Casa Erasme de Gònima

La Casa Erasme de Gònima és un edifici de Barcelona, l'única part que resta d'una desapareguda gran fàbrica de teixits que ocupava l'espai que actualment ocupen tota una illa d'edificis entre el carrer del Carme i el Carrer de la Riera alta del Barri del Raval de Barcelona. És un edifici de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Casa Erasme de Gònima
Casa Erasme de Gònima.jpg
Dades
TipusEdifici modifica
ArquitecteJoan Soler i Mestres (reforma)
Característiques
Estil arquitectònicAcademicisme
Ubicació geogràfica
LocalitzacióC. Carme, 106
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.380041°N,2.166688°E / 41.380041; 2.166688Coord.: 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.380041°N,2.166688°E / 41.380041; 2.166688
BCIL
IdentificadorIPAC: 42582

DescripcióModifica

Aquest habitatge és un edifici característic de l'arquitectura barcelonina dels darrers anys del segle XVIII. Està format per dos cossos juxtaposats, formant un cos rectangular i els quals tenen un pati interior propi.[1]

A nivell de façana, les obertures es diposen simètricament en eixos verticals. Es tracta en tots els casos de balcons amb llosana i barana de ferro forjat. Els trams cecs del parament estan absents de decoració. Únicament les ménsules que soporten les llosanes dels balcons tenen petits motius decoratius de inspiració vegetal.[1]

Aquest edifici formava part d'un conjunt fabril -residència, bloc d'habitatges pels obrers i fàbrica- dedicat a la fabricació de teixits estampats, delimitat per un costat pel Convent de les Jeònimes i els carrers del Carme i de la Riera Alta.[1]

D'aquest conjunt només en resta la residència del propietari, Erasme de Gònima, i l'obra s'atribueix a les mans de Josep Mas i Dordal. Tot i així, d'aquest habitatge queden molt poques evidències originals de l'època. El interior es va veure completament modificat al compartimentar-lo per encabir habitatges de lloguer, tot i que es poden veure restes d'enteixinats originals. Així i tot, s'ha conservat la sala, o saló principal, amb important decoració pictòrica: el sostre pla pintat al fresc amb una escena del carro d'Apolo, i diversos plafons murals, realitzats al tremp sobre llenç engantxat al mur, on s'hi explica la història de David. Han estat atribuïdes a Joseph Flaugier, el sostre, i a Marià Illa[1]els plafons murals.[2][1]

HistòriaModifica

Erasme de Gònima (1746-1821) va sol·licitar permís per a construir una casa-fàbrica l'any 1783 (especialitzada en la manufactura d'indianes i filats). El procés d'adquisició i enderroc d'antigues parcel·les medievals va donar lloc a les ampliacions de la fàbrica entre els anys 1784 i 1810. La seva façana principal (c/ del Carme, 106-116) presentava tres nivells d'alçat amb set obertures en cadascun d'ells (exceptuant la planta baixa), mentre que la façana del carrer Riera Alta disposava de dos nivells d'alçat decorats amb esgrafiats. La fàbrica va ser llogada a diferents industrials de teixits a mitjan segle XIX. De l'antic conjunt fabril, només es conserven l'antic palau d'estil neoclàssic i alguns pisos de lloguer al carrer del Carme.[3]

Edificà la seva fàbrica al carrer de la Riera Alta, al Raval barceloní, a partir del 1783. A finals de segle XVIII ocupava entre 700 i 1.500 persones, una xifra impressionant per a l'època (entre els quals hi havia uns 50 nens).[4] Va voler aixecar una colònia obrera entre aquest carrer i el del Carme (on ell tenia el seu palau): al costat de la fàbrica fou realitzat parcialment el projecte de Pelegrí de Basteiro de construir-hi una colònia industrial de 90 cases. Sempre es mostrà interessat per les innovacions tecnològiques, tractant d'incorporar màquines que facilitessin i fins i tot substituïssin el treball manual. Viatjava a diferents centres tèxtils d'Europa, fins que el 1808 hi instal·là un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya.

El 1818 es matriculà com a comerciant. Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que retornaven amb tints. Era propietari d'una fragata (la "San Erasmo"), que feia regularment el trajecte Barcelona-Veracruz carregada d'indianes. Venia els seus teixits a Cadis, Sevilla, Madrid, Gènova, Hamburg i Amsterdam.

El 1790 fou elegit diputat del Comú de Barcelona. Un any després el rei li atorgà títol de noblesa ("Ciutadà Honrat", concretament el 12 d'agost de 1791, comprat per 57.008 rals de billó). Carles IV d'Espanya i la seva família, durant llur pas per Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica, que era la més gran de l'època.

Sempre interessat en la innovació i els progressos de la fabricació d'estampats de cotó, dirigí la Reial Companyia de Filats de Cotó entre 1804 i 1819, i entre els càrrecs honorífics de què gaudí cal destacar el de ministre honorari de la Junta General de Comerç, Moneda i Mines.

Durant la Guerra del Francès se'l considerà popularment afrancesat, però mai no hi fou acusat legalment. Tingué una actuació ambigua; defensà els membres de la resistència processats a Barcelona el 1809, però acceptà la direcció de la Casa de la Caritat (1812-14).

Morí l'any 1821 com a resultat de l'explosió d'una caldera mentre treballava a la seva fàbrica, tal com indica el seu nét Erasme de Janer i de Gònima al panteó que li dedicà al Cementiri del Poblenou.[5]

La fàbrica fou bombardejada durant la guerra civil espanyola, però en resta la casa (ca l'Erasme), d'un classicisme sever i amb una gran sala decorada (sembla que per Joseph Flaugier),[6] i amb un pati barroc, d'estil tradicional català. A Sant Feliu de Llobregat adquirí la propietat de ca l'Amigó, qualificada pel Baró de Maldà com el Versalles de Don Erasme.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa Erasme de Gònima». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  2. Subirana Rebull, Rosa M. / Triadó,Josep-Ramon, "Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII", a Pedralbes, 28, Barcelona, 2008, p. 535-536.
  3. «Casa Erasme de Gònima». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. Estado de las 100 fàbricas de Indianas i casas de particulares en que se pintan lienzos, que por las listas de los Reverendos Párrocos de esta Ciudad se ha podido averiguar hallarse establecidas en ella con el número de jóvenes de siete a quince años de edad que, según resulta de las miosmas listas estan empleados en todas y en cada una de ellas. Edicte/band publicat per l'església per a donar formació cristiana als joves.
  5. Sòria i Bascompte, Roger. Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort, 2006 [Consulta: 8 octubre 2014]. , pàg. 28
  6. Fernández, Magda. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. Edicions Universitat Barcelona, 1983, p. v.2, p.84. ISBN 8475281621. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Erasme de Gònima