Eurínome
Eurínome[1] (en grec antic: Εὐρυνόμη) va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.[2]
![]() ![]() | |
Tipus | oceànide deïtat aquàtica ![]() |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia ![]() |
Dades | |
Gènere | femení ![]() |
Família | |
Parella | Zeus ![]() |
Cònjuge | Ofíon ![]() |
Mare | Tetis ![]() |
Pare | Ocèan ![]() |
Fills | Eufròsine, Talia, Aglaia, Càrites i Asop ![]() |
Altres | |
Equivalent | Eurynome (en) ![]() ![]() |
Quan Cronos encara no regnava, Eurínome governava, juntament amb Ofíon, des de l'Olimp sobre els titans.[3] Cronos i Rea els van expulsar i van usurpar els trons que havien ocupat Ofíon i Eurínome, que es van refugiar a la mar. Allà, acompanyada de Tetis, Eurínome va acollir Hefest quan el déu va ser expulsat de l'Olimp.[4][5]
Unida amb Zeus, va ser mare de les Càrites, Aglaia, Eufròsine i Talia,[2] i també, segons algunes tradicions, del déu-riu Asop.[6] Eurínome tenia consagrat un temple molt antic a la vora de Figàlia, un santuari que s'alçava en un lloc de difícil accés entremig d'un bosc de xiprers, que s'obria només un dia a l'any. L'estàtua que representava Eurínome tenia la part de dalt amb aspecte de dona i de cintura en avall forma de peix.[7][8]
Referències
modifica- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 824. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 Hesíode. Teogonia, 357; 905
- ↑ Apol·loni de Rodes, Les Argonàutiques, I, 503
- ↑ Homer. Ilíada, XVIII, 398-399
- ↑ Smith, William (ed.). «Eurynome». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 3 març 2025].
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, III, 12, 6
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 41, 4-5
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 187. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 89. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
Enllaços externs
modifica- Àmplia informació sobre Eurínome. (anglès)