Eurínome[1] (en grec antic: Εὐρυνόμη) va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.[2]

Infotaula personatgeEurínome

Modifica el valor a Wikidata
Tipusoceànide
deïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaZeus Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOfíon Modifica el valor a Wikidata
MareTetis Modifica el valor a Wikidata
PareOcèan Modifica el valor a Wikidata
FillsEufròsine, Talia, Aglaia, Càrites i Asop Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentEurynome (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Quan Cronos encara no regnava, Eurínome governava, juntament amb Ofíon, des de l'Olimp sobre els titans.[3] Cronos i Rea els van expulsar i van usurpar els trons que havien ocupat Ofíon i Eurínome, que es van refugiar a la mar. Allà, acompanyada de Tetis, Eurínome va acollir Hefest quan el déu va ser expulsat de l'Olimp.[4][5]

Unida amb Zeus, va ser mare de les Càrites, Aglaia, Eufròsine i Talia,[2] i també, segons algunes tradicions, del déu-riu Asop.[6] Eurínome tenia consagrat un temple molt antic a la vora de Figàlia, un santuari que s'alçava en un lloc de difícil accés entremig d'un bosc de xiprers, que s'obria només un dia a l'any. L'estàtua que representava Eurínome tenia la part de dalt amb aspecte de dona i de cintura en avall forma de peix.[7][8]

Referències

modifica
  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 824. ISBN 9788441224223. 
  2. 2,0 2,1 Hesíode. Teogonia, 357; 905
  3. Apol·loni de Rodes, Les Argonàutiques, I, 503
  4. Homer. Ilíada, XVIII, 398-399
  5. Smith, William (ed.). «Eurynome». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 3 març 2025].
  6. Apol·lodor. Biblioteca, III, 12, 6
  7. Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 41, 4-5
  8. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 187. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 89. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

Enllaços externs

modifica
  • Àmplia informació sobre Eurínome. (anglès)