Carles Grau

escultor català

Carles Grau (Barcelona, 1714 - 1798) fou un arquitecte i escultor català, deixeble de Pere Costa.[1]

Plantilla:Infotaula personaCarles Grau
Biografia
Naixement1714 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1798 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Activitat
Ocupacióescultor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Les armes del virrei (1778), escultures en la façana del Palau de la Virreina

Biografia

modifica

Treballà al Castell de Sant Ferran de Figueres, on feu la font de la plaça. A Barcelona feu les imatges laterals (avui desaparegudes) de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l'escultura aplicada del Palau de la Virreina (1775),[2] la capella de Santa Marta (avui a l'Hospital de la Santa Creu) o la Basílica de la Mercè,[3] una obra de caràcter tardobarroc, que es va construir entre 1765 i 1775, i en la qual treballà al costat de Josep Mas i Dordal.[4] També ha deixat la seva petjada en obres com el Col·legi de Cirurgia i el Palau del duc de Sessa[1] l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona[5] o la construcció del nou altar major de la Verge del Cor de Valldonzella.[6]

Va destacar en l'intent d'impulsar l'establiment d'un acadèmia de Belles Arts a Barcelona on poder estudiar arquitectura, signant, al costat d'altres artistes del moment, una carta dirigida a sa majestat el 1758.[7]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Carles Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcolea, Santiago «Palacio Moya, en Barcelona, y su arquitecto Josep Mas». D'art, Núm.: 1, 1972, pàg. 5-11. ISSN: 2385-3379. [Consultaː 7 de febrer de 2017]
  3. Bassegoda i Nonell, Joan. «Història de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè». Basílica de la Mercè. 20 de març de 1992. [Consulta: 7 febrer 2017].
  4. Montaner, 1990, p. 115.
  5. Mateo, Pilar (coord.). La Universitat a Cerveraː Commemoració del 1714 a la UB. Edicions Universitat Barcelona, p. 106. ISBN 978-84-475-3865-2.  [Consultaː 7 de febrer de 2017]
  6. Trepat Céspedes, Annaa; Alcoy, Rosa (ed.). «La Verge del Cor de Valldonzellaː representació i devoció des del segle xiv fins a l'actualitat». A: L'Art medieval en joc. Edicions Universitat Barcelona, 13 d'abril de 2016. ISBN 978-84-475-3983-3.  [Consultaː 7 de febrer de 2017]
  7. Montaner, 1990, p. 321.

Bibliografia

modifica