Völundr
A la mitologia germànica i a la mitologia nòrdica, Wayland el ferrer, (de "batalla valenta"[1]) és un mestre ferrer llegendari. En fonts nòrdiques antigues, Völundr apareix a Völundarkviða, un poema de la Edda poètica i a Þiðrekssaga, i la seva llegenda és també representada a la Imatge de pedra d'Ardre VIII. En les fonts de l'anglès antic, apareix a Deor, Waldere i Beowulf i la llegenda és descrita al Cofre dels Francs. S'esmenta en els poemes alemanys sobre Dietrich von Bern com el pare de Witige.
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia nòrdica |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Naixement | cap valor |
| Família | |
| Germans | Agilaz (en)  i Slagfiðr (en) |
| Altres | |
| Part de | mitologia nòrdica |
Referències nòrdiques antigues
modifica
Weyland tenia dos germans, Egil i Slagfiðr. En una versió del mite, els tres germans vivien amb tres Valkiries: Ölrún, Hervör alvitr i Hlaðguðr svanhvít. Després de nou anys, les valquíries van deixar els seus amants. Egil i Slagfiðr les seguiren, per no tornar mai. En una altra versió, Weyland era casat amb la donzella cigne Hervör, i van tenir un fill, Heime, però més tard Hervör va deixar a Weyland. En ambdues versions, el seu amor el va deixar amb un anell. En el primer mite va forjar set-centes còpies d'aquest anell.
En un punt posterior en el temps va ser capturat en el seu somnis pel rei Nidhad de Nerike, qui el paralitzà, tallant-li el muscle i deixant-lo coix, i empresonà a l'illa de Sævarstöð. Allà es va veure obligat a forjar diversos objectes per al rei. L'anell de la dona de Weyland va ser donat a la filla del rei, Bodvild. Nidud portava l'espasa de Weyland.
En venjança, Weyland va matar els fills del rei quan el van visitar en secret, formant calzes dels cranis, joies dels ulls, i un fermall de les seves dents. Va enviar les copes al rei, les joies a la reina i el passador a la filla del rei. Quan Bodvild va portar el seu anell per ser reparat, va prendre l'anell i la va violar, tenint un fill i escapant amb les ales que forjà. Weyland (Völund) va fer l'espasa màgica Gram (també anomenada Balmung i Nothung) i l'anell màgic que Thorsten recuperà.
Referències antigues angleses
modifica El poema Deor, de l'Antic Anglès, que narra els famosos sofriments de diverses figures abans de passar als de Deor, comença amb "Welund":
- Welund provà la misèria entre les serps.
- El valent heroi suportà problemes
- Tenia la tristesa i la nostàlgia com els seus companys
- La crueltat freda com l'hivern - sovint trobà dolor
- Un cop Nithad el paralitzà,
- encadenant els tendons del millor home.
- Això passà, així pot ser.
- Per Beadohilde, la mort dels seus germans no era
- Tan dolorosa per al seu cor com el seu propi problema,
- Ja que havia percebut fàcilment
- Que estava embarassada, i tampoc podia endevinar
- Sense por com sortirien les coses.
- Això passà, així pot ser.[2]
Weland havia fabricat la cota de malla utilitzada per Beowulf d'acord amb les línies 450-455 de l'epopeia de Beowulf:
- "No hi ha necessitat de continuar
- Lamentant-se per molt temps o exposar el meu cos.
- Si la batalla em porta, torneu
- Aquest pit de corretges que Weland forjà
- I Hrethel em va donar, al Senyor Hygelac.
- El destí s'envà així quan pot. (traducció de Seamus Heaney)"
El Cofre dels Francs és un altre d'una sèrie de nombroses referències anglosaxones a Wayland, la història era evidentment molt coneguda i popular, encara que no hi ha una versió ampliada a l'Antic Anglès que hagi sobreviscut. La referència a Waldere és similar a la de Beowulf. L'espasa de l'heroi va ser forjada per Weland[3] Al tauler frontal delCofre dels Francs, incongruentment es combina amb una Adoració dels Mags, Wayland se situa a l'extrem esquerre a la forja, on treballa com un esclau pel rei Nidhad, que ha tallat els seus isquiotibials curta perquè sigui coix i no pugui fugir. Per sota de la forja hi ha el cos sense cap del fill de Nidhad, que ha matat Wayland, fent una copa del seu crani, el seu cap és probablement l'objecte subjectat amb les tenalles a la mà de Wayland. Amb l'altra mà Wayland ofereix la copa, que conté la cervesa amb droga, a Bodvild, la filla de Nidhad, que després viola quan està inconscient. Una altra figura femenina que es mostra al centre, potser l'ajudant de Wayland, o Bodvild de nou. A la dreta de l'escena Wayland (o el seu germà) captura les aus; que després forja amb les ales de les plomes, amb les quals és capaç d'escapar.[4]
Durant l'Edat Vikinga al nord d'Anglaterra, Wayland es representà a la seva ferreria, envoltat de les seves eines, a Halton, Lancashire, i fugint del seu captor aferrant-se a un ocell real que vola, a creus de Leeds, West Yorkshire, i a Sherburn-in-Elmet i Bedale, ambdós pobles a North Yorkshire.[5]
Topònims
modificaWayland està associat amb la forja de Wayland, al túmul d'Oxfordshire. Aquest va ser anomenat pels anglesos, però el megàlitic monticle els precedeix de manera significativa. És a partir d'aquesta associació d'on ve la superstició que un cavall deixat allà durant la nit desperta al matí amb una moneda de plata sota la ferradura. Aquesta superstició s'esmenta en el primer episodi de Puck del turó de Pook de Rudyard Kipling, "L'espasa de Weland", que narra l'ascens i la caiguda del déu.
Espases descrites com forjades per Wayland
modifica
- Adylok / Hatheloke, l'espasa de Torrent de Portyngale, d'acord amb el romanç Torrent de Portyngale.
- Almace, l'espasa de l'arquebisbe Turpin, d'acord amb la Saga de Karlamagnus.
- Caliburn, a la llegenda artúrica de Mary Stewart, és l'espasa de Macsen, Merlin i Arthur.
- Curtana, l'espasa de'Ogier el Danès, d'acord amb la Saga de Karlamagnus.
- Durandal, l'espasa de Roldà, d'acord amb la Saga de Karlamagnus: encara que a Orland Enamorat Durandal es diu que ha estat originalment l'espasa d'Hector de Troia.
- Mimung, que va forjar per combatre el seu rival ferrer Amilias, segons Thidrekssaga, la 'Karlamagnus Saga relata que Mimung més tard va entrar en la possessió de Landri o Landres, nebot de Carlemany.
- L'espasa sense nom de Huon de Bordeus, d'acord amb Lord Berners.
- Una espasa sense nom la història de la qual està escrita per Rudyard Kipling a Puck del turó de Pook.
- L'espasa sense nom de l'heroi a la Chanson de Gui de Nanteuil.
- "Un ouvrier de Galan", un oficial de Wayland, es diu que ha forjat l'espasa Merveilleuse de l'heroi de la Chanson de Doon de Mayence.
- Gram, l'espasa de Sigmund, que seria destruïda per Odin, i més tard és reforjada per Regin i utilitzada pel fill de Sigmund, Sigurd, per matar el drac Fafnir, d'acord amb la Saga Völsunga
En la cultura popular
modifica- Albion, l'espasa del fill de Herne el Caçador, l'"Encaputxat", a la sèrie de televisió Robin de Sherwood. A més, Morax, Soles, Orias, Elidor, Beleth i Flauros, a l'episodi de Robin de Sherwood, "The Swords of Wayland".
En la ficció moderna
modificaThe Winter of the World, una sèrie de fantasia de Michael Scott Rohan combina elements mítics dels nòrdics i fonts angleses antigues, com la forja d'una espasa semblant a la Curtana, un personatge capturat i obligat a forjar objectes per un rei, mentre que és paralitzat i empresonat en una illa, i la creació d'un conjunt d'ales per escapar de la presó. Els arguments en la trilogia d'Elof el Ferrer, d'alguna manera són paral·leles a les històries de Wayland Ferrer.
Northworld: Justice de David Drake es basa en la història de Weyland.
Hi ha un personatge anomenat Weyland Ferrer a Faules basat en Wayland el Ferrer.
Wayland Ferrer també apareix a Els contes de Raymond Feist, de 1988.
Wayland és el nom d'una estació de desenvolupament e investigació militar a la sèrie Honor Harrington de David Weber.
A l'episodi de ràdio de Doctor Who, Déus i monstres, Weyland es revela com un Déu Ancià que ha estat manipulant al Setè doctor (Sylvester McCoy) i alguns dels seus companys.
John Wayland Smith és el nom del ferrer màgic a la novel·la de fantasia de Susan Cooper, Dark Is Rising.
Referències
modifica
- ↑ Vegeu Hellmut Rosenfeld, Der Name Wieland, Beiträge zur Namenforschung (1969).
- ↑ «Traducció de Steve Pollington». Arxivat de l'original el 1997-04-10. [Consulta: 20 juliol 2013].
- ↑ R.K. Gordon, ed. Anglo-Saxon Poetry. (London: Dent) 1954:65. Text parcial dels fragments de Walder en anglès modern - vegeu l'inici del fragment A per Wayland
- ↑ G. Henderson, Early Medieval Art, 1972, rev. 1977, Penguin, p. 157
- ↑ Com assenyala Richard Hall a Viking Age Archaeology (series Shire Achaeology) 1995:40.