Carrer del Carme (Barcelona)

El Carrer del Carme és un vial al barri del Raval, al districte Ciutat Vella de Barcelona. El seu nom prové de l'antic Convent del Carme —avui desaparegut—, dels carmelites calçats, documentat ja abans de l'any 1294.[1] Aquest carrer travessa bona part del barri des de la Plaça del Pedró fins a la Rambla.

Infotaula de vial urbàCarrer del Carme
Església Betlem.JPG
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Portal de l'antic convent del Carme, Ctra. N-II, Sant Adrià de Besòs

Aquest carrer és al Raval, un dels barris medievals de la ciutat, inicialment un suburbi poblat d'hortes i alguns edificis religiosos, com el Sant Pau del Camp (914), l'església de Sant Antoni Abat (1157), el convent del Carme (1292), el priorat de Natzaret (1342) o el monestir de Montalegre (1362). Antigament el traçat del carrer era un camí que conduïa des de la Porta Ferrissa, un dels portals de la muralla medieval situat a la Rambla, fins a la Creu Coberta, una creu de terme situada a l'actual plaça d'Espanya, d'on partia la carretera de Barcelona a Madrid. Després de la construcció de la segona muralla, que circumdava el Raval, el camí sortia pel nou portal de Sant Antoni.[2]

El nom del carrer prové del convent carmelita situat en aquest emplaçament a la fi del segle xiii L'edifici va ser cremat el 1835 durant el transcurs d'uns motins anticlericals i posteriorment reconstruït com a seu de la Universitat de Barcelona, fins que aquesta va ser traslladada al nou edifici de la plaça de la Universitat. L'edifici va ser derrocat el 1876 i el solar va ser re-urbanitzat. Només es va conservar un portal, que va ser col·locat com a monument en una plaça de Sant Adrià de Besòs, al costat de la carretera Nacional II.[2]

L'antic convent era entre els carrers del Carme i Elisabets, i des del Carrer dels Àngels fins a la d'en Xuclà. Després del seu enderrocament el 1876 es va re-urbanitzar la zona, donant origen a dos nous carrers, la del Pintor Fortuny i la del Doctor Dou, disposades ortogonalment, així com una altra mitgera, la del Notariat. Els nous espais van ser ocupats per edificis d'habitatges, construïts entre 1878 i 1888.[3]

Entre 1937 i 1939 el carrer va rebre el nom de Kropotkin.[4]

El carrer del Carme s'esmenta a la novel·la Journal du voleur de Jean Genet:

« En Barcelona, frecuentábamos sobre todo la calle Mediodía y la del Carmen. Nos acostábamos a veces seis en un jergón sin sábanas y, al amanecer, íbamos a pordiosear por los mercados.[5] »

MonumentsModifica

A més de l'antic convent carmelita, el principal edifici d'època medieval és l'Hospital de la Santa Creu, situat entre els carrers del Carme i de l'Hospital. Es va construir entre 1401 i 1415, amb un projecte inicial de Guillem Abiell, el qual va planificar un edifici rectangular de quatre cossos disposats al voltant d'un pati central, amb dos pisos, l'inferior resolt amb volta de creueria i el superior amb teulada a dues aigües sobre arcs diafragma.[6] Entre 1629 i 1680 es va construir annex a l'hospital la Casa de Convalescència, obra de Pere Pau Ferrer, d'esquema claustral, amb dos nivells, arcs de mig punt, pilastres dòric-toscanes, voltes d'aresta i balustrada al segon nivell.[7] Un últim edifici dins del recinte hospitalari va ser el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1762-1764), obra de Ventura Rodríguez d'estil neoclàssic, amb planta rectangular dividida en dues àrees clarament diferenciades: un amfiteatre circular que servia com a aula d'anatomia i una zona de dependències administratives i de serveis.[8] L'hospital va ser traslladat en 1911 al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner (1902-1930). Actualment, l'antic conjunt hospitalari acull la Biblioteca de Catalunya i l'Escola Massana, mentre que l'antiga Casa de Convalescència acull l'Institut d'Estudis Catalans.[9]

Al l'inici del carrer del Carme, cantonada amb la Rambla, hi ha l'església de Betlem (1681-1732), pertanyent a l'orde jesuïta. D'estil barroc, va ser obra de Josep Juli major. Té planta congregacional —a l'estil de l'església romana del Gesù, la degana de les esglésies jesuïtes—, nau longitudinal amb volta de canó, nàrtex d'entrada sota el cor i capelles intercomunicades, cadascuna amb una cúpula el·líptica amb llanterna. La façana té un parament d'encoixinat romboïdal, porta quadrada, rosassa i portada-retaule amb columnes salomòniques i entaulament clàssic però tractat barrocament, amb entrants i sortints, flanquejat per dues estàtues de sant Ignasi de Loiola i sant Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala. A la cantonada amb el carrer d'en Xuclà hi ha una altra estàtua, en aquest cas de sant Francesc Xavier, obra de Francesc Santacruz.[10]

Un altre edifici remarcable és el Grup Escolar Milà i Fontanals, situat al núm. 46-48 del carrer, obra de Josep Goday i Casals de 1921-1931. Pertany a un grup de col·legis patrocinats per la Mancomunitat de Catalunya i construïts per Goday entre 1919 i 1932: Ramon Llull (1919-1923), Lluís Vives (1919), Baixeras (1917-1920), Pere Vila (1921-1930), Milà i Fontanals (1930) i Collaso i Gil (1932). D'estil noucentista, aquest col·legi combina un traçat racional amb una exuberant decoració de frontons, motllures, escultures, aplicacions ceràmiques i esgrafiats, en un estil que imita l'arquitectura tradicional catalana dels segles XVIII i xix.[10]

 
Llenceria El Indio

El mateix Goday va projectar en 1931 en una de les parets del col·legi la font del Carme, en una intersecció del carrer del Carme amb la plaça de Joan Amades. Realitzada en pedra, presenta un estil noucentista que no obstant això recorda les fonts gòtiques. Presenta un cos central amb una pila inferior sobre la qual hi ha tres mascarons, el central en forma de cap de lleó i els laterals de joves nois; sobre aquests mascarons se situa un relleu amb ocells, i el cos central està coronat amb un angelot tocant una banya; en els laterals es troben unes pilastres rematades per cornucòpies i amb unes figures de peixos en els laterals inferiors.[11]

Altres edificis d'interès són: la Casa Epifani de Fortuny (Carme núm. 23), obra de Francesc Daniel Molina de 1851, que destaca per la seva façana de pilastres corínties i baranes de ferro de forma assagetada; la Casa Jacint Compte (núm. 25), construïda per Josep Casademunt entre 1846 i 1851, distingible per les seves aplicacions ceràmiques amb forma de sanefa trenada; la Casa Pau Vilaregut (núm. 30-32), projectada per Antoni Valls en 1853; la casa del núm. 31, d'estil barroc, construïda en 1800, on destaquen els esgrafiats de la façana, de temes mitològics; la Casa Antoni de Monasterio (núm. 59), edificada per Oleguer Vilageriu en 1850, remarcable pels seus plafons de terracota; i Ca l'Erasme (núm. 106), una antiga fàbrica d'indianes de l'empresari Erasme de Gònima, obra de finals del segle xviii d'estil barroc, que conserva en el saló de la planta noble unes pintures murals de Joseph Flaugier catalogades com bens cultural d'interès nacional. Cal assenyalar també al núm. 24 l'establiment Lencería El Indio, amb un disseny modernista elaborat pels decoradors Vilaró i Valls l'any 1922.[12]

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. «Carrer del Carme».
  2. 2,0 2,1 AA.VV., 2006, p. 254.
  3. Barral i Altet et al., Jornet, p. 137.
  4. Fabre i Huertas, 1982, p. 126-134.
  5. «La Barcelona de Jean Genet». [Consulta: 7 novembre 2017].
  6. AA.VV., 1998, p. 150-153.
  7. AA.VV., 1998, p. 228-229.
  8. AA.VV., 1998, p. 210-214.
  9. Barral i Altet et al., Jornet, p. 142-143.
  10. 10,0 10,1 Barral i Altet et al., Jornet, p. 138.
  11. Lecea et al., 2009, p. 230.
  12. Barral i Altet et al., Jornet, p. 138-139.

BibliografiaModifica

  • AA.VV.. Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial (en catalán). Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6. 
  • AA.VV.. Enciclopèdia de Barcelona 1. 22@ / Ciutat Meridiana (en catalán). Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1395-X. 
  • Barral i Altet, Xavier. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1 (en catalán). Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 
  • Fabre, Jaume. Carrers de Barcelona (en catalán). Barcelona: Edhasa, 1982. ISBN 84-350-0369-8. 
  • Lecea, Ignasi de. Art públic de Barcelona (en catalán). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona y Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 
  • Triadó, Joan Ramon. Art de Catalunya 5: Arquitectura religiosa moderna i contemporània (en catalán). Barcelona: Edicions L'isard, 1999. ISBN 84-89931-14-3.