Asop (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.
Tipus | divinitats fluvials divinitat marina de la mitologia grega |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Mètope |
Mare | Tetis, Eurínome, Pero (en) , Celusa (en) i Cleodice |
Pare | Ocèan |
Fills | Antíope, Cercira, Salamina, Egina, Sinope, Tanagra, Harpina, Tebe, Eubea, Cleone, Chalcis, Ornea, Tèspia, Ismene, Pirene, Combe, Nemea, Oeroe (en) , Plataea, Asopis (en) i Ismenos |
Altres | |
Domini | Asop de Beòcia |
Càrrec | king of Plataea (en) |
Es va casar amb Mètope, filla del riu Ladó, de la qual va tenir dos fills, Ismenos i Pelagont, i vint filles. Diodor en cita dotze, entre elles Ismene, Asopis, casada amb Jàpet, Salamina, Harpinna, Tebe i Egina. De vegades se li atribueix la paternitat d'Antíope, mare de Zetos i d'Amfíon, la de Pirene, la nàiade que donà nom a una font de Corint, i la de Platea, epònima de la ciutat de Platea.
Quan una de les seves filles, Egina, fou raptada per Zeus, sortí a perseguir-los, però el déu, assetjant-lo amb llamps, el va fer tornar a les seues riberes.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 59. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 29. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461