Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadi olímpic a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona

L'Estadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Estadi Olímpic Lluís Companys
Imatge
EpònimLluís Companys i Jover Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi Olímpic Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Domènech i Roura Modifica el valor a Wikidata
Construcció1929 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1927 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia1926-29; 1985-90
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSants-Montjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPasseig Olímpic, 17-19, 08038 Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 53″ N, 2° 09′ 20″ E / 41.36472°N,2.15556°E / 41.36472; 2.15556
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC39655 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC15743 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1777 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima60.000 Modifica el valor a Wikidata
OcupantBarcelona Dragons (NFL Europe) (1991–2001)
RCD Espanyol (1997–2009)
FC Barcelona (2023)
Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webestadiolimpic.barcelona Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): palausantjordi Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Quan el Govern de Primo de Rivera aprovà incloure en el marc de l'Exposició una secció dedicada a l'esport, va ser necessari construir-hi una piscina i un estadi de dimensions olímpiques.[1]

L'estadi fou encarregat a l'arquitecte Pere Domènech i Roura i es va situar a la part alta de la plaça de Sant Antoni (avui més o menys equivalent a la de Nemesi Ponsati) i al costat de l'avinguda de l'Estadi. Comptava amb una superfície de 66.075 m², dels quals 20.575 van ser destinats a camp d'esports, i el central era destinat a camp de futbol. Per les seves dimensions i la gran capacitat (era de 60.000 persones), el 1929 l'estadi barceloní era considerat el segon més gran del món. Disposava també de pistes per a salts i llançaments, d'un camp de rugbi, una pista de curses per a set atletes i una longitud total de 1.500 m. També tenia instal·lacions subterrànies per a la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'esgrima, la gimnàstica i disposava de pista de tennis i de piscina.[1]

Les graderies tenien un perfil aproximadament parabòl·lic. Distribuïdes en dues zones, una al mateix nivell de la pista d'atletisme, i la segona sustentada per un podi que les separava, pel qual la tribuna tenia visibilitat completa i quasi completa des dels extrems de les graderies.[1]

A la porta de marató hi ha un frontó decorat amb un grup escultòric, obra de Vicente Navarro, de composició acadèmica. La decoració escultòrica es repetiria a l'interior de l'estadi on, coronant la porta de marató, es van col·locar dues escultures eqüestres, Genets fent la salutació olímpica, obra de Pau Gargallo, foses en bronze.[1]

Història modifica

 
Estadi Olímpic de Montjuïc després de ser remodelat pels Campionats d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010

Fou projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. L'any 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i al Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal. En la dècada dels seixanta fou infrautilitzat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna.

El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.

La celebració a Barcelona del Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti. Va ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo. Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb una capacitat total de 56.000 espectadors. Forma part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions.

L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92. L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb una capacitat de 55.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.

El 2001, l'estadi va ser rebatejat amb el nom de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, executat al castell de Montjuïc, proper a l'estadi, el 1940 pel règim franquista.[2]

Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament remodelat.

Des del 1996, cada any l'estadi celebrà la festa dels súpers (Festa del Club Super3) fins al 2017.

Des d'agost de 2023, per una important remodelació del Camp Nou, el primer equip masculí de Futbol Club Barcelona juga a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, modernitzat amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[3] La remodelació del Camp Nou s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.[4]

El peveter olímpic modifica

Obra dels dissenyadors Ramon Bigas i Balcells i Pep Sant i Pont, inspirada en Gaudí i en la Mediterrània, per la forma del fust evoca les corbes que sovint l'arquitecte modernista va plasmar en les seves obres, i per la semblança del peveter amb les timons de les barques antigues que solcaven la Mediterrània. La cubeta és de titani oxidat, un metall que té un color blavós i molt irisat, la peanya sobre la que se sosté la cubeta té un revestiment d'alumini. El fust s'alça 12 metres per damunt de la paret de l'estadi i 26 metres sobre el nivell de l'avinguda de l'Estadi. La flama és de color carbassa, aconseguit fent que el gas cremi amb poc aire, és a dir, amb mala carburació. consumeix 450 m³ de gas cada hora.[5]

Restes arqueològiques modifica

Entorn de l'estadi, a tocar amb l'avinguda de l'Estadi i el passeig Olímpic, es troba un jaciment arqueològic. Durant la construcció de l'Estadi Municipal l'any 1929, es varen documentar 15 o 16 sitges d'uns 6 metres, algunes reutilitzades com a sepultures. El material més antic data del segle iii aC, perdurant fins a l'època romana. El jaciment arqueològic correspon a un camp de sitges d'època ibèrica datable als segles III-II aC, però la descripció d'aquests materials, resta inèdita. S'ha documentat a partir de la documentació gràfica un forn d'àmfores, a més de trobar una sèrie de retalls reblerts amb rebuigs de forn, i un possible dipòsit d'opus signinum. Actualment, les restes arqueològiques documentades l'any 1929 han estat destruïdes. A la part nord-est, hi ha un petit cim on s'ha suposat la ubicació d'un poblat ibèric, però per les obres urbanístiques que s'han portat a terme en el lloc, modificant la seva orografia, no s'ha pogut documentar cap resta de material arqueològic en aquest sector.[6]

Esdeveniments modifica

Esports modifica

Futbol modifica

Transport públic [cal citació] modifica

 
L'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc

Bus modifica

Les línies del Bus de Barcelona amb parada a l'avinguda de l'Estadi a l'altura de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:

Totes aquestes línies (a excepció de la 125) tenen parada en alguna de les estacions de metro i/o de funicular més properes a l'estadi.

Ferrocarril modifica

Les estacions del Metro de Barcelona més properes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3), aquesta última també amb parada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

També està molt a prop de l'estadi l'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc, que comunica amb l'estació de Paral·lel del metro (L2 i L3).

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Estadi Olímpic Lluís Companys». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  2. «Estadi de Montjuïc». [Consulta: 29 octubre 2023].
  3. Subirana, Jordi. «El Barça paga 83.000 euros de més per la llicència de la reforma del Camp Nou». Tot Barcelona, 30-07-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
  4. «Agreement on the transformation of Espai Barça and work on new Camp Nou to begin in June» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2023].
  5. Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 52-55. ISBN 84-7306-860-2. 
  6. «Estadi Municipal de Montjuïc». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
  7. 7,0 7,1 Richards, Huw A Game for Hooligans: The History of Rugby Union (Mainstream Publishing, Edinburgh, 2007, ISBN 978-1-84596-255-5); Chapter 6, Gathering Storms, p129
  8. «From the archives: Catalans v Warrington 2009, Barcelona». [Consulta: 29 octubre 2023].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Olímpic Lluís Companys