Viquipèdia

Les Corts

districte de Barcelona
Aquest article tracta sobre el districte de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Corts».

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. És el districte IV i està format pels barris de Pedralbes, Sant Ramon i la Maternitat i el barri de les Corts. Limita amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat al sud i amb el districte de Sants-Montjuïc, al nord amb el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a l'est amb l'Eixample i a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Corts
Imatge
Tipusdistricte de Barcelona i districte Modifica el valor a Wikidata
Epònimles Corts Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 08′ 31″ E / 41.38736°N,2.14181°E / 41.38736; 2.14181
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població81.576 (2021) Modifica el valor a Wikidata (13.550,83 hab./km²)
Gentilicicortsenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,02 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Esplugues de Llobregat
Eixample
Sants-Montjuïc
l'Hospitalet de Llobregat
Sarrià - Sant Gervasi Modifica el valor a Wikidata
DistricteIV
Dades històriques
Anterior
Lloc webajuntament.barcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata

Configuració

modifica

L'actual districte de les Corts, tal com fou delimitat el 1984, és una amalgama de tres components prou diferenciats:

  • la major part de l'antic municipi de les Corts de Sarrià, agregat el 1894; se n'exceptua, però, l'extrem oriental, que ha estat inclòs en l'Eixample per motius de coherència urbanística;
  • tot el barri de Pedralbes, històricament part de Sarrià;
  • la faixa de territori santsenc situada entre la travessera de les Corts, al nord, i l'avinguda de Madrid, al sud.

Barris

modifica
 
Barris del districte de les Corts

El districte de les Corts està dividit en tres barris:

Barris del districte de les Corts[2]
Codi Nom del barri Població (2009) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
19 Les Corts 47.664 141,3 337,4
20 La Maternitat i Sant Ramon 23.954 190,3 125,9
21 Pedralbes 11.650 270,2 43,1
IV Les Corts 83.268 601,8 138,4

Les Corts

modifica

El barri de les Corts comprèn cinc sectors:

Camp de la Creu

modifica
 
El carrer de Loreto, al barri del Camp de la Creu

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda de Josep Tarradellas, el carrer de Berlín, el carrer de Numància, la Travessera de les Corts, el carrer d'Entença, l'avinguda Diagonal i l'avinguda de Sarrià. El barri del Camp de la Creu correspon a l'antiga partida medieval de Magòria i fa referència a la creu de terme que hi havia en aquest indret (la Creu de Magòria). Durant la dècada de 1870 es van obrir els principals carrers (carrer de Morales) i la plaça del Carme (anomenada primer de la Llibertat). Des dels anys 1879-1880 va adquirir un aspecte industrial amb la instal·lació de la fàbrica Castells i altres indústries i, més endavant, amb la construcció de les casetes obreres de la Colònia Castells (avui amenaçades per un Pla d'Ordenació Urbanística).[3] Dues escultures de façana del Camp de la Creu estan incloses a l'inventari de Petits paisatges de Barcelona: el cavall del carrer de Morales, 44, i el moltó de Les Corts, al carrer del Montnegre, 44-46.[4] Aquest darrer es va traslladar a l'Arxiu de les Corts l'octubre del 2022 a causa de l'enderroc de l'edifici.[5]

Camp Vell

modifica

Els límits d'aquest veïnat són el carrer de Joan Güell, la Travessera de les Corts, el carrer de Numància i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants-Montjuïc. El nom d'aquest barri ve donat perquè en aquestes terres és on es va edificar l'antic camp del Futbol Club Barcelona, conegut llavors com el Camp de les Corts.[6]

Can Batllori

modifica

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Sarrià, el carrer de Jiménez i Iglesias i el passeig de Manuel Girona. El nom del barri ve donat per l'històric mas de Can Batllori, important pels vestigis ibers i romans que conservava en el seu territori. Abans de ser enderrocat, s'hi van trobar sitges de gra, un caldarium i fragments de les columnes de l'hipocaust al costat d'una necròpolis romana. Avui dia, als antics terrenys del mas hi ha els jardins de Can Batllori. Històricament cortsenc, el veïnat de Can Batllori havia estat atribuït a Pedralbes, però en la reestructuració administrativa de 1984 retornà al barri de les Corts.[cal citació]

Can Sol de Baix

modifica

Els límits d'aquest veïnat són la travessera de les Corts, la Gran Via de Carles III, el carrer de Joan Güell i l'avinguda de Madrid, que limita amb el districte de Sants-Montjuïc. El nom ve donat perquè ocupa l'espai on hi havia els camps i la masia de Can Sol de Baix. El nom originari d'aquest mas era de Can Planes de Baix, però el sol de ferro forjat que presidia l'entrada de la finca va donar aquest malnom a la masia, que va perdurar fins que la van enderrocar. L'any 1965 es va recuperar el topònim amb la construcció de la plaça del Sol de Baix, entre els carrers de Gerard Piera i de Fígols.[cal citació]

Centre

modifica

Els límits d'aquest veïnat són l'avinguda Diagonal, la Gran Via de Carles III, la travessera de les Corts i el carrer d'Entença. Conegut com el Barri Vell, conté els edificis més representatius del barri: l'Ajuntament, l'Església de Santa Maria del Remei, la Biblioteca de Can Rosés i el Centre Cívic de Can Déu. També inclou el que en el seu dia es va conèixer com a l'Eixample de les Corts.[cal citació]

La Maternitat i Sant Ramon

modifica

El barri de La Maternitat i Sant Ramon està format per dos sectors: Can Bacardí i Sant Ramon.

Pedralbes

modifica

El barri de Pedralbes està format per tres sectors: Zona Universitària, La Mercè i Pedralbes.

Equipaments

modifica

El districte disposa d'una xarxa d'equipaments culturals municipals formada pel Centre Cívic de Can Deu,[7] el Centre Cívic Joan Oliver «Pere Quart»,[8] el Centre Cívic Tomasa Cuevas,[9] el Centre Cultural Josep Maria Trias i Peitx[10] i el Centre Cívic Cristalleries Planell, inaugurat el 2017.[11]

Educació[cal citació]

modifica
 
Campus Nord de la UPC

Al districte hi ha una notable oferta educativa:

Ensenyament públic

modifica
  • Llars d'infants: EBM Bambi, EBM Xiroi, EBM Can Bacardí i EBM Can Novell
  • Centres d'Educació Infantil i Primària: CEIP Lavínia, CEIP Itaca, CEIP Barcelona, CEIP Duran i Bas, CEIP Les Corts, CEIP Pau Romeva, CEIP Anglesola
  • Instituts d'Educació Secundària: IES Les Corts, IES Pedralbes (resultat de la fusió dels instituts Ausiàs March i Joan Boscà)
  • Centre de Formació d'Adults: AFA Les Corts
  • Universitats: UB i UPC.
  • S'inclou també el recent Institut-Escola Plaça Comes, resultat de la fusió de l'escola Les Corts (edifici d'infantil i primària) i la històrica escola Ausiàs March (edifici de secundaria, de moment no disposa de batxillerat)

Ensenyament concertat

modifica
  • Educació Infantil i Primària: Col·legi Pare Manyanet, Escola Santa Teresa de Lisieux, Col·legi Sant Ramon Nonat
  • Educació Secundària i Batxillerat: Col·legi Pare Manyanet, Súnion ICC, Col·legi Maristes Sants-Les Corts, Escola Santa Teresa de Lisieux, Col·legi Sant Ramon Nonat.

Ensenyament privat

modifica
  • Educació Infantil i Primària: Col·legi Loreto - Abat Oliba
  • Educació Secundària i Batxillerat: Col·legi Loreto - Abat Oliba

Educació especial

modifica
 
Biblioteca de Can Rosés
  • Centres d'Educació Especial: Escola Paideia, Escola Jeroni de Moragas i Escola Esclat.
  • Centres Ocupacionals: Centre Ocupacional les Corts i Taller Ocupacional Ariadna.
  • Centre d'Higiene Mental les Corts
  • Centre de Recursos Educatius Joan Amades - ONCE

Per altra banda, el districte també disposa de dues biblioteques integrades dins la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona: la biblioteca de Can Rosés i la Biblioteca Miquel Llongueras.

Esport

modifica

Les Corts és la casa del Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya pel nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el catalanisme i té l'estadi més gran d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 99.354 persones.[12]

L'Associació Esportiva les Corts és una entitat que es va fundar l'any 1976 amb l'objectiu d'iniciar a infants i joves en la pràctica esportiva. Va néixer sota la creença que l'esport és una eina per formar els nens i nenes que decideixen fer esport.[13][14]

La festa major

modifica

La festa major del barri se celebra al voltant del 7 d'octubre, diada de la Verge del Remei, patrona de les Corts. Els seus colors són el blau i el vermell. L'any 2006 es va celebrar el 200è aniversari de la festa major del barri, ja que la primera de què es té constància documental data de l'any 1806.[cal citació]

Entitats[cal citació]

modifica

Les Corts té un creixent teixit associatiu.

modifica
  • Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts: Coordinadora d'entitats i joves de les Corts, que organitza cada any la Festa Major Jove del barri o el Foc i Rock, per la revetlla de Sant Pere, entre altres activitats.
  • Els Bocs de Can Rosés: Colla de diables i tabalers. Fundada l'1 de desembre de 1996.
  • La Repúbli-k de l'Avern: Grup de percussió nascut al barri que actualment compta amb una vintena de membres.
  • Diables de Les Corts: Colla de diables i tabalers fundada el 20 de maig de 1994 a la Plaça Concòrdia. Actualment la seva seu és al Casal de Joves de les Corts, al carrer Dolors Masferrer 33. A més a més de realitzar correfocs i tabalades, també realitza espectacles pirotècnico-teatrals i intercanvis amb altres colles.
  • Societat Coral L'Espiga de les Corts. Entitat fundada el 1924 i que el 2004 va inaugurar el seu nou casal, on tenen la seva activitat les seccions de Coral, Teatre i Escacs. També hi tenen lloc cursos de ball, country, pintura...
  • Trip-Itaka
  • Diables i Timbalers d'Itaca

Associacions de veïns

modifica
  • CVML Coordinadora de Veïns de Mejía Lequerica
  • AVV El Racó de les Corts
  • AVV Els tres jardins
  • AVV Camp Nou
  • AVV Les Corts
  • AVV Les Corts Sud
  • AVV Pedralbes
  • AVV Pedralbes Nord
  • AVV Zona Universitària
  • AVV Barri de la Mercè

Cortsencs il·lustres[cal citació]

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Les Corts». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «El districte i els seus barris», 05-10-2017. [Consulta: 26 març 2021].
  3. ↑ «Camp de la Creu». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 17 desembre 2016].
  4. ↑ «Petits paisatges». Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ «Retiren l'històric cap de moltó, un símbol del veïnat del Camp de la Creu». Betevé, 06-10-2022.
  6. ↑ «Llocs i històries curioses de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 17 desembre 2016].
  7. ↑ «Centre Cívic Can Deu». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
  8. ↑ «Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
  9. ↑ «Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
  10. ↑ «Centre Cívic JM Trias i Peitx i Ludoteca La Tardor». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
  11. ↑ «Les Cristalleries Planell». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2024].
  12. ↑ «Camp Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.aelescorts.cat
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/06/12/mamuts-ae-corts-ubae/

Bibliografia

modifica
  • Casasús i Gurí, Josep M. Les Corts: un poble perdut, un barri introbable. Edicions 62 (Llibres a l'abast, 129). 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Corts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_Corts&oldid=33926017»