Via Laietana

avinguda a Barcelona

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat a la tribu ibèrica dels laietans, antics pobladors de la zona.

Infotaula de vial urbàVia Laietana

Vista de la Via Laietana en direcció al mar, amb l'edifici Caixa Catalunya a la dreta de la imatge Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer i conjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
Epònimlaietans Modifica el valor a Wikidata

Noms
Via A, Claris (s'hi uneix), Buenaventura Durruti, Bilbao (un tram, s'hi uneix), Gran Vía Layetana
Situació
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
IniciPlaça de Correus
FiPlaça d'Urquinaona
Map
Traçat de la via
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC45937 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona792 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Pla Baixeras de Reforma Interior
 
Carrer de la Riera de Sant Joan, una de les vies urbanes que van desaparèixer quan es va obrir la Via Laietana, el 1908. A l'esquerra, la casa-fàbrica Clarós-Serra i a la dreta, la casa de Teresa Vidal-Quadras i Rabassa (actual Prefectura Superior de Policia de Catalunya)
 
Una altra vista del carrer de la Riera de Sant Joan el 1908, amb l'antiga església de Santa Marta
 
El palau del Marquès de Monistrol el 1911, enderrocat durant l'obertura de la Via Laietana
 
Casa del Gremi de Velers durant l'obertura de la Via Laietana

El seu traçat va aparèixer per primer cop al Pla Cerdà de 1859 com una via d'enllaç directe entre l'Eixample i el port, però no va ser fins a l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras el 1899 que es va tornar a impulsar com a «via A».[1]

L'entrada política de la Lliga Regionalista de Cambó, la demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l'Eixample i la preocupació per a controlar els avalots dins d'una trama densa de carrers, va fer recuperar el projecte, i el 1907 s'acordà el finançament amb el Banco Hispano Colonial, que seria el beneficiari de les expropiacions. El banc va fer construir el primer edifici de la nova via, obra d'Enric Sagnier, qui també va prendre part activa en el desenvolupament de l'obra com a arquitecte representant del banc.[2]

Les obres («la Reforma», com van ser conegudes popularment) foren inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antoni Maura el 10 de març del 1908 i foren realitzades per Foment d'Obres i Construccions SA.[3]

La construcció es va dividir en tres trams:

L'enderrocament va suposar obrir una bretxa de 80 m d'amplada i uns 900 de llargada, amb la destrucció de 2.199 cases i molts palaus i convents medievals, i dispersà els veïns; unes 10.000 persones. Hi desaparegueren totalment, entre d'altres, els carrers de la Riera de Sant Joan, de l'Infern, del Sant Crist, de Graciamat, de l'Arc de la Glòria, del Bon Déu, de les Tres Voltes, de les Donzelles, d'en Vidal, de les Filateres i de Basea, la plaça de l'Oli, etc. Foren alterats, entre d'altres, els carrers de Copons, del Misser Ferrer, de Ripoll i de la Tapineria, així com la plaça de l'Àngel (mutilada de tres quarts de l'espai). Fou un cop molt dur per al barri de la Catedral, la resta del qual desapareixeria ja en la postguerra, arran les obres d'obertura de les avingudes de la Catedral i de Francesc Cambó (1940-1958).

Malgrat les protestes dels veïns i d'artistes i personatges com l'arquitecte i conservador Jeroni Martorell, es varen perdre el palau del Marquès de Monistrol, el palau del Marquès de Sentmenat (del qual Martorell salvà un finestral que farà servir a la restauració de la casa dels Canonges) o els convents de Sant Sebastià i el de Sant Joan de Jerusalem, que guardava la tomba de Pau Claris.

Alguns, però, es van salvar en ser traslladats a algun altre indret. Aquest és el cas de la Casa Padellàs dels segles xv-xvi, emplaçada al carrer dels Mercaders, a l'alçada d'on hi ha el Foment del Treball, i traslladada el 1931 a l'actual emplaçament a la plaça del Rei, on s'allotja el Museu d'Història de Barcelona. Un altre exemple va ser la façana barroca de l'església de Santa Marta (1737-1747) a la riera de Sant Joan, projectada per Miquel Bover i esculpida per Carles Grau. Domènech i Montaner la va desmuntar i la reconstruí en un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, que bastia l'any 1911.[4]

D'altra banda, l'obra va tenir alguns efectes secundaris positius. L'enderrocament feu visible i valorable el patrimoni arquitectònic de les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins a la Catedral. Una iniciativa impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falqués amb l'oposició dels polítics van ser els túnels de la primera i segona secció, inicialment pensats com a enllaç ferroviari de les línies d'ample ibèric, però que finalment van ser utilitzats per al Gran Metro de Barcelona, inaugurat el 1926.

La nova via, tal com estava previst, va suposar la creació d'una nova imatge de Barcelona. L'estil arquitectònic de l'escola de Chicago va influir en el tipus de construcció, principalment dedicada als edificis oficials i espais d'oficines sovint ocupats per empreses de logística i exportació, que atenien les necessitats dels negocis de la burgesia instal·lada a l'Eixample.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s'anomenà Via Durruti en homenatge al dirigent anarquista Buenaventura Durruti, mort al front de Madrid. L'actual carrer de Pau Claris, que en suposa la continuació dins l'Eixample, també portà el nom de Via Laietana fins a la fi del franquisme.

Intervencions arqueològiques

modifica

Durant els darrers anys, s'hi han fet diverses intervencions arqueològiques:

  • El 1995, es va documentar al carrer de Jaume I un fragment de la muralla romana d'època fundacional, tallada per les infraestructures de carrer contemporànies. També es va destacar la forta presència de material ceràmic d'època moderna.[5][6]
  • El 1997, La intervenció realitzada als carrers d'Argenteria i Manresa destacà la presència d'una necròpolis tardoromana (segles iv-v); també es va localitzar un pou dels segles xiv-xv, així com nombrosos fonaments de murs i restes de pous morts d'època moderna; a més de moltes canalitzacions d'aigua, fet que podria estar relacionat amb la indústria del teixit.[7][6]
  • El 2000, la intervenció realitzada al solar núm. 14 (antic Cinema Princesa) va documentar les fonamentacions de l'edifici enderrocat, així com un conjunt d'estructures

corresponents a dipòsits i pous dels segles xviii i xix.[8]

  • El 2002, a la intervenció arqueològica a la Via Laietana, 22 es van documentar dos murs, un d'ells de cronologia indeterminada i l'altre dels segles xvii-xviii. També es va

trobar un paviment de rajoles hidràuliques així com un mur de finals del segle xix o principis del xx.[9][6]

  • El 2003, a la intervenció efectuada a la Via Laietana, 49-71 i 55-66, carrer Comtal 31-37, Magdalenes, 12-14 i 5-7 es van trobar diversos murs dels segles xviii-xix, així com un dipòsit de la mateixa cronologia.[10][6]

Edificis d'interès

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Cal dir que el tram que va des de plaça d'Urquinaona fins a la plaça de Jonqueres ja existia i es deia carrer de Bilbao.

Referències

modifica
  1. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Culturcat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 03-12-2013.
  2. Barjau, Santi. Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931, p. 320, 642. ISBN 978-84-612-0215-7. 
  3. Cassasas Ymbert, Jordi. Pervivència de Catalunya. La formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània. Catarroja: Afers, p. 189. ISBN 798-84-16260-83-6. 
  4. «Hospital de Sant Pau». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  5. Marín i Menéndez, A. Servei d'Arqueologia de Barcelona. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Jaume I, 1995. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Memòria de la intervenció Arqueològica preventiva Efectuada a la via Laietana, 2-6, barcelona».
  7. Miró, N. Servei d'Arqueologia de Barcelona. Memòria de la intervenció realitzada als carrers de l'Argenteria i Manresa, 1997. 
  8. «Cinema Princesa». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  9. Casas Blasi, Joan. «Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Bòria 1 - 11, Via Laietana 22 i c. Princesa 1 i 13», agost-setembre 2002.
  10. Orri, E. Memòria de la intervenció arqueològica efectuada als carrers de Via Laietana 49-71, Via Laietana 55-66, carrer Comtal 31-37, carrer de les Magdalenes 12-14 i carrer de Tomàs Mieres 5-7, 2003. 

Bibliografia

modifica
  • Carreras i Candi, Francesc. La Via Layetana, substituint els carrers de la Barcelona mitgeval. Barcelona: Albert Martín, 1913. 
  • Fuster, Joan; Nicolau, Antoni; Venteo (dir.), Daniel. La construcció de la gran Barcelona: l'obertura de la Via Laietana 1908-1958. Museu d'Història de Barcelona, 2001. 

Enllaços externs

modifica