Ciutat Vella de Barcelona

districte de Barcelona

Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984. Es correspon aproximadament amb el centre històric de la ciutat, és a dir, el territori comprès dins de les muralles entre el segle xiv i el segle xix, més el barri de la Barceloneta, que en quedava fora.

Infotaula de geografia políticaCiutat Vella de Barcelona
Barcellona ramblas 2004 09.jpg
La Rambla travessa la Ciutat Vella separant el Raval dels altres barris del districte Modifica el valor a Wikidata

Localització
Districte de Ciutat Vella.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.3808°N,2.1731°E / 41.3808; 2.1731Coord.: 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.3808°N,2.1731°E / 41.3808; 2.1731
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Població
Total109.672 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat25.096,57 hab./km²
Geografia
Part deBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Superfície4,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Altres

Lloc webbcn.cat… Modifica el valor a Wikidata

Dades geogràfiques i socioeconòmiquesModifica

Limita amb Sants-Montjuïc al sud, l'Eixample a l'oest, Sant Martí per al nord, i la Mar Mediterrània a l'est. Ocupa un territori de 436,8 hectàrees i, segons dades de 2016, té una població de 100.451 habitants i, per tant, una densitat de 230 habitants/hectàrea.

Divisió administrativaModifica

El districte està format pels següents barris:

Barris del districte de Ciutat Vella
Codi Nom del barri Població (2015) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
01 El Raval 47.617 109,8 434
02 El Gòtic 15.269 84,2 181
03 La Barceloneta 15.036 131,4 114
04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 22.305 111,4 200
I Ciutat Vella 100.227 436,9 229

HistòriaModifica

 
Plànol de Bàrcino superposat al plànol actual del Gòtic
Article principal: Història de Barcelona

La història del districte comença amb la fundació de la ciutat de Barcelona al Mont Tàber. Els romans van escollir un petit turó entre dues rieres, la del Cagalell o de Collserola (on ara hi ha la Rambla) i la de Jonqueres o Merdançà (ona ara hi ha la Via Laietana). En aquell indret es fundà la Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, o simplement Bàrcino, substituint l'antic establiment romà de Montjuïc que es creu que podria estar al barri que avui anomenem la Marina de Port i que van abandonar a causa dels al·luvions arrossegats pel Llobregat i que impedien la utilització del port.

Fins al segle xii la Barcelona vella visqué tancada en el perímetre de la muralla romana del segle iv, que tot i que fou refeta en part pels primers comtes de Barcelona, no fou fins al segle xii que va experimentar un creixement, augmentat encara més durant el segle següent, per tal de protegir els barris que s'havien format al voltant dels camins d'entrada de la ciutat, als afores de les muralles, que es coneixien com a vilanoves. Algunes d'aquestes foren la Bòria, Sant Pere de les Puel·les i la Vilanova de Mar. Aquesta última va créixer al voltant de l'església de Santa Maria de les Arenes, ara més coneguda com a Santa Maria del Mar. A ponent també es va formar una altra vilanova al voltant de la col·legiata de Santa Anna, on ara hi ha la Rambla.[1]

Llocs d'interèsModifica

 
Basílica de la Mercè des del carrer d'en Carabassa
Vegeu també: Llista de monuments de Ciutat Vella de Barcelona

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. GGCC, Barcelona: els sectors històrics de la ciutat.

Enllaços externsModifica