Palau de la Virreina
El Palau de la Virreina és un edifici de la Rambla de Barcelona, considerat un dels millors exponents de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del segle xviii i declarat bé cultural d'interès nacional.[1][2] Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. En el seu interior s'hi poden veure en exposició permanent els Gegants de la Ciutat de Barcelona i l'Àliga de Barcelona.[3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Arquitecte | Carles Grau (escultor) | |||
| Construcció | 1778 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 27 gener 1941 | |||
| Codi BCIN | 32-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0001104 | |||
| Id. IPAC | 36 | |||
| Id. Barcelona | 3042 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
| Lloc web | lavirreina.bcn.cat | |||
Arquitectura modifica
El Palau de la Virreina, de planta baixa i tres pisos, té dues façanes, la principal a la Rambla i la posterior al mercat de Sant Josep. El sector de la Rambla s'ordena al voltant d'un eix de simetria (el sector posterior del qual queda desplaçat cap a un costat) format pel vestíbul, el cos on hi ha les dues escales i els patis. Tot el conjunt, fet amb pedra de Montjuïc i de Santanyí, oscil·la entre la influència d'un classicisme francès (en els motius decoratius (capitells jònics, garlandes, panòplies d'armes romanes) i elements propis d'un fi barroquisme català, com ara la balustrada, que corona la façana, amb grans gerres).[2]
La façana principal, està composta per un basament que correspon a la planta baixa, un cos principal que correspon a dues plantes i un entaulament amb òculs i cartel·les. Remata el conjunt una balustrada amb dotze gerros. Verticalment, la façana està dividida en cinc seccions per mitjà de pilastres que arrenquen del sòcol i acaben en capitells de tipus jònic ornats de garlandes, que sostenen l'entaulament. Les baranes són de forja amb elements Lluís XV.[2]
El vestíbul d'entrada, cobert amb voltes, condueix cap a les escales bessones, a les quals es poden veure capitells penjants. El pati és d'angles arrodonits i arcs escarsers.[2]
Entre les sales, la major part de les quals conserven una decoració mural d'estil imperi, cal destacar el menjador, cobert amb volta i decorat fantasiosament amb uns requadres pintats que representen les al·legories dels dotze mesos, de caràcter rococó.[2]
Història modifica
Va ser edificat pel que fou virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que en feu el projecte, però la seva mort prematura feu que l'edifici fos habitat per la seva vídua, Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, que li donà nom.[2]
En un primer moment, hom pensava que els autors podien ser els arquitectes Josep Mas i Dordal o Josep Ribes i Margarit, per la similitud d'aquest edifici amb l'església de la Mercè i el palau Sessa-Larrard, respectivament, però actualment se sap que hi intervingué Josep Ausich i Mir, autor de la Capella de l'Ajuda al carrer de Sant Pere més Baix i instal·lador del retaule de Sant Felip Neri.[2] Les obres, dirigides segurament per Carles Grau, escultor i arquitecte, ajudat per Francesc Serra en la decoració escultòrica de la façana, s'iniciaren el 1772; el 1775 la façana era acabada i el 1778 ho era tota l'obra.[2]
L'any 1941 fou declarat monument nacional. L'any 1944 fou adquirit pel municipi, que, després d'unes reformes, hi va instal·lar el 1949 el Museu d'Arts Decoratives.[4] Entre 1968 i 1982 va acollir el Museu de les Puntes, que posteriorment es va fusionar amb dos altres museus per esdevenir el Museu Tèxtil i d'Indumentària, actualment depenent del Disseny Hub Barcelona.[5] El Palau de la Virreina actualment acull el Virreina Centre de la Imatge i s'hi organitzen exposicions d'art. Actualment és la seu dels Serveis de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i estatja el Gabinet Numismàtic de Catalunya i el Museu Postal. Hi ha també sales d'exposicions municipals.[2]
Galeria d'imatges modifica
-
Vista del pati interior
-
Placa a la porta
-
Interior del Palau de la Virreina en una exposició
-
Detall
Exposicions de La Virreina Centre de la Imatge modifica
Algunes de les mostres que ha acollit són:
- 2014: Ryszard Kapuściński, Martin Parr.
- 2015: Ai Weiwei, Jordi Socías, Sophie Calle, Ricard Garcia Vilanova, Michael Snow, Albert Serra.
- 2016: Alexander Kluge, Copi.
- 2017: Ketty La Rocca, Robert Cahen, Paula Rego, Yves Bélorgey.
- 2018: Max de Esteban, Raquel Friera, Natalie Bookchin, Mar Arza, Lorenza Böttner.
Referències modifica
- ↑ «Palau de la Virreina». Catàleg de Patrimoni, fitxa 3042. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau de la Virreina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Calpena, Enric «Un palau per al virrei tarambana» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], 125., gener 2013, p.73. ISSN: 1695-2014.
- ↑ El Vidre. Exposició al Museu d'Arts decoratives del Palau de la Virreina (en català i castellà). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985, p. 7.
- ↑ Pàgina del museu Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine. Tèxtil
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de la Virreina |
- «Palau de la Virreina». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau de la Virreina». UPCommons.