Antoni Cellers i Azcona
Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835)[1] fou un arquitecte català. L'any 1817 fou el primer director de l'Escola d'Arquitectura de l'Escola de la Llotja.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1775  Lleida |
| Mort | 1835 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Alumnes | Pere Casals |
Estudià a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). El 1816-1818 dissenyà diversos projectes d'obres públiques a Lleida, entre els quals destacà un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852. Autor de les reformes del Palau Dou de Barcelona (1818) i de l'Església de l'Immaculat Cor de Maria (antiga Església dels Escolapis) de Sabadell (1831-1832),[3] intervingué en la restauració del Monestir de Montserrat. Estudià amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d'Hèrcules. Autor també d'un estudi sobre les roques volcàniques d'Olot (1829).[4]
Fou sebollit al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170; avui en lloc desconegut).
Referències
modifica- ↑ «Antoni Cellers i Azcona | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan «Vida y obra del arquitecto Antonio Celles Azcona (1775-1835)» (en castellà). Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 88, 1999, pàg. 19-30 [Consulta: 16 març 2013].
- ↑ Garganté Llanes, Maria «Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista». Locvs Amoenvs, 10, 2009-2010, pàg. 195-226 [Consulta: 16 març 2013].
- ↑ «Neoclassicisme». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].