Palau Dou
El Palau Dou és un edifici situat entre els carrers de Sant Pere Més Baix i Mitjà de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment allotja l'Escola Cervantes.
Palau Dou | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Palau | |||
Part de | carrer de Sant Pere Més Baix | |||
Arquitecte | Antoni Cellers i Azcona | |||
Construcció | 1818 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura barroca | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Sant Pere Més Baix, 29 bis-31 bis i Sant Pere Mitjà, 16 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 41222 | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 1280 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Escola Cervantes | |||
Història
modificaSegons la documentació notarial, el jurista Jacint de Dou i Sacalm[2] tenia una propietat en aquest indret.[3] El 1776, el seu net Ignasi de Dou i de Bassols (1730-1802), també jurista,[4][5] va adquirir la casa veïna del carrer de Sant Pere Més Baix al ciutadà honrat Josep Brichfeus i Massiques, resident a Castellterçol, que tenia una altra al costat.[3][6]
El 1789, Ignasi de Dou va demanar permís per a enderrocar i reconstruir unes cases al carrer de Sant Pere Mitjà,[7] però només se'n va construir la planta baixa.[8] A la seva mort, fou succeït pel seu fill Gaietà de Dou i de Taiadella (1778-1821),[9] que el 1806 va demanar permís per a reformar la façana del carrer de Sant Pere Mitjà, segons el projecte del mestre de cases Francesc Amill i Pujol.[10] El 1808, es va casar amb Gertrudis de Siscar i Fernández-Calderón,[11] època en què s'iniciaria una nova campanya d'obres, interrompuda per la invasió napoleònica.[12][1] Entre 1818 i 1819, l'arquitecte lleidatà Antoni Cellers i Azcona va construir-hi un palau neoclàssic,[13] tot aprofitant la façana i la primera crugia de les edificacions existents al carrer de Sant Pere Més Baix.[14][1]
El 1864, l'hereu Joaquim Maria de Dou i de Siscar (1813-1866),[15] casat amb la seva cosina Maria Rosa de Moner i de Siscar (1825-1869),[16] va encarregar al mestre d'obres Francesc Batlle i Felip la construcció d'un terrat sobre la teulada existent al núm. 31-31 bis.[17][18] Fou succeït per la filla única del matrimoni, Gertrudis de Dou i de Moner (1844-1924),[19][20] casada amb Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (1839-1904), que el 1880 rebé el títol de marquès de Dou de mans del papa Lleó XIII.[21] El 1897, l'electricista Josep Maria Torner hi va fer un projecte d'instal·lació d'enllumenat elèctric.[22]
Durant la Guerra Civil espanyola, els marquesos de Dou abandonaren la ciutat i el seu patrimoni fou confiscat.[23] Posteriorment, la instal·lació de l'Escola Cervantes hi va motivar les primeres reformes.[23] A causa del mal estat de l'immoble, entre 1988 i 1993 s'hi va fer una profunda remodelació a càrrec de l'arquitecte Juan Antonio Zaragoza.[23][24] Aquesta actuació ha desfigurat notablement tant els interiors com la façana principal, de la qual només en queden els baixos i el primer pis.[25] El terraplè sobre el qual se sustentava el jardí fou desmuntat, i al seu lloc hi ha una pista poliesportiva.[23][24]
Descripció
modificaEs tracta d'un conjunt format per dues edificacions de diferents èpoques.[24] La primera (núm. 29 bis) és una construcció dels segles xvii i xviii, que inclou vestigis gòtics, segurament del segle xv, com a finestra coronella tapiada del primer pis, entre una finestra i un balcó barrocs i, potser, el portal d'arc adovellat dels baixos. A més de les obertures, s'obren al parament de carreus irregulars de la façana un portal rectangular als baixos i dos balcons petits de pedra amb motllures al segon pis, sota una tortugada que feia de cornisa (actualment desapareguts).[1] La segona (núms. 31-31 bis) presenta exteriorment una façana de carreus rejuntats pròpia del segle xviii, amb balcons de llosana ceràmica i emmarcament de pedra.[24][1]
Les dues plantes de construcció recent tenen finestres quadrades sense cap decoració, però respectant els eixos verticals, i el parament contrasta amb la part inferior pel revestiment llis i de color granat.[24] L'accés actual es fa per una obertura arquitravada amb llinda metàl·lica, i la porta original d'arc escarser adjacent ha estat anul·lada al convertir-la en finestral.[24]
El palau és de planta rectangular i està organitzat al volant d'un pati central amb galeries d'arcs de mig punt i columnes i pilastres toscanes, de cert regust mallorquí.[24][1] Són destacables les bases d'aquestes columnes, que presenten un pedestal atípic amb unes fites de pedra a cada cantonada, possiblement per evitar cops dels carruatges.[24] Es té notícia de la sala del piano, la rodona, la vermella, la del tocador, la biblioteca, els mobles d'estil imperi i els tapissos del Zodíac.[1] Al jardí hi havia un sortidor i dues estàtues d'Adam i Eva,[1] probablement situades en els nínxols que flanquegen la porta central de la façana posterior.[26]
-
Façana del palau el 1955, abans de la remodelació actual
-
Pati del palau el 1955
-
Antiga porta principal d'arc escarser, convertida en finestra
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Palau Dou (Grup Escolar Cervantes)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Morales Roca, Francisco José. «Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas y Vicent, tomo II» p. 43.
- ↑ 3,0 3,1 AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 2-6-1776.
- ↑ «Ignasi Antoni de DOU y de BASSOLS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Palau Dou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josep Brichfeus i Massigues. Ciutadà Honrat. Sant Pere Més Baix. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-10/1776-24. AHCB, 06-03-1776.
- ↑ «Ignacio de Dou. Sant Pere Mitjà. Cases. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-058. AHCB, 22-03-1789.
- ↑ Molet Petit, 2019, p. 72-73.
- ↑ «Gaietà de DOU y de TALLADELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Gaietà de Dou. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar part de l'edifici i modificar algunes finestres i balcons». C.XIV Obreria C-100/1806-066. AHCB, 01-05-1806.
- ↑ «Gertrudis de SISCAR y FERNANDEZ CALDERON». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Molet Petit, 2019, p. 74-75.
- ↑ «Gaietà de Dou. Sant Pere Més Baix. Casa. Eixamplar el portal». C.XIV Obreria C-113/1819-047. AHCB, 17-06-1819.
- ↑ Molet Petit, 2019, p. 77-87.
- ↑ «Joaquim María de DOU y de SISCARN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Rosa de MONER y de SISCAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joaquim Maria Dou. Sant Pere més baix 31. Reformes». Q127 Foment 146 bis C. AMCB, 16-03-1864.
- ↑ Molet Petit, 2019, p. 87.
- ↑ «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 681.
- ↑ «Lluis Ferràn de ALOS y de MARTIN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Molet Petit, 2019, p. 87-88.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Molet Petit, 2019, p. 89.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 «Palau Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 58.
- ↑ Molet Petit, 2019, p. 86, 89.
Bibliografia
modifica- Bassegoda i Nonell, Joan «Vida y obra del arquitecto Antonio Celles Azcona (1775-1835)». Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 88, 1er semestre 1999, pàg. 19-30.
- Molet Petit, Joan «La casa del Caballero Caetano Dou, crónica de un palacio inconcluso». Butlletí XXXIII. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 2019, pàg. 71-92.
- «Casa Dou». Barcelona Atracción, 11-1924, pàg. 10-13.
Enllaços externs
modifica- «Palau Dou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Dou». UPCommons.