Porxos de Vidal Quadras
Els Porxos de Vidal Quadras és un edifici que ocupa l'illa de cases entre el Passeig d'Isabel II i els carrers de Llauder i Pas Sota Muralla de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Francesc Vila i Espliego | |||
| Construcció | 1839 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Isabel II, 2-6 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42620 | |||
| Id. Barcelona | 707 | |||
Descripció modifica
És un edifici aïllat de planta trapezial i consta de planta baixa, tres plantes, golfes i terrat.[2]
La façana principal dona al passeig d'Isabel II. A la planta baixa hi ha els porxos formats per tretze arcades més una a cada lateral. Les arcades estan resseguides per una motllura que es recolza sobre pilastres amb capitell llis. Els murs estan decorats a l'exterior amb pilastres, situades entre les arcades, amb un petit capitell decorat amb cercles i que aguanten un tros d'entaulament, que només ocupa l'espai de cada pilastra, amb fris llis i per sobre un altre fris amb un tríglif al centre. Aquestes pilastres aguanten els balcons del primer pis. Als dos extrems de la façana i en els laterals aquestes pilastres són més amples i el fus està decorat amb línies horitzontals.[2]
Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos de les arcades, les alçades dels pisos són decreixents. Totes les obertures donen a balcons, corregut al primer pis i individuals al primer i segon. El voladís dels balcons també és menor segons es guanya alçada. Les llosanes són de pedra i les baranes de ferro forjat, amb motius marítims al primer pis. Les obertures són allindades i les llindes de les del primer pis estan decorades amb relleus.[2]
Corona l'edifici un fris, on se situen les petites finestres rectangulars de les golfes, i una cornisa que aguanta la barana de balustres del terrat. Al centre de la barana, marcant l'eix de simetria de l'edifici, hi ha un cos amb la data de construcció, l'any 1842.[2]
El parament està arrebossat i pintat, actualment mitja façana d'un color i l'altre meitat d'un altre. Als extrems unes pilastres gegants amb capitell llis recorren els tres pisos i aguanten la cornisa de coronament.[2]
Història modifica
Els germans Manuel (1783-1861)[3] i Aleix Vidal i Quadras (1797-1883)[4] eren indians de Sitges que el 1809 van marxar a Maracaibo per a ajudar el seu pare Josep Maria Vidal i Robert en el seu negoci.[3] El 1816, Manuel s'hi va casar amb Anna Ramon i Marquès (1799-1828),[5] natural de Torredembarra,[3] però el 1821, arran de la derrota dels exèrcits reialistes davant de les forces independentistes Simón Bolívar i la presa de Marcaibo, es van establir a Santiago de Cuba.[3] Allà van fer fortuna fins que van decidir liquidar tot el seu negoci de tabacs, repatriar el capital a Barcelona i acudir a la subhasta d'una de les illes del Passeig d'Isabel II,[3][2] on el 1839 van fer construir sengles edificis (núms. 2 i 4), més un tercer de Josep Xifré i Casas (núm. 6), projectats per l'arquitecte Francesc Vila[6] (que pocs anys abans, i en col·laboració amb Josep Buxareu, ja s'havia encarregat dels veïns Porxos d'en Xifré).
L'1 de gener del 1847, els germans Vidal i Quadras hi van obrir una casa de banca especialitzada en negociar divises amb ultramar i efectes comercials amb províncies.[2][3] Manuel va morir el 1861, i aleshores van entrar a la societat els seus nebots Manuel (1818-1894)[7] i Aleix Vidal-Quadras i Ramon (1826-1914).[8][3] Deu anys més tard, el desembre del 1871, la casa de banca Vidal Quadras Germans es va convertir en una societat comanditària, i Aleix va deixar la gerència en mans dels seus fills Manuel i Aleix.[3] Finalment, l'any 1911 va ser absorbida pel Banc de Barcelona.[2]
Referències modifica
- ↑ «Porxos de Vidal Quadras». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Porxos de Vidal Quadras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Manuel Bonaventura Joseph Vidal Quadras». geneanet. Laura Gámez.
- ↑ «Alejo Vidal Quadras». geneanet. Laura Gámez.
- ↑ «Ana Ramon Marques». geneanet. Laura Gámez.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 1-1839.
- ↑ «Manuel Vidal Quadras Ramon». geneanet. Laura Gámez.
- ↑ «Alejo Vidal Quadras Ramon». geneanet. Laura Gámez.
Bibliografia modifica
- Castañeda Peirón, Lluís; Rodrigo y Alharilla, Martín «Los Vidal Quadras: familia y negocios, 1833-1871». Barcelona Quaderns d’Història, 11, 2004, pàg. 115-144.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porxos de Vidal Quadras |
- «Porxos de Vidal Quadras». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.