Rambla del Raval

La Rambla del Raval és un boulevard d'uns 300 metres de llarg i 60 d'amplada entre els carrers de l'Hospital i de Sant Pau del Raval de Barcelona. Tot i el seu nom, no té l'origen en cap riera que hi passés, sinó que és un espai de creació recent, arran de l'operació de renovació urbana coneguda com “Pla Central del Raval” entre els carrers de Sant Jeroni i de la Cadena, que han quedat integrats en el nou espai.[1]

Infotaula de vial urbàRambla del Raval
Rambla del raval - barceló raval.JPG
La Rambla del Raval amb l'Hotel Barceló (2008) Modifica el valor a Wikidata
Tipusrambla Modifica el valor a Wikidata

Noms
Integra els antics carrers de Sant Jeroni i de la Cadena
Situació
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
  • Carrer de Sant Josep Oriol per l'est
  • Carrer de l'Aurora per l'oest
  • Carrer de Sant Martí per l'oest
  • Carrer de Sant Bartomeu per l'oest
  • Carrer de Sant Rafael per ambdós costats
Traçat de la via

AntecedentsModifica

 
Plano de los alrededores de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche. Ildefons Cerdà (1859)

El Pla Cerdà (1859) propugnava l'obertura de tres grans vies que haurien de travessar la ciutat antiga: la via A, actual Via Laietana; la via C, que vindria a coincidir amb les avingudes de la Catedral i de Cambó, i la via B, que seria la perllongació del carrer de Muntaner fins al Baluard de Santa Madrona.

L'any 1926, l'exèrcit espanyol, propietari de la caserna de les Drassanes i del Govern Militar, va encarregar a un equip format per l’enginyer militar Mario Giménez i els arquitectes Manuel Mújica i Lluís Girona la redacció d’un projecte de reforma d’aquell sector, que proposava una nova urbanització del Portal de la Pau i l’obertura d’una avinguda (anomenada de l’Exèrcit) que, en forma de Y invertida, travessaria el Raval com a perllongació del carrer de Muntaner. En el punt d'intersecció de les dues branques hi hauria una plaça (anomenada de la Victòria) voltada de gratacels, seguint les tendències arquitectòniques que ja s’estaven plasmant en la Via Laietana.[2]

La reacció de l’Ajuntament enfront d’aquestes pressions no es va fer esperar i, tot seguit (1927), va convocar un concurs d'idees sobre la Reforma. Els projectes presentats foren recollits per l’arquitecte municipal Joaquim Vilaseca, que entre aquesta data i la de 1930 va dissenyar un nou pla de Reforma Interior, que fou aprovat el 1934 i mantenia la via B dels plans precedents. Aprofitant els enderrocs produïts durant la Guerra Civil espanyola, el nou Ajuntament franquista va impulsar el Pla Vilaseca, que fou lleugerament modificat pel mateix autor, per començar les obres de la nova avinguda de García Morato (actualment de les Drassanes) amb la urbanització del petit tram de la Comandància de Marina.[3]

L'any 1953 fou aprovat el Plan de ordenación de Barcelona y su zona de influencia, popularment conegut com a "Pla comarcal" i realitzat per l'arquitecte municipal Josep Soteras sota la supervisió de Pedro Bidagor. Al Centre Històric, el Pla comarcal s'havia de desenvolupar mitjançant un pla parcial, elaborat pel mateix Soteras en col·laboració amb el també arquitecte municipal Emili Bordoy i aprovat el 1959. Aquest pla, anomenat Plan parcial de ordenación del casco antiguo, reforçava el paper de la via B, una avinguda flanquejada per edificis pantalla com l'Edifici Colon.[3]

La revisió del Pla comarcal fou el Pla general metropolità (1976), redactat per l'enginyer Albert Serratosa i l'arquitecte Joan Antoni Solans, primer delegat d'urbanisme a l'Ajuntament (1977-1980) i després director general d'urbanisme a la Generalitat. Tot i mantenir els trets principals del pla del 1959, el PGM qualificava les tres grans vies com a "vies cíviques" (5b) i les seves vores com a "zona de remodelació pública" (14a), la qual cosa en remetia l'ordenació a un Pla Especial de Reforma Interior (PERI).[4]

Pla Central del RavalModifica

La constitució del primer Ajuntament democràtic (1979) i el nomenament d'Oriol Bohigas com a delegat d'urbanisme (1980-1984) en substitució de Solans, van marcar l'inici d'una nova etapa urbanística amb la redacció dels PERIs. En el cas del Raval, Bohigas va encarregar-lo a un equip d'aquitectes format per Carles Díaz i Xavier Sust. Entre les seves propostes destacava la del Pla Central, una actuació de renovació urbana consistent en la creació d'una "plaça cívica" (comparada pels seus autors amb la Piazza Navona de Roma) formada pel buidament de les illes compreses entre els carrers de Sant Jeroni i Cadena, dintre de la zona afectada en el PGM per la continuació de l'Avinguda de les Drassanes. Aquesta era substituïda per un carrer porxat de 10 metres d'amplada entre Nou de la Rambla i l'eix Riera Alta-Peu de la Creu-Pintor Fortuny, de forma que el viari resultant adoptaria una disposició en forma d'H tombada, que permetria que carrers com Tallers, Carme, Hospital i Sant Pau fossin zona preferent de vianants. Les sortides de la plaça es resolien amb sengles edificis porxats, que hi integraven els edificis modernistes existents a tres de les quatre cantonades: la casa Buxeres, la farmàcia Sastre-Marqués i la casa Bonaventura Sellarés.[4]

 
Casa Buxeres (Hospital, 119-125). Antoni Serrallach (1905)
 
Farmàcia Sastre-Marquès (Hospital, 109). Josep Puig i Cadafalch (1905)

El 1995, i per encàrrec de l'empresa mitxa Promoció de Ciutat Vella, SA (PROCIVESA), els arquitectes Jaume Artigues, Josep Lluís Mayans i Miquel Roig van redactar una modificació del PERI que convertia la plaça cívica en una avinguda amb arbres, com una mena de rambla. Aquesta operació comportava l'enderroc dels tres edificis modernistes esmentats, així com les cases núms. 69 i 71-73 del carrer de Sant Pau. També s'eixamplaven els nous carrers de Maria Aurèlia Campmany i Sant Oleguer fins a 15 i 18 metres, respectivament, amb l'eliminació dels porxos, considerats com a «refugi de la delinqüència».[5] Durant el tràmit d'informació pública, hi va al·legar el farmacèutic, ja que la farmàcia Sastre-Marquès estava catalogada; tanmateix es va resoldre que únicament la decoració modernista (que incloïa un fanal de ferro forjat i vidres de colors) mereixia ser preservada, no l'edifici en si.[6]

El 1998, els arquitectes Jaume Artigues i Pere Cabrera van enllestir el projecte d'urbanització de la Rambla del Raval, que incloïa sengles rotondes als extrems del passeig. En aquell moment, dues de de les cinc illes de cases existents ja havien estat aterrades, i l'enderroc de les tres restants fou enllestit l'estiu de 1999, quedant en peu un edifici solitari al carrer de la Cadena fins a l'any següent per discrepàncies en la negociació amb els propietaris. Finalment, la nova rambla va ser inaugurada el 21 de setembre de 2000.[7]

La Rambla des del 2000 fins a l'actualitatModifica

 
El Gat de Botero a la Rambla del Raval

El 2003 hi va ser traslladat el Gat de l'escultor colombià Fernando Botero, situat anteriorment al carrer del Portal de Santa Madrona, al costat de les Drassanes.

El 2008 es va inaugurar l'Hotel Barceló com a part de l'anomenada "Illa Robador", una operació de renovació urbana promoguda per l'empresa mixta Foment de Ciutat Vella, SA (FOCIVESA) entre la mateixa rambla i els carrers de Sant Rafael, Robador i Sant Josep Oriol, que incloïa també un edifici d'oficines (Sindicat UGT) i habitatges. Entre l'hotel i l'edifici sindical s'hi troba la plaça de Manuel Vázquez Montalbán, que a l'igual que el passeig central de la rambla ha estat remodelada recentment (2019) per a crear-hi nous espais d'esbarjo i jocs infantils.[8]

ReferènciesModifica

  1. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. Arxivat de l'original el 3 desembre 2013. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Casals Costa, Vicente «Manuel Mujica Millán y el urbanismo novecentista en Cataluña, 1917-1927». Biblio 3W. Revista geográfica y de ciencias sociales. Universitat de Barcelona, 30-05-2011.
  3. 3,0 3,1 Alexandre, 2000, p. 10.
  4. 4,0 4,1 Alexandre, 2000, p. 12.
  5. «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.
  6. Alexandre, 2000, p. 16.
  7. Cía, Blanca «La apertura de la Rambla del Raval dispara los precios de comercios y pisos próximos». El País, 21-09-2000.
  8. «El Raval estrena espais de trobada, d’ús veïnal i de joc infantil». Ajuntament de Barcelona, 22-11-2019.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rambla del Raval