Viquipèdia

Adoració dels Reis Mags

Escena de la Nativitat de Jesús en què uns savis d'orient van a adorar-lo tot seguint una estrella
(S'ha redirigit des de: Adoració dels Mags)

L'Adoració dels Reis Mags o simplement Adoració dels Mags és, en la tradició cristiana, l'escena de la Nativitat de Jesús en la qual els Reis d'Orient, varen trobar Jesús seguint una estrella que els va guiar i li varen regalar or, encens, i mirra, i el varen venerar, tal com es narra a Mateu 2:11.

Plantilla:Infotaula esdevenimentAdoració dels Reis Mags
Imatge
Fresc de l'Adoració dels Reis Mags de Giotto di Bondone (Capella dels Scrovegni, Pàdua), segle XIV
Tipustema artístic
història bíblica Modifica el valor a Wikidata
Part deEvangeli segons Mateu, Mateu 2 i nativitat de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata
Adoració dels Mags, Bartolomé Esteban Murillo, segle XVII
Adoració dels Mags, Dirk Bouts segle XV

Al calendari eclesiàstic del cristianisme occidental, aquest esdeveniment es commemora com la festa de l'Epifania, el 6 de gener. L'Església Ortodoxa commemora l'Adoració dels Mags en la festivitat de la Nativitat, el 25 de desembre. La iconografia cristiana ha desenvolupat considerablement la narració dels Reis Mags d'Orient a partir del segon capítol de l'Evangeli de Mateu (Mateu, 2:1 a 2:22) i ho fa servir per formalitzar el reconeixement de Jesús, com a rei de la terra, des de la seva infantesa.

Història

modifica

En les primeres descripcions bíbliques, el Mags són representats vestint pantalons a l'estil persa i barrets frigis, normalment de perfil, avançant caminant amb els seus regals i ofrenes a les seves mans. Aquestes imatges adapten representacions de l'antiguitat tardana per als bàrbars que se sotmetien a un emperador i que també portaven corones daurades, i per descomptat, relacionat amb imatges de portadors de tribut de diverses cultures de l'orient mitja mediterrani. Les imatges més antigues es troben en pintures de les catacumbes i relleus de sarcòfags del segle iv. Les corones es veuen primer en el segle x, principalment a l'oest, on les vestimentes havien perdut, en aquell moment, qualsevol sabor oriental en la majoria dels casos.[1]

Les imatges romanes d'Orient posteriors sovint mostren barrets en forma de petites capses, el significat del qual és desconegut. Fins aquest període, es mostraven com personatges de la mateixa edat, introduint posteriorment la idea de descriure'ls representant les tres edats de l'home: un exemple especialment bonic es veu a la façana de la Catedral d'Orvieto.

Ocasionalment des del segle xii i més sovint al Nord d'Europa a partir del XV, els Mags també representen les tres parts conegudes del món: Baltasar és comunament identificat com un jove africà o moro, al vell Gaspar se'l representa amb trets, o més sovint, vestits orientals. Melcior representa Europa i la mitjana edat. Des del segle xiv cap endavant, els seguicis grans es mostren sovint, els regals es contenen en peces espectaculars d'orfebreria, i la roba dels Mags augmentant la seva ostentositat.[1] El segle xv, l'Adoració dels Mags és sovint una peça complexa en la qual l'artista pot mostrar el seu domini de la composició, escenes atapeïdes que inclouen cavalls i camells, però també la plasmació de textures variades: seda, pell, joies i or dels Reis comparats amb la fusta de la quadra, la palla de la menjadora de Jesús i la roba aspra de Josep i els pastors.

L'escena sovint inclou també una diversitat d'animals: el bou i l'ase de l'escena de la Nativitat són normalment allà, excepte també els cavalls, camells, gossos, i falcons dels reis i el seu seguici, i de vegades uns altres animals, com ocells als costers de la quadra. Des del segle xv en endavant, el passatge de l'Adoració del Mags sovint es presentava amb l'Adoració dels pastors a partir de l'Evangeli segons Lluc,［2:8-20］ una oportunitat d'introduir encara més la diversitat humana i animal; en algunes composicions (tríptics per exemple), les dues escenes es contrasten o es posen com taules laterals amb una escena central dedicada a la Nativitat de Jesús.

El significat d'aquest passatge per a l'església i els desafiaments tècnics de la seva representació han fet de l'Adoració del Mags un tema favorit de l'art cristià: principalment la pintura, però també l'escultura i fins i tot la música (com a l'òpera de Gian Carlo Menotti Amahl i els visitants nocturns). També es troba la seva representació en vitralls.

Tractaments per artistes individuals

modifica
 
Adoració dels Mags, Fra Angelico i Filippo Lippi, segle XV

Molts artistes han tractat el tema. Entre els més populars es troben les següents obres (ordenació pel cognom de l'autor):

Galeria d'art

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Schiller, Gertrud; Seligman, Janet (1971). Iconography of Christian Art, Vol. I: Christ's incarnation, childhood, baptism, temptation, transfiguration, works and miracles, pp.100-114 & figs 245-298. London: Lund Humphries. OCLC 59999963

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adoració dels Reis Mags
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adoració_dels_Reis_Mags&oldid=33588849»