Josep Oriol Mestres i Esplugas

arquitecte barcelonès
(S'ha redirigit des de: Josep Oriol Mestres)

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895)[1] fou un arquitecte i pessebrista català.

Infotaula de personaJosep Oriol Mestres i Esplugas
Biografia
Naixement1815 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1895 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri del Poblenou (Barcelona) (Dep. II, nínxol preferent 111, sense làpida ni nom) 
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1866 – 1867
← Narcís Vidal i CampderrósAntoni Cebrià Costa i Cuxart → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsApel·les Mestres i Oñós, Arístides Mestres i Oñós Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Antiga foneria de canons, a la Rambla de Barcelona, reformada el 1858 per Josep Oriol Mestres.

Biografia modifica

Fill de Josep Mestres Gramatxes, mestre major de la catedral de Barcelona, provenia d'una família d'arquitectes, va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona i es va traslladar a Madrid l'any 1841, on va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura.[2]

Entre les seves obres cal destacar la realització del primer edifici de l'Eixample barceloní, la casa Gibert, l'any 1861.

Autor juntament amb Miquel Garriga i Roca del Gran Teatre del Liceu el 1848. Després de l'incendi que va sofrir el 1861 es va encarregar també de la seva reconstrucció.

Va realitzar a Barcelona el monument a Antonio López y López –l'autor de l'escultura principal fou l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany–, que es va inaugurar l'any 1884.

Va ser nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855. Va dibuixar els plànols complets del temple i, gràcies a la donació de l'empresari Manuel Girona i Agrafel, es va encarregar de la realització de la façana neogòtica, seguint les traces fetes per mestre Carlí el 1408.

Deixà escrites unes monografies sobre la catedral i sobre el monestir de Pedralbes.

Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1880, on es conserven molts dels seus plànols originals, com es conserven també alguns blocs de dibuixos a la Biblioteca de Catalunya.

Fills seus foren Arístides i Apel·les Mestres.

Va ser un dels pessebristes destacats de Barcelona i va ser un dels fundadors de la primera Societat de Pessebristes (1863).[3]

Obra modifica

Barcelona modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1849 Mare de Déu del Remei[4][5] Plaça de la Concòrdia a Les Corts D'estil neoromànic En ús  
1859 Casa Evarist Arnús Avinyó, 42 i Carabassa, 5 estil historicista En ús  
1868 Casa de Salvador Samà[6] Pg. de Gàcia cantonada Gran Via. Edifici de planta baixa i tres pisos amb un gran pati posterior. Les façanes eren de pedra encoixinada als angles amb balconades emmarcades per columnes. L'accés principal era pel passeig de Gràcia. Ocupava l'espai on actualment hi ha l'edifici del "Banc Vitalici". Desaparegut

Mataró modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1853 Casa d'Antoni Comas[7] Riera, 83 Edifici de planta baixa i tres pisos amb balcons amb reixes de forja treballades inspirat en el món clàssic però exponent de l'arquitectura eclèctica. ?

Vilassar de Dalt modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1884 Casa de la Vila[8] Plaça de la Vila Edifici de planta baixa i dos pisos amb balcó sobre la porta principal i rellotge. Fou projectat el 1862, es reformà i amplià el 1974.  

Fons personal modifica

El recull de documents inclosos en el Fons personal de Josep Oriol Mestres dipositat en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de fet no està directament relacionat amb la família Mestres. Tot i estar inclòs en el llegat de Josep Oriol Mestres, possiblement és fruit d'una afició personal pel col·leccionisme, i com a resultat d'aquesta, ha acabat formant part del seu patrimoni documental. L'interès per aquesta documentació pot ser divers, però un a destacar és que moltes de les persones esmentades a la documentació, elles mateixes o les seves famílies, van jugar papers de certa rellevància en la vida de la ciutat, tot intervenint en política, en el món de la cultura, del comerç o la indústria. Noms com els de la família Llançà o Mora apareixen en documents d'aquest Fons personal.

Referències modifica

  1. Roselló 2008, p. 57.
  2. «Josep Oriol Mestres i Esplugas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Apel·les Mestres, pessebrista». elbouilamula. El bou i la mula. [Consulta: 18 març 2014].
  4. «Les Corts». Gran Enciclopèdia Catalana.
  5. «L'església del Remei».
  6. Roselló 2008, p. 47.
  7. Merino 1988, p. 94.
  8. Domínguez 1994, p. 47.

Enllaços externs modifica

Bibliografia modifica

  • Domínguez Castells, Josep, et al. Vilassar de Dalt: Història gràfica. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. ISBN 84-281-0825-0. 
  • Merino Orejón, Antonio «Un edifici de Josep Oriol Mestres i Esplugues a Mataró». Sessió d'Estudis Mataronins [Mataró], núm. 5, 1988, p. 93.
  • Roselló Nicolau, Maribel «La casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres èpoques d'urbanització de l'Eixample.». Barcelona quaderns d'història [Barcelona], núm. 14, 2008, p. 47.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Oriol Mestres i Esplugas