Joan Soler i Mestres
Joan Soler i Mestres (Barcelona, 15 d'agost de 1797 - 5 de gener de 1863)[1] fou un arquitecte català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 agost 1797  Barcelona |
| Mort | 5 gener 1863 (65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, escultor |
| Família | |
| Pare | Tomàs Soler i Ferrer |
| Parents | Joan Soler i Faneca (avi) |
Fill del mestre d'obres Tomàs Soler i Ferrer i de Cecília Mestres, i net de Joan Soler i Faneca, mestre d'obres.[3] Continuant la tradició familiar estudià per ser arquitecte. Estudià la carrera d'arquitectura a l'Escola del Principat de Catalunya entre 1817 i 1820, va obtenir el títol d'arquitecte a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1830. Fou perit en diverses ocasions per al Tribunal de la Real Audiència i arquitecte substitut de Reial Patrimoni a Barcelona des de 1831.[2]
Va traçar plànols parcel·laris de diversos municipis de la província de Barcelona: Sants (1850 i 1851), Sant Joan Despí (1850), Cornellà de Llobregat (1852), l'Hospitalet de Llobregat (1851), Barcelona (1851), Mataró (1851), el Masnou (1852) i Olesa de Montserrat (185?).[3]
Referències modifica
- ↑ «Defuncions. 1863. Registres. Llibre 1 (núms 1 al 390). Foli 23v. Registre núm.91». Arxiu Municipal Contemporani de Baarcelna, 05-01-1863. [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Juan Soler y Mestres». Biografías. Real Academia de la Historia.
- ↑ 3,0 3,1 Gisbert i Traveria, Meritxell. Cartografia i transformació del territori a Catalunya entre l'Antic Règim i la Revolució liberal (ss. XVIII-XIX): el paper de la família Soler. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Geografia, 2017, p. 80-84.