La masia forma un barri tancat que té dos portals d'accés. Un de rectangular de cara a llevant amb un medalló amb una inscripció IHS encerclat per uns angelets i la data de 1602. Aquesta porta resguardada per teulada a doble vessant té esculpit a la fusta JOAQUIM DE DOU 1842, adossada a aquesta hi ha la pallissa coberta a dos vessants. L'altra porta, a ponent, té la data 1738. La façana, cara a migdia, presenta una estructura simètrica, formada per tres crugies i dos pisos d'alçada més les golfes. ´És coberta amb teulada a dos vessants. Marcant l'eix de simetria, en el centre de la façana, hi ha el portal dovellat i una finestra d'arc conopial de tipus gòtic. Als costats hi ha finestres emmarcades amb carreus.[1]
La casa conserva abundant documentació. Hi ha una còpia d'un document del 1195 on s'anomena en Pere de Payars. Apareix també el nom de Pallàs de Santa Eulàlia a la sentència de Guadalupe (21 d'abril de 1486), així com als fogatges de 1497 i 1553. A partir del segle xvi tenim abundant documentació que ens permet seguir la successió d'habitants de la casa fins als nostres dies. Fins a l'any 1691 apareix el cognom Pallàs, i en aquest any entra Jacint Dou, fins a arribar al nostre segle, en què una pubilla es casa amb Lluís Ferran d'Alòs. Tot i que no tenim cap data documental podem pensar que la casa es construí al segle xvi, i que tindria ampliacions posteriors com els portals del pati.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Paiàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- Claret, Josep «Can Pallàs». Anuari Local. Santa Eulàlia de Ronçana, 1982-1893, pàg. 41-47.
