Tres àmbits (la convivència en l'espai públic, el benestar social i la millora del transport públic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del mateix ajuntament.

Personal de l'ajuntamentModifica

L'Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla pròpia de 6.749 empleats directes. D'aquests, destaquen especialment la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que compta amb 2.733 empleats, i el cos del servei d'extinció d'incendis, que compta amb 699 empleats, segons dades del mateix consistori.

OrganismesModifica

Govern municipalModifica

Dels 41 regidors que formen el ple de l'Ajuntament de Barcelona, en un primer moment l'equip de govern estava format pels 11 regidors del grup municipal de Barcelona en Comú (BComú). El 19 de maig de 2016, l'equip de govern municipal arribà a un acord amb el Partit dels Socialistes de Catalunya de manera que els 4 regidors del PSC entraren a formar part del govern municipal. L'acord fou ratificat per un 62,5% de les bases de Barcelona en Comú i un 89% de les bases del PSC.[6] La màxima autoritat és l'Alcalde de Barcelona, al qual segueixen els quatre tinents d'alcalde, i els regidors que dirigeixen diferents àmbits de la vida pública. Barcelona en Comú va trencar el pacte de govern amb el PSC en novembre de 2017[7] donat el suport dels socialistes a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 i la destitució del President de la Generalitat i el seu govern, i va seguir governant en solitari a Barcelona fins a les eleccions municipals de 2019, en la que la seva va ser la segona força més votada darrera Esquerra Republicana de Catalunya, però va revalidar l'alcaldia amb un pacte amb el PSC i Manuel Valls de Barcelona pel canvi.[8]

El següent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern, des de juny de 2019

Persona
Partit
Càrrec
Ada Colau i Ballano Barcelona en Comú Batllessa
Jaume Collboni i Cuadrado Partit dels Socialistes de Catalunya Primer tinent d'alcaldia
Direcció de l'Àrea d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda

Regidor del Districte de Ciutat Vella

Janet Sanz Cid Barcelona en Comú Segona tinenta d'alcaldia
Direcció de l'Àrea de Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat

Regidora dels Districtes de Nou Barris i Les Corts

Laia Bonet Rull Partit dels Socialistes de Catalunya Tercera tinenta d'alcaldia
Direcció de l'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana

Regidora dels Districtes de Gràcia i Sant Andreu

Laura Pérez Castaño BComú Quarta tinenta d'alcaldia

Direcció de l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Regidora del Districte d'Horta-Guinardó

Albert Batlle i Bastardas Partit dels Socialistes de Catalunya Cinquè tinent d'alcaldia

Direcció de l'Àrea de Prevenció i Seguretat
Regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Joan Subirats i Humet Barcelona en Comú Cinquè tinent d'alcaldia

Direcció de l'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Jordi Martí Grau Barcelona en Comú
Montserrat Ballarín Espuña Partit dels Socialistes de Catalunya
Francesc Xavier Marce Carol Partit dels Socialistes de Catalunya
Eloi Badia i Casas Barcelona en Comú
Rosa Alarcón Montañés Partit dels Socialistes de Catalunya
David Escudé Rodríguez Partit dels Socialistes de Catalunya
Joan Ramon Riera Alemany Partit dels Socialistes de Catalunya
Gemma Tarafa Orpinell Barcelona en Comú
Lucía Martín González Barcelona en Comú
Marc Serra Solé Barcelona en Comú
Jordi Rabassa i Massons Barcelona en Comú

El govern es complementa amb un seguit de comissionats que cobreixen altres àrees d'àmbit polític.

Persona
Partit
Càrrec
Raquel Gil Eiroá Comissionada de Promoció d’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral
Alvaro Porro González Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària
Michael Serafín Donaldson Carbón Comissionat d'Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern
Miquel Rodríguez Planas Comissionat de l'Agenda 2030
Sonia Fuertes Ledesma Comissionada d’Acció Social
Khalid Ghali Bada Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós
Maria Truñó Salvadó Comissionada d'Educació

RegidorsModifica

El ple de l'Ajuntament de Barcelona està format per 41 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 varen donar el següent repartiment d'escons:[9]

Resultat eleccions 2019
Partit Vots % Regidors Líder
Esquerra Republicana de Catalunya 160.990 21,35 10 Ernest Maragall i Mira
Barcelona en Comú 156.157 20,71 10 Ada Colau i Ballano
Partit dels Socialistes de Catalunya 138.748 18,40 8 Jaume Collboni i Cuadrado
Barcelona pel Canvi - Ciutadans 99.494 13,20 6 Manuel Valls Galfetti
Junts per Catalunya 78.957 10,47 5 Joaquim Forn Chiariello
Partit Popular 37.745 5,01 2 Josep Bou i Vila

Aquesta és la composició del ple de l'Ajuntament de Barcelona després del resultat de les eleccions i l'escissió del grup Barcelona pel Canvi:

ERC BCN en comú PSC Junts C's PP Barcelona pel Canvi
  1. Ernest Maragall i Mira
  2. Elisenda Alamany i Gutiérrez
  3. Miquel Puig i Raposo
  4. Montserrat Benedí i Altés
  5. Jordi Coronas i Martorell
  6. Eva Baró i Ramos
  7. Gemma Sendra i Planas
  8. Max Zañartu i Plaza
  9. Maria Buhigas i San Jose
  10. Jordi Castellana i Gamisans
  1. Ada Colau Ballano
  2. Joan Subirats Humet
  3. Janet Sanz Cid
  4. Laura Pérez Castaño
  5. Jordi Martí Grau
  6. Lucía Martín González
  7. Eloi Badia Casas
  8. Jordi Rabassa Massons
  9. Marc Serra Solé
  10. Gemma Tarafa Orpinell
  1. Jaume Collboni i Cuadrado
  2. Laia Bonet Rull
  3. Albert Batlle Bastardas
  4. Montserrat Ballarín i Espuña
  5. David Escudé Rodríguez
  6. Margarita Mari Klose
  7. Francesc Xavier Marce Carol
  8. Maria Rosa Alarcon Montañes
  1. Elsa Artadi Vila
  2. Neus Munté Fernàndez
  3. Ferran Mascarell i Canalda
  4. Jordi Martí i Galbis (per renúncia d'Albert Civit Fons)
  5. Francina Vila Valls (per inhabilitació de Joaquim Forn Chiariello)
  1. Maria Luz Guilarte Sanchez
  2. Celestino Corbacho Chaves
  3. Maria Magdalena Barcelo Varea
  4. Francisco Sierra López
  1. José Bou Vila
  2. Óscar Ramírez Lara
  1. Manuel Valls Galfetti
  2. Eva Parera Escrichs

L'Ajuntament als Districtes i barris de BarcelonaModifica

 
Districtes de Barcelona
Vegeu també: Districtes i barris de Barcelona

Barcelona es divideix administrativament a 10 districtes des de 1984. Cada Districte funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. La divisió territorial dels districtes respon a qüestions històriques de la ciutat. La majoria dels Districtes corresponen a antics municipis independents que van ser annexionats a la ciutat durant els segles XIX i xx, i que encara conserven la seva pròpia personalitat. Els ciutadans més ancians de la ciutat encara identifiquen Barcelona únicament amb el Districte de Ciutat Vella.

Els districtes de Barcelona són:

  1. Ciutat Vella
  2. Eixample
  3. Sants-Montjuïc
  4. Les Corts
  5. Sarrià - Sant Gervasi
  6. Gràcia
  7. Horta-Guinardó
  8. Nou Barris
  9. Sant Andreu
  10. Sant Martí

Alcaldes de BarcelonaModifica

L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 119 alcaldes des de la seva fundació el 1835, incloent l'actual, Ada Colau i Ballano. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el càrrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836. D'entre els alcaldes que han passat a la història destaquen Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcís Serra i Pasqual Maragall. En l'època constitucional la majoria de vegades l'alcalde ha governat fent coalició amb altres partits. Tan sols en dos dels darrers 10 mandats l'Ajuntament ha sigut gestionat per una sola formació política.[10]

Fons gràficModifica

El fons gràfic del l'Ajuntament està format per unes 570.121 fotografies, conservades a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Està integrat per una part de les fotografies de tipologia contemporània, produïdes o acumulades com a conseqüència d'una activitat o funció de l'Ajuntament de Barcelona, sigui l'administració o d'òrgans dependents. Destaquen, entre d'altres, 7.215 fotografies i 80 àlbums amb 6.245 fotografies de Cuyàs, Alexandre Merletti, Josep Maria Sagarra, Lucien Roisin i Carlos Pérez de Rozas, especialment les relatives al procés d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, la construcció de les infraestructures i els pavellons de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i les visites i inauguracions oficials viscudes durant l'Exposició. Són també de gran rellevància les fotografies provinents del Holding Olímpic, SA (HOLSA), que mostren el desenvolupament urbanístic i arquitectònic de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat.[2][11]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. llei del 3 de febrer de 1823
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 118-119. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «Ajuntament de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. «Gaseta municipal de Barcelona (Barcelona, 1914-1939)». Biblioteca Nacional de Catalunya, s.d.. [Consulta: 19 juliol del 2015].
  5. «Pressupost 2015». Ajuntament de Barcelona, 2015. [Consulta: 18 juny 2015].
  6. «Les bases de Barcelona en Comú avalen l'entrada del PSC al govern municipal amb un 62,5%». eldiario.es, 19-05-2016. [Consulta: 7 març del 2017].
  7. Subirana, Jordi. «Colau rompe con el PSC y gobernará en solitario en Barcelona» (en castellà). Metropoli Abierta, 12-11-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
  8. Ortega, Maria. «Colau revalida l’alcaldia en el ple més trist». Ara, 15-06-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
  9. «Resultats eleccions municipals 2019 a Barcelona». NacióDigital. [Consulta: 23 desembre 2019].
  10. «Una ciutat avesada a les combinacions de sigles». Diari Ara, 25-05-2015, p. 12 [Consulta: 27 maig 2015].
  11. ESP724/CAT/0801930008/AHCB

BibliografiaModifica

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII. XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología. Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ajuntament de Barcelona