Prefectura Superior de Policia de Catalunya

organisme policial

La Prefectura Superior de Policia de Catalunya és un edifici situat a la Via Laietana, 43 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment és la seu central del Cos Nacional de Policia a Catalunya, del qual depenen les comissaries on s'expedeixen els DNI de ciutadans espanyols.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Prefectura Superior de Policia de Catalunya
Imatge
Dades
TipusEdifici d'oficines Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1878 construcció, Arquitecte: Jeroni Granell i Mundet Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia Laietana, 43, Julià Portet, 2 i Tomàs Mieres, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.38638°N,2.17505°E / 41.38638; 2.17505
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1219 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantCos Nacional de Policia Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpolicia.es Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Edifici amb tres façanes de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresòl) i cinc pisos. La composició de les façanes es fa segons eixos verticals de balcons de llosana individual (excepte el primer pis, on el balcó és corregut), coronats per frontons de llenguatge classicista. La planta baixa i l'entresòl estan formades per obertures que continuen els eixos definits i un portal central de dues plantes d'alçada.[1]

El parament és de franges horitzontals (més marcades a la planta baixa), excepte als tres pisos superiors, que són d'estuc llis.[1] El coronament és una barana sostinguda per mènsules i les cantonades són arrodonides.

Durant la dictadura franquista, els despatxos dels grups i les sales d'interrogatori es repartien per les diverses plantes, i els calabossos eren al soterrani. També hi havia un espai dedicat a arxiu, on es conservaven els informes confidencials, declaracions de detinguts i les fitxes en un conjunt de calaixeres metàl·liques.[3]

Història modifica

 
Carrer de la Riera de Sant Joan (1908). A l'esquerra, la casa-fàbrica Clarós-Serra i a la dreta, la casa de Teresa Vidal-Quadras i Rabassa

El 1878, l'indià Aleix Vidal-Quadras i Ramon i la seva filla Teresa Vidal-Quadras i Rabassa[4] van adquirir a Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (futur marquès de Dou) dues parcel·les de l'enderrocat monestir de les Magdalenes[5][6] a la cantonada de la Riera de Sant Joan amb la perllongació del carrer de Montsió (actualment Julià Portet), on van fer construir sengles edificis d'habitatges. El d'Aleix (núm. 35, actual 41),[7] fou projectat per l'arquitecte Elies Rogent i Amat,[8][9][10] i el de Teresa (núm. 37, actual 43),[7] pel mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet.[11]

Prefectura Superior de Policia modifica

L'any 1929, Teresa Vidal-Quadras va vendre la finca a l'Estat, representat pel governador civil José de Azcárraga y Gutiérrez de Caviedes, que la va destinar a seu de la Prefectura Superior de Policia, depenent del Ministeri de la Governació. El preu fou de 1.700.000 pessetes i l'escriptura es va formalitzar davant el notari Manuel Pineda el 26 d'abril, essent inscrit al Registre de la Propietat el 14 de juny.[12]

La Generalitat republicana hi va instal·lar la Comissaria General d'Ordre Públic, sota les ordres de Frederic Escofet.[13] Hi van treballar dirigents com Miquel Badia, dirigent d'Estat Català i comissari d'Ordre Públic la primavera del 1936.[14] Des d'aquest edifici, Lluís Companys gestionà els primers dies de revolta militar de juliol del 1936.[15][16]

El 1941, el nou règim franquista hi va instal·lar la Sisena Brigada d'Investigació Social, també dita Brigada Político-Social (BPS), convertint els seus despatxos en el centre de la repressió violenta de tota oposició al règim. Estava estructurada en grups especialitzats: I - Afers Laborals, II - Activitats Catalanoseparatistes, III - Activitats Comunistes, IV - Activitats Anarquistes, Trotskistes i Socials, VII - Servei d'Universitat.[3] El seu primer dirigent fou Eduardo Quintela Bóveda.[14]

Els calabossos dels soterranis es van fer servir com a sales de tortura. Hi destaca el raper dels germans Antonio i Vicente Creix, comissaris d'aquesta brigada i coneguts pel seu historial d'extorsions. Segons Enric Pubill, president de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme, que hi va passar 31 dies l'any 1949, Antonio es va especialitzar a perseguir comunistes, mentre que el germà petit, Vicente, seguia de prop els cercles universitaris i catalanistes. L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán els va definir com a "professionals de la humiliació". També van patir les seves tortures activistes de tot signe de la lluita antifranquista, com Joan Oliver, Joan Comorera o Gregorio López Raimundo, Josep Maria Benet i Jornet, Oriol Bohigas, Maria del Mar Bonet, Josep-Lluís Carod-Rovira, Guillermina Motta, Quico Pi de la Serra, Jordi Pujol o Carles Santos, entre molts d'altres. Algunes de les tècniques de tortura aplicades eren, entre altres, el corro, en què el detingut era al centre d'una circumferència de policies que li pegaven a discreció cops de puny, de porra o puntades de peu. Un altre era la banyera, que consistia en l'ofegament a petites dosis: posar i treure el cap en una galleda plena d'aigua o orina. Amb la tècnica de la cigonya emmanillaven els canells per darrere dels genolls, deixant els detinguts llargues hores a la gatzoneta.[3]

El Govern franquista va signar uns pactes amb els Estats Units, gràcies als quals alguns dels agents de Via Laietana van rebre classes de lluita anticomunista a la seu del FBI.[14] Es responsabilitza els germans Creix de planificar l'assassinat del guerriller Quico Sabater, de desactivar la Caputxinada i d'interrogar als implicats en els fets del Palau de la Música.[14] El 1968, Antonio Creix fou destinat al País Basc per participar en les detencions del Procés de Burgos i Vicente va esdevenir el cap del BIS a la ciutat.

Segons el cens de 1974, la BIS tenia 120 funcionaris de plantilla, i el departament d'Ordre Públic adscrit, uns 79 més.[3] La documentació es va conservar en un magatzem de la Casa Vilardell, per a ser enviada posteriorment a l'Arxiu Històric de la Policia Espanyola a Alcalá de Henares. Durant aquest període, l'historiador Antoni Batista en va poder fer fotocòpies, actualment conservades al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Hi destaquen els atestats fitxes dels detinguts de l'Assemblea de Catalunya o informes de seguiments.[13]

A la Transició, les tortures es van acabar formalment, però la Prefectura de la Via Laietana no es va aconseguir desfer de la seva imatge sòrdida.[15] Posteriorment, l'edifici esdevindria la comissaria central de Barcelona fins al desplegament dels Mossos d'Esquadra a principis del segle xxi. Actualment l'ocupen algunes unitats especialitzades de la Policia Nacional Espanyola.[2]

Proposta de museïtzació modifica

El 6 de juliol del 2005, davant mateix de la prefectura, un grup format per Jordi Carbonell, com a testimoni dels torturats; Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, i el diputat Joan Tardà, van fer una roda de premsa demanant la museïtzació de l'espai. Anys més tard, l'estiu del 2017, es va aprovar una proposta no de llei al Congrés dels Diputats per a la seva museïtzació,[3] que va tirar endavant tot i els vots en contra del Partit Popular.[17] L'objectiu era crear un museu-centre memorial, documental i arxivístic de la repressió franquista a Catalunya. Una altra proposta que valorava el consistori barceloní era crear un espai similar a la Presó Model.[18]

El 23 de desembre del 2022, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la proposta d'adhesió a la crida internacional per a convertir la Prefectura en un centre de memòria i instar el Govern espanyol a desafectar l'immoble com a centre operatiu policial i transferir-lo a les institucions catalanes. La proposició va comptar amb els vots a favor d'Esquerra Republicana de Catalunya, Barcelona en Comú i Junts, els vots contraris de Ciutadans, Partit Popular, Valents i la regidora no adscrita i l'abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya.[19] El 7 de febrer del 2023, en una sessió del Senat espanyol, el ministre de la Presidència Félix Bolaños va respondre a la senadora d'ERC Adelina Escandell que la prefectura ja s'havia «resignificat» perquè el que va ser un «símbol de la pitjor repressió franquista avui és un lloc on homes i dones que formen part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat treballen per la seguretat de tots nosaltres i d'acord amb la Constitució i els valors democràtics».[20]

Dirigents històrics modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Direcció General de Policia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 «Jefatura Superior de Policía de Cataluña - Presentación» (en castellà). Cuerpo Nacional de Policía. Arxivat de l'original el 2017-07-06.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Batista, Antoni «La història amagada de la Via Laietana». Ara, 02-06-2017.
  4. «Teresa VIDAL-QUADRAS RABASA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  5. «Petició de Luis Fernando de Alós perquè se l'indemnitzi pel terreny cedit a la via pública en els carrers que envolten al que va ser el convent de les Magdalenes». Q136 Obres públiques 3/0 939. AMCB, 1878-1879.
  6. «Monestir de Santa Maria Magdalena de Barcelona». Monestirs.cat.
  7. 7,0 7,1 Anuario-Riera, 1896, p. 418. 
  8. «Riera de Sant Joan i Montesion (ara: Via Laietana 41). Construir casa». Q127 Foment 482 H. AMCB, 14-10-1878.
  9. «Casa Vidal Quadras i Ramon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  10. «Edifici d'oficines». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  11. «Francisco Fortuny i Teresa Vidal. Montesion. Edificar una casa». Q127 Foment 656 H. AMCB, 24-11-1878.
  12. «Jefatura Superior de Policía de Cataluña - Historia». Cuerpo Nacional de Policía. Arxivat de l'original el 2017-07-06.
  13. 13,0 13,1 «Una comissaria de trista memòria». Betevé, 22-05-2013.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Theros, Xavier «La casa de los horrores» (en castellà). El País, 14-08-2012.
  15. 15,0 15,1 15,2 Martí, Pep «Via Laietana, 43: el niu de la bèstia». Nació Digital, 04-06-2017.
  16. Farradellas i Homs, Víctor. 50 batalles de la història de Catalunya: Els combats que han format la nació catalana. ARA LLIBRES, 2016-09-10. ISBN 9788416154999. 
  17. Mayor Ortega, Leonor «El congreso aprueba que la comisaría de Via Laietana se convierta en un museo». La Vanguardia, 01-06-2017.
  18. EFE «ERC vol convertir la comissaria de Via Laietana en un memorial de la repressió franquista». El País, 30-05-2017.
  19. «Propostes dels grups municipals al Ple ordinari del 23 de desembre de 2022». Barcelona.cat, 23-12-2022. [Consulta: 22 gener 2023].
  20. «Bolaños rebutja al Senat la cessió de la comissaria de Via Laietana». ElPuntAvui.cat, 08-02-2023. [Consulta: 5 abril 2023].

Bibliografia modifica

  • Batista, Antoni. La carta: historia de un comisario franquista. 1a. Madrid: Debate, 2010. ISBN 9788483068755. 
  • Batista, Antoni «El gran torturador franquista». Sàpiens, 95, setembre 2010, pàg. 48-53.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prefectura Superior de Policia de Catalunya