Ferro forjat

material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig

El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament. Fon a temperatura major de 1.500 °C, és poc tenaç i pot soldar-se mitjançant forja.[1]

Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo
Enreixat de ferro forjat

Es caracteritza pel baix contingut de carboni (entre 0,05% i 0,25%), ja que és una de les varietats d'ús comercial amb més puresa (considerant el percentatge en ferro). És menys dur que l'acer, però molt mal·leable i fàcilment aliable amb altres metalls. Té una composició química que li proporciona una resistència relativament baixa, que el fa poc adequat per a peces que cal que siguin resistents. El baix contingut en carboni fa que no es pugui trempar per fer-li adquirir la duresa necessària per a la fabricació d'espases i altres eines de tall.

El ferro forjat ha estat emprat durant milers d'anys, i ha estat la composició més habitual del ferro tal com s'ha conegut al llarg de la història. Tradicionalment, el ferro forjat ha estat obtingut a partir del mineral de ferro escalfat a altes temperatures en una forja. Després, es procedia a colpejar-lo, en un procés on es buscava eliminar les impureses i escòries contingudes en el mineral. Un dels sistemes tradicionals d'obtenció del ferro era el de la farga catalana, a partir de mineral i carbó vegetal. Les quantitats produïdes eren petites i el cost bastant elevat.

Els processos industrials del segle xix van permetre produir ferro forjat (ferro forjat industrial, "wrought iron" en anglès) en grans quantitats i a un cost raonable, de manera que es va poder utilitzar aquest material en la construcció de grans estructures d'arquitectura i enginyeria.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.284. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].