Francesc Guàrdia i Vial
Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940)[1] fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928). Va obtenir el títol el 1905.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1880  Barcelona |
| Mort | 1940 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Família | |
| Parents | Pere Domènech i Roura, cunyat |
| Obres destacables | |
Amb Enric Catà va realitzar el Teatre Principal de Terrassa (1911), reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
Entre els molts edificis que bastí a Barcelona destaca, a banda del Palau de la Música Catalana, la seua intervenció en l'ampliació de la Casa Thomas (1912), de Lluís Domènech i Montaner. Amb Alexandre Soler i March guanyen el concurs per a la construcció del Mercat Central de València (1910), que es va executar entre 1914 i 1928.
A la Via Laietana va fer l'edifici de l'Arrendataria de Tabacs (1923)[3] d'estil monumentalista i actual seu de la delegació d'hisenda. Posteriorment va fer la casa Bartomeu Trias (1931)[4] d'estil eclèctic. Una altra obra monumentalista és la casa Almirall a l'avinguda Diagonal 433-439 de Barcelona.[5]
En l'última etapa de la seua vida fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i de les Illes Balears (1940).
Va contraure matrimoni amb Dolors Domènech Roura.[6]
-
Delegació d'Hisenda (Via Laietana, 8) -
Casa Bartomeu Trias (Via Laietana, 26) -
Casa Almirall (Diagonal, 433-439)
Referències
modifica- ↑ Diari La Vanguardia de 28/01/1941, pàgina 3.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 112. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Fitxa del Patrimoni arquitectònic de l'Ajt. de Barcelona
- ↑ Fitxa del Patrimoni arquitectònic de l'Ajt. de Barcelona
- ↑ Fitxa del Patrimoni arquitectònic de l'Ajt. de Barcelona
- ↑ Diari La Vanguardia de 28/01/1940, pàgina 3.
Bibliografia
modifica- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
