Hefest

déu del foc i la forja en la mitologia grega

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.[1] És el déu del foc, equivalent a Vulcà en la mitologia romana.[1] Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l'àgora, el Teseion, i un altar propi a l'Erecteion.

Infotaula personatgeHefest
Rubens - Vulcano forjando los rayos de Júpiter.jpg
Hefest (o Vulcà) de Rubens.
Tipusdeïtat de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraPrometeu encadenat i Ilíada Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia i mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióferrer Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMont Olimp
Família
ParellaEtna, Anticlea, Atena, Cabiro i Gea Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAfrodita i Aglaia
MareHera
PareZeus
FillsTalia, Eucleia, Eufema, Filofrosine, Palikoi, Cabirs, Kabeirides i Eutenia
GermansAres, Ilitia, Enió i Hebe
Altres
Part dedivinitat olímpica Modifica el valor a Wikidata
DominiDéu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l'escultura
SímbolEl martell i l'enclusa
EquivalentVulcà

MitesModifica

Algunes tradicions sostenen que Hera el va engendrar tota sola, gelosa perquè Zeus havia portat al món Atena sense intervenció de cap dona. Una vegada nascut, la seva mare el va encomanar a Cedalió de Naxos, perquè aprengués l'art de la forja. Almenys aquesta és la tradició que explica Hesíode.

Hefest és un déu coix i aquest defecte s'explica de diverses formes. La més comuna s'explica a la Ilíada, on diu que Hera i Zeus es barallaven a propòsit d'Hèracles, i Hefest va defensar la seva mare.[1] Zeus el va llançar de l'Olimp agafant-lo d'un peu, i el déu va caure durant tot un dia sencer, fins que al capvespre es va estavellar a l'illa de Lemnos. Quan el van recollir els sintis, habitants de l'illa, Hefest gairebé no respirava. El van reanimar però el déu va quedar coix per sempre. Una altra versió, també a la Ilíada, diu que Hefest havia nascut coix, i que la seva mare, avergonyida, ho volia dissimular als ulls de les altres divinitats. Però a la fi el va fer fora de l'Olimp. El seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos durant nou anys, en una cova submarina. En aquest temps, el déu els va forjar i modelar una gran quantitat de joies, i sempre els va estar agraït per la bondat que havien tingut amb ell.

Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus li van fer, fins que va intervenir el déu Dionís, en qui Hefest confiava, que el va embriagar, i va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera. Hefest, contrariat per la paraula donada en contra de la seva voluntat, i per venjar-se de la seva mare que l'havia expulsat de l'Olimp, va construir d'amagat un tron d'or, amb unes cadenes que empresonaven qualsevol que s'hi assegués. Hera, imprudent, s'hi va asseure, i va quedar empresonada sense poder lliberar-se. Ningú no sabia la manera de deslligar la deessa, només Hefest. Els déus el van cridar perquè consentís en alliberar la seva mare , i finalment la va alliberar.

Hefest, malgrat el seu físic poc agraciat, va tenir dones molt belles. La Ilíada li atribueix relacions amb Caris, deessa que personificava la gràcia i la bellesa. Hesíode diu que la seva esposa era Aglaia, la més jove de les Càrites. Amb ella hauria tingut diverses filles, Eúclia, Eufema, Filosofrine i Eutenia. Les més conegudes són les seves aventures amb Afrodita, que explica l'Odissea. Zeus l'havia casat amb la deessa, però Afrodita no va trigar gaire en ser l'amant d'Ares. Hèlios, el Sol, que tot ho veu, va descobrir els amants que estaven junts, i va anar a explicar-ho a Hefest. El déu no va dir res, però va forjar una xarxa invisible que va posar al voltant del llit. Quan es van trobar els dos amants, la xarxa es va tancar i va immobilitzar els culpables, que no podien sortir del parany. Aleshores Hefest va convocar tots els déus perquè veiessin l'escena. Afrodita, quan va ser alliberada, va fugir avergonyida i els presents van posar-se a riure sense parar.

Les tradicions li atribueixen diversos fills. Per exemple l'argonauta Palèmon, i Ardal, un escultor llegendari, que igual que Palèmon va heretar de son pare una gran habilitat manual. Perifetes, el cèlebre bandit que va morir a mans de Teseu, també era fill seu. A causa del desig d'Hefest per la deessa Atena, va néixer Erictoni, rei llegendari dels atenesos. Va tenir relacions amb la nimfa Cabiro, amb la que va tenir diversos fills, els Cabirs i les Cabírides. Prenent com a base l'argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.

Les seves creacionsModifica

Hefest és el senyor del foc, en el grup dels grans déus olímpics. És una divinitat molt poderosa. Va lluitar davant de Troia amb la flama, i a la Gigantomàquia va matar el gegant Clici colpejant-lo amb una maça de ferro roent. És el senyor dels volcans, que utilitza com a tallers, i déu dels metalls i la metal·lúrgia. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Per ajudar-se, comptava amb els treballs dels cíclops, de Cedalió, que va ser el seu mestre, i d'autòmats que va crear. Entre aquests destaquen les celedones, Talos i uns trípodes animats que patrullaven l'Olimp. Utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. També va contribuir al càstig de Prometeu i el va clavar al Caucas, on un voltor li rosegava el fetge eternament.[2]

Algunes de les seves creacions més famoses són:

Consorts i descendènciaModifica

Malgrat estar casat amb Afrodita, Hefesto no va tenir descendència amb ella, tret que Virgili parlés de debò quan afirmava que Eros era el seu fill.[3]

AglaiaModifica

Article principal: Aglaia
A la Ilíada, la consort de Hefest és anomenada Caris.[4] Hesíode afirmava que era la més jove de les tres Càrites: Aglaia, ‘la gloriosa’.[5] Segons la tradició òrfica, van ser pares de:
  • Eukleia (Ευκλεια), deessa de la bona reputació i la glòria.
  • Eupheme (Ευφημη), deessa del correcte discurs.
  • Euthenia (Ευθηνια), deessa de la prosperitat i la plenitud.
  • Philophrosyne (Φιλοφροσυνη), deessa de l'amabilitat i la benvinguda.

Atena i ErictoniModifica

 
Temple d'Hefest a Atenes (Grècia)

Segons Apol·lodor, Hefest va intentar violar a Atena però no ho va aconseguir. El seu semen va caure a terra, i així Gea va engendrar a Erictoni, un dels reis d'Atenes. Atenea va criar llavors al bebè com una mare adoptiva. Alternativament, el semen va caure a la cama d'Atena, i aquesta el va netejar amb un tros de llana que va tirar al sòl, sorgint llavors Erictoni de la terra i la llana. Una altra versió diu que Hefest volia que Atena es casés amb ell, però que va desaparèixer al llit nupcial, i Hefest va acabar ejaculant al sòl.

Gai Juli Higí va proposar una etimologia, segons la qual Erictoni procedeix del ‘conflicte’ (Eri-) entre Atena i Hefest, i ‘de la Terra’ (-ctoni). Alguns autors suggereixen que una Atena més antiga i menys virginal s'oculta després d'aquesta retorçada reelaboració del mite.

En qualsevol cas, hi ha un Temple d'Hefest (anomenat «Hefesteu» o també «Teseu») situat als peus de l'Acròpoli, prop de l'àgora de la ciutat.

Es deia que Erictoni va crear els carros per a ocultar la deformitat de les cames de Hefest.

Altres descendentsModifica

ImmortalsModifica

A vegades es considerava a Hefest pare amb Etna dels Palics, els dimonis ctònics dels guèisers i les deus d'aigües termals de la regió de Palacia (Sicília).

Hefest estava d'alguna manera connectat amb l'arcaica religió mistèrica frígia i tràcia dels Cabirs, que eren anomenats els Hephaistoi (‘homes de Hefest’) a Lemnos. Aquests, fills de Hefest amb la nimfa Cabir, eren daimons que habitaven a l'illa de Samotràcia (mar Egea) juntament amb les seves germanes, les nimfes Cabírides.

També es compta entre la seva descendència a Talia, la nimfa siciliana a la qual va estimar Zeus.

MortalsModifica

Hefest va anar també pare dels següents mortals:

  • Àrdals, un escultor inventor de la flauta.
  • Cacus, un bàrbar gegant laci al qual va matar Hèracles.
  • Caca, germana de Cacus i deessa de la llar en els principis.
  • Cècrops, rei d'Atenes, segons una versió minoritària.
  • Cerció, un bandit d'Eleusis que solia lluitar i matar als viatgers, a qui va matar Teseu.
  • Filamnó, músic i rei de la Fòcida (Grècia).
  • Olenus, un rei de la ciutat grega del mateix nom.
  • Palemó, habitant de Olenia i un dels argonautes.
  • Perifets (també anomenat Corinets, amb Anticlea), un bandit de Epidaure que solia bastonejar amb el seu garrot als viatgers fins que el va matar Teseu.
  • Pili, un home de l'illa de Lemnos que va curar de la seva mossegada de serp a Filoctetes, heroi de la Guerra de Troia.
  • Serbi Tuli (amb Ocresia), rei del Laci (en la mitologia romana).

Higini nomena també a Filotus (Philottus) i Espínter (Spinther) entre els fills de Hefest, sense donar més detalls.[6]

Paral·lelismesModifica

La mitologia comparada ha trobat paral·lelismes entre Hefest i altres divinitats. Kotar-Hasis, provinent d'Ugarit,[7] és un artesà famós per la bellesa dels seus mobles, per la creació de capelles, palaus i part de les armes de Baal. Völundr podria descendir d'Hefest, ja que és un ferrer famós que ajuda els déus.

A la literatura catalanaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Hefest». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 novembre 2022].
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 229-230. ISBN 9788496061972. 
  3. VIRGILIO: Eneida I, 664.
  4. Ilíada XVIII, 382.
  5. Teogonía 945.
  6. Fábulas 158: Hijos de Vulcano (Vulcani filii).
  7. G. R. Driver. Canaanite Myths and Legends. Edinburgh: T. and T. Clark, Ltd., 1956, 19 77