Palau Marimon
El Palau Marimon és un edifici situat a l'Avinguda del Portal de l'Àngel, 3-5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Cronologia | ||||
| 1880 | renovació, Arquitecte: Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Portal de l'Àngel, 3-5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52307 | |||
| Id. Barcelona | 836 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Marquesat de Cerdanyola Marquesat de Caldes de Montbui | |||
Història
modificaEl 1605, la major part de l'actual finca fou establerta en emfiteusi pel donzell Galceran d'Agullana i de Dusai a Pere de Reguer, senyor de Vilagrassa.[2][3][4] Aquest fou succeït per la seva neta Maria de Reguer, casada amb Joan Antoni de Velasco.[5] La seva filla Maria Francesca de Velasco i Reguer es va casar amb Josep de Marimon i Corbera, segon marquès de Cerdanyola,[5] i d'aquesta manera la finca va passar a mans d'aquest família.[6]
A la part posterior hi havia un carreró anomenat d'en Claramunt, que anava des del carrer de la Canuda fins al de la Portaferrissa, i que fou suprimit a principis del segle xviii. Això va originar unes servituds amb la veïna Casa Gralla, la qual cosa va motivar el 1857 un conveni entre Josep Martí i Fàbregas, promotor de l'obertura del carrer del Duc de la Victòria (actualment del Duc), i la marquesa Maria Dolors de Marimon i Querí, de manera que la nova paret mitgera que el primer va fer construir sobre la ja existent[7] quedés de propietat exclusiva dels marquesos.[8][4]
El 1867, ja vidu i per a fer front a diversos deutes, el seu marit José María de Arróspide y Chascó[9] va vendre la propietat al metge barceloní Joan Sanllehy i Metges (1821-1900)[10][11][12] i la seva dona Gertrudis Alrich i Elias per 89.800 escuts.[4][13] El 1880, Sanllehy va encarregar-ne la reforma i ampliació sobre la finca veïna del núm. 5 (que havia pertangut al farmacèutic Josep Maria Fina)[14][15][16] a l'arquitecte Josep Oriol Mestres,[17] que en va refer els balcons, dotant els del principal de frontons, i hi va afegir la balustrada del coronament.[6] El saló fou decorat amb un sostre i sobreportes d'estil Lluís XV, obra del pintor Victorià Codina i Langlin (1844-1911),[18][19] mentre que la biblioteca i el despatx estaven vestits amb l'austeritat de les peces espanyoles conventuals. També hi havia un oratori o capella personal, signe de prestigi en les residències aristocràtiques.[6]
El seu fill Domènec Joan Sanllehy i Alrich (1847-1911) es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de Montbui, títol que heretà el seu fill gran, l'historiador Carles Sanllehy i Girona (1882-1973).[12]
Descripció
modificaA través d'un portal d'arc escarser, les portes del qual conserven unes picaportes situades a l'alçada d'un genet a cavall, s'accedeix a un vestíbul de voltes rebaixades que duu al pati central, on es conserva una loggia toscana sobre grans arcs rebaixats.[6]
La resta de la planta baixa compta amb quatre obertures rectangulars més, tot i que la de la dreta al final és doble, amb marc motllurat. A sobre hi ha un principal i dos pisos més, amb set obertures amb balcó per cadascuna. Els del principal tenen marcs motllurats i frontons rebaixats d'estil clàssic. El balcó del segon pis es recolza sobre petites mènsules en forma de voluta i els finestrals, tant d'aquesta com del tercer pis, compten amb marc motllurat. El coronament té una balustrada al terrat.[6]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Palau Marimon». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Llobet Portella, 2013, p. 21.
- ↑ AHPB. notari Jaume Rondó, 6-10-1650.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 AHPB, notari Gaietà Menós, manual 1.292/23, f. 549-572v, 29-6-1867.
- ↑ 5,0 5,1 Llobet Portella, 2013, p. 22.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Palau Marimon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «José Martí y Fábregas. Duque de la Victoria (ara Duc) entre Portaferrissa i Canuda. Construcció d'una paret-façana». Q127 Foment 923 C. AMCB.
- ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/40, f. 368-378, 27-11-1857.
- ↑ «José María de Arróspide y Chascó». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «Juan Sanllehy Metges». geneanet. Antonio Aguayo Ferreira.
- ↑ «Joan Sanllehy i Metges». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 12,0 12,1 «Joan Sanllehy i Metges». Galeria de metges catalans. Col·legi de Metges de Barcelona.
- ↑ «Permís de Juan Sanllehy per rebaixar la vorera front a casa seva a la plaça de Santa Anna». Q136 Obres públiques 3/0 169. AHCB, 1875-1876.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-08-1846, p. 3279.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 162, 408.
- ↑ El Telégrafo (edición mañana), 23-11-1869, p. 7658.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1233 I, 207 J i 809 J.
- ↑ «Victorià Codina i Langlin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes» p. 46, 20-01-1889.
Bibliografia
modifica- Llobet Portella, Josep Maria «Documents sobre la vila de Vilagrassa (1360-1841)». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, pàg. 19-118.
Enllaços externs
modifica
- «Palau Marimon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.