Palau Dou

edifici de Barcelona

El Palau Dou és un edifici situat entre els carrers de Sant Pere Més Baix i Mitjà de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment allotja l'Escola Cervantes.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Dou
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de Sant Pere Més Baix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Cellers i Azcona Modifica el valor a Wikidata
Construcció1818 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 29 bis-31 bis i Sant Pere Mitjà, 16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.38721°N,2.17741°E / 41.38721; 2.17741
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41222 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1280 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantEscola Cervantes Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Segons la documentació notarial, el jurista Jacint de Dou i Sacalm[2] tenia una propietat en aquest indret.[3] El 1776, el seu net Ignasi de Dou i de Bassols (1730-1802), també jurista,[4][5] va adquirir la casa veïna del carrer de Sant Pere Més Baix al ciutadà honrat Josep Brichfeus i Massiques, resident a Castellterçol, que tenia una altra al costat.[3][6]

El 1789, Ignasi de Dou va demanar permís per a enderrocar i reconstruir unes cases al carrer de Sant Pere Mitjà,[7] però només se'n va construir la planta baixa.[8] A la seva mort, fou succeït pel seu fill Gaietà de Dou i de Taiadella (1778-1821),[9] que el 1806 va demanar permís per a reformar la façana del carrer de Sant Pere Mitjà, segons el projecte del mestre de cases Francesc Amill i Pujol.[10] El 1808, es va casar amb Gertrudis de Siscar i Fernández-Calderón,[11] època en què s'iniciaria una nova campanya d'obres, interrompuda per la invasió napoleònica.[12][1] Entre 1818 i 1819, l'arquitecte lleidatà Antoni Cellers i Azcona va construir-hi un palau neoclàssic,[13] tot aprofitant la façana i la primera crugia de les edificacions existents al carrer de Sant Pere Més Baix.[14][1]

 
Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1864, l'hereu Joaquim Maria de Dou i de Siscar (1813-1866),[15] casat amb la seva cosina Maria Rosa de Moner i de Siscar (1825-1869),[16] va encarregar al mestre d'obres Francesc Batlle i Felip la construcció d'un terrat sobre la teulada existent al núm. 31-31 bis.[17][18] Fou succeït per la filla única del matrimoni, Gertrudis de Dou i de Moner (1844-1924),[19][20] casada amb Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (1839-1904), que el 1880 rebé el títol de marquès de Dou de mans del papa Lleó XIII.[21] El 1897, l'electricista Josep Maria Torner hi va fer un projecte d'instal·lació d'enllumenat elèctric.[22]

Durant la Guerra Civil espanyola, els marquesos de Dou abandonaren la ciutat i el seu patrimoni fou confiscat.[23] Posteriorment, la instal·lació de l'Escola Cervantes hi va motivar les primeres reformes.[23] A causa del mal estat de l'immoble, entre 1988 i 1993 s'hi va fer una profunda remodelació a càrrec de l'arquitecte Juan Antonio Zaragoza.[23][24] Aquesta actuació ha desfigurat notablement tant els interiors com la façana principal, de la qual només en queden els baixos i el primer pis.[25] El terraplè sobre el qual se sustentava el jardí fou desmuntat, i al seu lloc hi ha una pista poliesportiva.[23][24]

Descripció

modifica

Es tracta d'un conjunt format per dues edificacions de diferents èpoques.[24] La primera (núm. 29 bis) és una construcció dels segles xvii i xviii, que inclou vestigis gòtics, segurament del segle xv, com a finestra coronella tapiada del primer pis, entre una finestra i un balcó barrocs i, potser, el portal d'arc adovellat dels baixos. A més de les obertures, s'obren al parament de carreus irregulars de la façana un portal rectangular als baixos i dos balcons petits de pedra amb motllures al segon pis, sota una tortugada que feia de cornisa (actualment desapareguts).[1] La segona (núms. 31-31 bis) presenta exteriorment una façana de carreus rejuntats pròpia del segle xviii, amb balcons de llosana ceràmica i emmarcament de pedra.[24][1]

Les dues plantes de construcció recent tenen finestres quadrades sense cap decoració, però respectant els eixos verticals, i el parament contrasta amb la part inferior pel revestiment llis i de color granat.[24] L'accés actual es fa per una obertura arquitravada amb llinda metàl·lica, i la porta original d'arc escarser adjacent ha estat anul·lada al convertir-la en finestral.[24]

El palau és de planta rectangular i està organitzat al volant d'un pati central amb galeries d'arcs de mig punt i columnes i pilastres toscanes, de cert regust mallorquí.[24][1] Són destacables les bases d'aquestes columnes, que presenten un pedestal atípic amb unes fites de pedra a cada cantonada, possiblement per evitar cops dels carruatges.[24] Es té notícia de la sala del piano, la rodona, la vermella, la del tocador, la biblioteca, els mobles d'estil imperi i els tapissos del Zodíac.[1] Al jardí hi havia un sortidor i dues estàtues d'Adam i Eva,[1] probablement situades en els nínxols que flanquegen la porta central de la façana posterior.[26]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Palau Dou (Grup Escolar Cervantes)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Morales Roca, Francisco José. «Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas y Vicent, tomo II» p. 43.
  3. 3,0 3,1 AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 2-6-1776.
  4. «Ignasi Antoni de DOU y de BASSOLS». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. «Palau Dou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Josep Brichfeus i Massigues. Ciutadà Honrat. Sant Pere Més Baix. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-10/1776-24. AHCB, 06-03-1776.
  7. «Ignacio de Dou. Sant Pere Mitjà. Cases. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-058. AHCB, 22-03-1789.
  8. Molet Petit, 2019, p. 72-73.
  9. «Gaietà de DOU y de TALLADELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. «Gaietà de Dou. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar part de l'edifici i modificar algunes finestres i balcons». C.XIV Obreria C-100/1806-066. AHCB, 01-05-1806.
  11. «Gertrudis de SISCAR y FERNANDEZ CALDERON». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. Molet Petit, 2019, p. 74-75.
  13. «Gaietà de Dou. Sant Pere Més Baix. Casa. Eixamplar el portal». C.XIV Obreria C-113/1819-047. AHCB, 17-06-1819.
  14. Molet Petit, 2019, p. 77-87.
  15. «Joaquim María de DOU y de SISCARN». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. «María Rosa de MONER y de SISCAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. «Joaquim Maria Dou. Sant Pere més baix 31. Reformes». Q127 Foment 146 bis C. AMCB, 16-03-1864.
  18. Molet Petit, 2019, p. 87.
  19. «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. Anuario-Riera, 1902, p. 681. 
  21. «Lluis Ferràn de ALOS y de MARTIN». geneanet. Martín Rodríguez.
  22. Molet Petit, 2019, p. 87-88.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 Molet Petit, 2019, p. 89.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 «Palau Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  25. Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 58. 
  26. Molet Petit, 2019, p. 86, 89.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica