Ferrer
Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.
.jpg) | |
Tipus d'ocupació | forjador i obrer del metall  |
|---|---|
A Barcelona, l'any 1015, ja és esmentada l'existència d'un ferrer (faber ferranus). A les ciutats es podien agrupar en una confraria o gremi, en què també hi podien ésser inclosos els serrallers o manyans, els daguers, els ganiveters, els coltellers, els espasers (ferrers de tall, que feien coltells i altres eines tallants), etc.[1] El primer gremi del qual es té notícia és de 1283 a la ciutat de València, tot i que es tractava d'una agrupació de diversos oficis relacionats amb el metall. No és fins a l'any 1401 que trobem a Barcelona la primera ordinació estrictament de ferrers.[2]
A Barcelona, a mitjans del segle xv, hi havia 81 ferrers; a Girona, l'any 1388, n'hi havia 23, i a Lleida, el 1429, n'hi havia 18, repartits per quatre de les cinc parròquies de la ciutat.[3]
Algunes eines bàsiques del ferrer són el mall, el martell, la manxa i l'enclusa.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Diccionari Alcover-Moll, "Ferrer".
- ↑ «ferrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 desembre 2021].
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 122.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrer |
- Lèxic de ferrers i ferradors a Benicarló (Baix Maestrat), Núria Gómez Juan, Francesc Delcastillo
- Oficis que es perden: forjador i ferrador (RTVE)