Castell de Sant Marçal

castell a Cerdanyola del Vallès

El castell de Sant Marçal està situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949.[1]

Infotaula d'edifici
Castell de Sant Marçal
Castillo de Sant Marcal.jpg
Dades
TipusMonument i castell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1042
ConstruccióXV-XVI, XIX
Característiques
Estil arquitectònicGòtic i neomedieval
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiCerdanyola del Vallès Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióProp del camí Can Planas. Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
 41° 29′ 31″ N, 2° 06′ 50″ E / 41.492044°N,2.113958°E / 41.492044; 2.113958Coord.: 41° 29′ 31″ N, 2° 06′ 50″ E / 41.492044°N,2.113958°E / 41.492044; 2.113958
BCIN
IdentificadorBCIN: 679-MH-ZA
BIC: RI-51-0005460
IPAC: 763

HistòriaModifica

La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle xi, on es comenta l'existència d'una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Es creu que el monestir benedictí de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada el 1135.

El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l'havia promès a l'Arquebisbat de Tarragona. Aquest fet va generar un conflicte d'interessos per la possessió del castell i les seves terres que es va allargar fins al 1542, data en què la família Marimon va passar a ser la legítima propietària, després d'un llarg plet amb l'arquebisbat.

El 1690 es va crear el títol de Marquès de Cerdanyola en favor de Feliu de Marimon i de Tord com a reconeixement dels favors i serveis que havia prestat aquesta família a la Corona, ja que fins llavors la família Plegamans-Marimon eren patricis enriquits amb el comerç, no nobles.

Durant els segles XIX i xx el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a la família Trénor, que és l'actual propietària.

EdificiModifica

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l'any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència. Aquest ho va fer respectant l'estructura original, però recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Marçal