Palau Dou

edifici de Barcelona

El Palau Dou és un edifici situat entre els carrers de Sant Pere Més Baix i Mitjà de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2] Actualment allotja l'Escola Cervantes.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Dou
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Cellers i Azcona Modifica el valor a Wikidata
Construcció1818 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 29 bis-31 bis i Sant Pere Mitjà, 16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.38721°N,2.17741°E / 41.38721; 2.17741
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41222 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1280 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantEscola Cervantes Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El 1789, el jurista Ignasi de Dou i de Bassols (1730-1802),[3][4] germà de Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols i casat amb Gaietana de Taiadella (o Talladella) i de Crosses,[5] va demanar permís per a enderrocar i reconstruir unes cases del carrer de Sant Pere Mitjà.[6][7]

El 1806, el seu fill Gaietà de Dou i de Taiadella (1778-1821)[8] va demanar permís per a reformar-ne la façana, segons el projecte del mestre de cases Francesc Amill i Pujol.[9] Per encàrrec seu, l'arquitecte lleidatà Antoni Cellers i Azcona va construir-hi entre 1818 i 1819[10] un palau neoclàssic, tot aprofitant la façana i la primera crugia de les edificacions existents al carrer de Sant Pere Més Baix.[11]

El 1864, el seu fill Joaquim Maria de Dou i de Siscar (1813-1866),[12] casat amb la seva cosina Maria Rosa de Moner i de Siscar (1825-1869),[13] va encarregar al mestre d'obres Francesc Batlle i Felip la construcció d'un terrat sobre la teulada existent al núm. 31 del carrer de Sant Pere més Baix.[14] Fou succeït per la filla única del matrimoni, Gertrudis de Dou i de Moner (1844-1924),[15][16] casada amb Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (1839-1904), que el 1880 rebé el títol de marquès de Dou de mans del papa Lleó XIII.[17]

 
Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció modifica

Es tracta d'un conjunt format per dues edificacions de diferents èpoques unificades al segle xix.[2] El primer (núm. 29 bis) és una construcció dels segles xvii i xviii, que inclou vestigis gòtics, segurament del segle xv, com a finestra coronella tapiada del primer pis, entre una finestra i un balcó barrocs i, potser, el portal d'arc adovellat dels baixos. A més de les obertures, s'obren al parament de carreus irregulars de la façana un portal rectangular als baixos i dos balcons petits de pedra amb motllures al segon pis, sota una tortugada que feia de cornisa (actualment desapareguts).[11] El segon (núm. 31) presenta exteriorment una façana de carreus rejuntats pròpia del segle xviii, amb balcons de llosana ceràmica i emmarcament de pedra.[2][11]

El palau és de planta rectangular i està organitzat al volant d'un pati central amb galeries d'arcs de mig punt i columnes i pilastres toscanes, de cert regust mallorquí.[2][11] Són destacables les bases d'aquestes columnes, que presenten un pedestal atípic amb unes fites de pedra a cada cantonada, possiblement per evitar cops dels carruatges.[2] Es té notícia de la sala del piano, la rodona, la vermella, la del tocador, la biblioteca, els mobles d'estil imperi i els tapissos del Zodíac, a més del jardí, amb un sortidor i estàtues d'Adam i Eva.[11]

Malauradament, la instal·lació a l'edifici de l'Escola Cervantes, i sobretot una reforma recent (1988-1993), obra de l'arquitecte Juan Antonio Zaragoza,[2] han desfigurat notablement tant els interiors com la façana principal, de la qual només en queden els baixos i el primer pis.[18] Les dues plantes de construcció recent tenen finestres quadrades sense cap decoració, però respectant els eixos verticals, i el parament contrasta amb la part inferior pel revestiment llis i de color granat.[2]

L'accés actual es fa per una obertura arquitravada amb llinda metàl·lica, i la porta original d'arc escarser adjacent ha estat anul·lada al convertir-la en finestral.[2] L'espai de l'antic jardí elevat està ocupat pel pati de joc de l'escola.[2]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Palau Dou (Grup Escolar Cervantes)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau Dou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «Ignasi Antoni de DOU y de BASSOLS». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. «Palau Dou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Gaietana de TALLADELLA y de CROSSES». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. «Ignacio de Dou. Sant Pere Mitjà. Cases. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-058. AHCB, 22-03-1789.
  7. Molet Petit, 2019, p. 72.
  8. «Gaietà de DOU y de TALLADELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. «Gaietà de Dou. Sant Pere Mitjà. Casa. Reedificar part de l'edifici i modificar algunes finestres i balcons». C.XIV Obreria C-100/1806-066. AHCB, 01-05-1806.
  10. «Gaietà de Dou. Sant Pere Més Baix. Casa. Eixamplar el portal». C.XIV Obreria C-113/1819-047. AHCB, 17-06-1819.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Hernández-Cros, Josep Emili. Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, 1987, p. 433-434. 
  12. «Joaquim María de DOU y de SISCARN». geneanet. Martín Rodríguez.
  13. «María Rosa de MONER y de SISCAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. «Joaquim Maria Dou. Sant Pere més baix 31. Reformes». Q127 Foment 146 bis C. AMCB, 16-03-1864.
  15. «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. Anuario-Riera, 1902, p. 681. 
  17. «Lluis Ferràn de ALOS y de MARTIN». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 58. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Dou