En la mitologia grega, Aglaia (en grec antic Ἀγλαΐα, 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida') era la més jove i bella de les tres Càrites. Simbolitzava la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció de l'intel·lecte. Era filla, com les seves germanes Eufròsine i Talia, de Zeus i de l'oceànide Eurínome, o d'Helios i Egle.

Infotaula personatgeAglaia
Toni Stadler Aglaia 1961-1.jpg
modifica
TipusCàrites modifica
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia modifica
Dades
Sexedona modifica
Família
CònjugeHefest modifica
MareEurínome modifica
PareZeus i Hèlios modifica
FillsMorfeu, Eúclia, Eupheme (en) Tradueix, Euthenia (en) Tradueix i Philophrosyne (en) Tradueix modifica
GermansEufròsine i Talia modifica
Altres
Part deCàrites modifica
Aglaia, una de les Càrites

Les Càrites o Gràcies viuen a l'Olimp en companyia de les Muses, amb les quals de vegades formen cors. Pertanyen al seguici d'Apol·lo, el déu músic. Acompanyen tot sovint Atena, deessa de les tasques femenines i de l'activitat intel·lectual, i també Afrodita, Eros i Dionís.

Així com la tradició més difosa és la d'Hefest casat amb la deessa Afrodita, en d'altres és esposa d'Aglaia, i segons la tradició òrfica foren pares d'aquests personatges:

  • Euclea (Ευκλεια), deessa de la bona reputació i la glòria.
  • Eufema (Ευφημη), deessa del correcte discurs.
  • Eutenea (Ευθηνια), deessa de la prosperitat i la plenitud.
  • Filofròsine (Φιλοφροσυνη), deessa de l'amabilitat i la benvinguda.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aglaia
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 88. ISBN 9788496061972.