Cornellà de Llobregat

municipi de Catalunya

Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat. El seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCornellà de Llobregat
Imatge
Ajuntament del municipi (esquerra), a tocar de l'església parroquial de Santa Maria

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 21′ 18″ N, 2° 04′ 16″ E / 41.355°N,2.0711111111111°E / 41.355; 2.0711111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població90.303 (2023) Modifica el valor a Wikidata (12.918,88 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicicornellanenc, cornellanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6,99 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud27 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataAntonio Balmón Arévalo (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost79.434.024 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08940 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08073 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080734 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcornella.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

Història modifica

Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies d'entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.[1]

També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l'actual Castell (construït el segle xiv). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle xiii i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle xviii.

Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.

Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle x, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.

L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. Un segle més tard i acabada la Guerra del Francès, que el 1811 per causa dels saqueigs de les tropes franceses i d'una gravíssima sequera es conegué a Cornellà com l'«Any de la fam»,[2] el 1819 tingué lloc un canvi cabdal al municipi: s'inaugurà el Canal de la Infanta. Allò permet un desenvolupament molt significatiu del regadiu i un apogeu del procés d'industrialització. El ferrocarril hi arribà el 30 de setembre de 1855, que realitzà la línia des de Barcelona fins a Molins de Rei i que, poc després, fou complementat amb un servei de tartanes que feia el recorregut des de Cornellà fins Sant Boi a través del Revolt Negre.[3] Aquest sistema de transport perdurà fins la inauguració el 29 de desembre de 1912 del tram de la línia Llobregat-Anoia que creuà la vila per la seva zona baixa: el conegut com a Carrilet[3][4] Durant tot un segle, el sector tèxtil esdevingué la base econòmica del municipi, i alhora, amb les dues línies de ferrocarril, varen creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra). L'any 1910 l'empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.

A partir de 1950, es multiplica l'arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.

En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera (ara desaparegut amb la construcció de l'estadi del RCD Espanyol). Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.

Patrimoni històric modifica

  • Columnes preromàniques (Segle X)

Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928. Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle x, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.

 
Castell de Cornellà

El document més antic que fa referència al Castell de Cornellà és de l'any 1204, possiblement feia les funcions de torre de defensa com moltes altres que flanquejaven el Llobregat. Perduda la seva funció militar, es va convertir en centre d'una gran propietat agrícola, i bona part de la seva configuració actual correspon a reformes realitzades durant el segle xvii sobre una base del període gòtic. Va continuar tenint usos agrícoles fins ben entrat el segle xx. L'any 2000 es va rehabilitar i acull actualment l'arxiu, una sala d'exposicions i diversos serveis municipals.

  • Can Manso (Segle XVI - XVIII)

Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop del creuament amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet. Aquesta masia, datada en el segle xvi, és la de més relleu de Cornellà donades les seves dimensions, majestuoses, i la seva configuració, amb un cos central de grans dimensions. Als laterals s'aixequen dos cossos més baixos i altres dos que formen les solanes, deixant una configuració de planta basilical de cinc naus. Els seus propietaris van ser la família Femades, llinatge de pagesos, i posteriorment va ser adquirida per la família barcelonina dels Sabater.[5] L'escut d'armes de la façana recorda que a principis del segle xix fou propietat del general Josep Manso i Solà, heroi de la Guerra del Francès,[5] que passava llargues temporades a Cornellà.

  • Can Serra (Segle XVI - XVIII)[6]

Antigament Can Femades. Masia que es troba a la carretera de l'Hospitalet, al final del terme municipal. L'edifici, d'aspecte senyorial amb planta quadrada i cobert a quatre aigües, data dels anys 1763-69 segons les inscripcions que hi ha al seu interior. Actualment és coneguda com a Can Serra per la instal·lació d'aquesta família de ceramistes.

  • Can Vallhonrat (Segle xvii - XX)

Situada a la plaça de Francesc Macià, davant l'Ajuntament i l'església. En el segle xvii el propietari del Castell edifica Can Vallhonrat per a residència familiar. L'edifici, de planta quadrada i cobert a quatre aigües, posa de manifest el seu ús residencial amb la vistosa estructura de la façana i els acabats del seu interior. Les reformes i consolidació de l'edifici el 1986, amb la modificació de les golfes, va suposar la seva destinació com a edifici administratiu de l'Ajuntament.

  • Rectoria de Santa Maria (Segle xvii - XX)

Al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrere l'església de Santa Maria trobem "La Rectoria", que neix com a masia i ja se la coneix al segle xvi. Al llarg del segle xvii es fan obres i s'hi instal·la la rectoria. L'edifici actual és fruit dels afegits i no té una tipologia definida.

  • Can Trabal (Segle xvii - XVIII)

En la carretera d'Esplugues en direcció a Sant Boi, tot just davant del nou centre comercial. Aquesta masia, abans coneguda com a "Can Pato", apareix documentada al segle xiv encara que amb el nom de Mas Puig. La part posterior, més baixa, és la més antiga. Al segle xviii s'hi afegí la part davantera amb un cos format per dues plantes, amb golfes a la part central, més elevada respecte als laterals. Els seus propietaris van ser la família Amat, llinatge de pagesos cornellanencs, posseïdors de les terres fins al límit amb el terme de Sant Joan Despí.

  • Can Maragall (Segle xvii - XVIII)

Masia situada entre la carretera d'Esplugues i el carrer del General Prim, en el centre del nucli urbà. És una de les més antigues, hi ha documentació que parla d'un primer edifici construït el 1330, i la seva figura actual respon al caràcter senyorial de les edificacions residencials del segle xviii. L'edifici, cobert a dues aigües i sense golfes ni graners, té un cos central de dues plantes-pis i baixos al qual posteriorment se li afegiren dos cossos laterals porticats. El nom actual es deu al fet que la família del gran poeta Joan Maragall en va ser la propietària.

  • Can Tirel (Segle xvii - XVIII)

Situada al costat de la via de la Renfe, en el barri Fatjó, entre el camí de la Destraleta i el ferrocarril.Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

  • Can Rissuenyo (Segle xvii - XVIII)

Al carrer dels Pins o Pius XII cantonada amb el carrer Lasarte. Els seus orígens són del segle xviii, amb una façana amb estucs color ocre quasi desapareguts, obertures ovals en les golfes, ceràmica en el marc del cos central i les balustrades, detalls que donen un caràcter senyorial i culte a l'edificació.

Situat al parc del mateix nom, a la carretera de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda. Després d'entroncar l'antiga família Mercader amb la dels comtes de Bell-lloc, Joaquim de Mercader i Bell-lloc, va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia l'antiga masia de Can Mercader. La construcció, de planta quadrangular amb torres octogonals als quatre costats, té l'aire dels palaus de l'època del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una recarregada sumptuositat. Les seves col·leccions de pintures, ceràmiques, armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etc. atorguen a aquest edifici una importància especial. Tot aquest llegat patrimonial prové dels comtes de Bell-lloc. Des del 1995, després de sis fases de restauració, és museu públic de la ciutat. A més, a les seves sales, se celebren matrimonis civils.

Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir el noble Arnau de Mercader a finals del segle xix com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar els aus.

  • Estació de la RENFE (Segle XIX)

Edifici construït arran de la inauguració, l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei, perllongada dos anys després fins a Martorell.

  • Can Gaya (Segle XIX)

Can Gaya (carrer Rubió i Ors, 65) és un edifici senyorial construït el 1860, originàriament propietat de la família Mas, la qual posseïa també la fàbrica situada just a l'altre costat del carrer i de la qual es conserva encara la façana.

  • Casa Camprubí (1927)

Als afores de la ciutat, a la carretera de sant Joan Despí, podem contemplar l'edifici més emblemàtic del modernisme a Cornellà. La casa Camprubí, obra del conegut arquitecte Josep Maria Jujol, va ser construïda l'any 1927 per encàrrec de Cebrià Camprubí i Nadal.

  • Familiar Cinema Titan (1926)

Al carrer Rubió i Ors cantonada amb Verge de Montserrat trobem l'edifici, actualment convertit en biblioteca pública, que va ser construït el 1926 segons el projecte de l'arquitecte municipal Marín Espinosa. La seva torre circular (pinacle), de vint metres d'alçada, mostra la seva clara vinculació al Noucentisme.

  • La fàbrica Fontanals i Suris (1897 - 1913)

Al costat de la carretera de Sant Joan Despí. La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més importants del sector tèxtil local, va ser construïda l'any 1897 (amb el nom de Sala y Cía.), recollint l'empremta estètica del primer modernisme, a base de maó vist, ferro i vidre. La fàbrica va deixar de funcionar als anys seixanta. Actualment, i després d'una important reforma finalitzada l'any 2007, acull el Citilab Cornellà.

 
Central de Bombeig d'Aigües
 
Fàbrica Bagaria
 
Santa Maria de Cornellà

Aquestes instal·lacions, de l'any 1907 i situades als Quatre Camins, són obra de l'arquitecte Josep Amargós i Samaranch. Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions. L'edifici, construït en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Dins la sala principal es conserven, en perfecte estat, els primers models de les màquines de vapor que impulsaven l'aigua per al subministrament de Barcelona.

  • La fàbrica Bagaria (1850 - 1920)

Situada a la carretera d'Esplugues, aquesta fàbrica tèxtil fou construïda per l'arquitecte Modest Feu i Estrada l'any 1920. És molt interessant, dins de l'arquitectura industrial de la Catalunya modernista, el conjunt format per la torre-habitatge amb un acurat treball de maó vist.

  • La fàbrica i la colònia Rosés (1850 - 1920)

Situada al sector Millars, a ambdós costats de l'Avinguda dels Alps. El conjunt residencial va ser promogut per la societat tèxtil Rosés el 1851, al costat de l'antic Canal de la Infanta. Els habitatges, disposats en filera, tenen planta baixa, pis i petits patis. Són un exemple únic a Cornellà de les colònies obreres del segle xix.

L'antiga església de Cornellà va ser destruïda en part en la guerra civil espanyola i acabada de dinamitar el 1939 per construir-hi la nova. El 1940 es col·locava la primera pedra de la nova església, que fou beneïda el maig de 1948, tot i que el campanar no va ser enllestit fins al 1953.

Símbols modifica

L'escut de Cornellà: "Escut caironat: d'or, 4 pals de gules; ressaltant sobre el tot un corn de caça d'atzur cordonat de sable. Per timbre una corona mural de ciutat." Aprovat el 12 de juliol del 1988.

Un dels símbols culturals de la ciutat és la celebració del Festival Internacional de Pallassos.[7]

Barris modifica

La ciutat de Cornellà de Llobregat es divideix oficialment en set barris: els que es troben al sud de la línia de ferrocarril de Rodalies Renfe (Centre, Riera, Almeda i Fontsanta-Fatjó), i els que es troben al nord (el Pedró, la Gavarra i Sant Ildefons). Tenen les següents xifres d'habitants (2018):[8]

A la banda sud hi ha, en primer terme el Barri Centre que és on es troba el nucli antic i gran part de les institucions de Cornellà, entre les quals destaquen l'Ajuntament, el Castell de Cornellà, l'església de Santa Maria i l'antic Cinema Titan, entre altres. Més al sud encara, a tocar del riu, hi ha el barri de Riera, que se situa al sud del passeig dels Ferrocarrils Catalans, i tota la seva extensió transcorre per sobre de la zona deltaica del Delta del Llobregat. Al sud d'aquest barri s'han construït recentment nous equipaments esportius, com el nou Estadi Municipal de Cornellà, el Parc Esportiu Llobregat i l'estadi del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, així com el centre comercial Splau!. A l'est del barri Centre se situa el barri d'Almeda que és la zona de negocis i industrial de Cornellà, ja que hi ha el WTC Almeda Park, la Fira de Cornellà, el Corte Inglés i moltes més empreses i indústries. A més el barri és un dels que ha crescut més els últims anys i en aquest es troba el Parc de Can Mercader. I l'oest del barri Centre trobem el barri Fontsanta-Fatjó que està format per dos barris, el de Fatjó i el de la Fontsanta, aquests dos es troben separats pel Parc de la Infanta. A prop de Fontsanta es troba el Citilab, a l'antiga fàbrica de Can Suris, que és un centre de noves tecnologies obert al públic.

 
El barri de Sant Ildefons, amb la torre de la Miranda, del segle xix

A la banda nord, s'hi ubica en primer terme el barri de la Gavarra, que és el barri central de la part nord. Hi ha la Biblioteca Central, els metges especialistes a l'ABS Cornellà de Llobregat i el Mercat Marsans. A l'est hi limita amb el barri de Sant Ildefons, creat durant el decenni del 1960 per causa de l'esclat de la immigració del sud d'Espanya i de l'especulació immobiliària del franquisme. En aquest barri s'hi situen el Mercat de Sant Ildefons i l'EAP de Sant Ildefons, entre d'altres serveis. A partir de l'any 2013 el barri compta amb una Biblioteca, que porta el nom del barri. Per últim a l'oest de la Gavarra, limítrof amb Sant Joan Despí, el barri del Pedró acull espais minvants de polígons industrials i el Cementiri Municipal, així com Can Bagaria.

Administració modifica

Les primeres eleccions municipals després del franquisme, el 1979, van ser guanyades pel PSUC, que va obtenir majoria absoluta i va dirigir l'Ajuntament durant els sis anys següents amb Frederic Prieto al capdavant. Des de llavors, ha estat governat pel PSC, primer amb José Montilla i des del 2004 amb Antonio Balmón.

La majoria absoluta que el PSC havia ostentat durant set mandats consecutius, però, la va perdre arran de les eleccions municipals del 24 de maig del 2014, tot i no impedir-li això governar amb comoditat. D'aquestes eleccions, destaca l'entrada de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà i de Ciutadans, amb 5 i 3 regidors, respectivament, així com la tornada d'ERC al consistori. ICV-EUiA i el PP, per la seva banda, baixaren de la segona i la tercera posició que havien tingut des de 20 anys enrere fins a la cinquena i la sisena amb la pèrdua de 2 i 3 regidors, respectivament. CiU, que havia tingut representació ininterrompudament des del 1979, la perdé en no arribar al llindar del 5% necessari per accedir al ple.

Resultats electorals - Cornellà de Llobregat, 2023[9]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
PSC-CP Antonio Balmón Arévalo 14.037 13 43.40%
ERC-AM Raquel Albiol i Gilabert 4.144 4 12,81%
CECP-C Claudio Carmona Vargas 3.253 3 10,06%
PP Manuel Casado Ruiz 3.109 3 9,61%
Vox Iván Cánovas Casanova 2.175 3 8,40%
Vot en blanc 452 1,40%
Vot nul 375 1,14%
Abstenció 30.485 48,17%
Total 25
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Frederic Prieto i Caballé
 
19/04/1979
1983 - 1987
 
/
 
28/05/1983
1987 - 1991 José Montilla i Aguilera
 
30/06/1987
1991 - 1995 José Montilla i Aguilera
 
15/06/1991
1995 - 1999 José Montilla i Aguilera
 
17/06/1995
1999 - 2003 José Montilla i Aguilera
 
03/07/1999
2003 - 2007
 
14/06/2003
2007 - 2011 Antonio Balmón Arévalo
 
16/06/2007
2011 - 2015 Antonio Balmón Arévalo
 
11/06/2011
2015 - 2019 Antonio Balmón Arévalo
 
13/06/2015
2019 - 2023 Antonio Balmón Arévalo
 
15/06/2019
Des del 2023 Antonio Balmón Arévalo
 
17/06/2023

Cornellà nomena Emili Guerrero nou síndic de greuges [10]

Comunicacions modifica

Per carretera modifica

Cornellà està molt ben comunicada per carretera amb Barcelona, el sud i l'est de Catalunya, ja que aquesta es troba limitada per la C-32 que la connecta amb Barcelona per una banda i Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Tarragona per l'altra. També es troba limitada per l'A-2 que també la comunica amb Barcelona per una banda i per l'altra la connecta amb el centre i el nord del Baix Llobregat, Igualada i Lleida. A més les connexions d'aquestes dues autopistes amb d'altres permet una connexió ràpida entre Cornellà i molts més punts de Catalunya.

També té una ràpida connexió amb l'Aeroport de Barcelona gràcies a la seva proximitat.

Per ferrocarril modifica

 
Estació de rodalies de Cornellà. Les naus del fons a mà esquerra pertanyen als tallers de manteniment de RENFE

En qüestió de transport ferroviari el municipi compta amb:

Per autobús modifica

Per la població circulen diferents línies de bus que la comuniquen amb diferents parts de Barcelona i diferents municipis del Baix Llobregat, entre les que tenim:

  • 14 línies diürnes:
    • 57 Barcelona (Ernest Lluch) – Cornellà (Est. Autobusos)
    • 67 Barcelona (Plaça Catalunya) – Cornellà (Est. Autobusos) (via Sant Ildefons i Avinguda Diagonal)
    • 68 Barcelona (Plaça Catalunya) – Cornellà (Est. Autobusos) (via Pedralbes i Via Augusta)
    • 94 Circular Cornellà 1 (Bus urbà de Cornellà)
    • 95 Circular Cornellà 2 (Bus urbà de Cornellà)
    • L10 El Prat (Sant Cosme) – Sant Just (Plaça Parador)
    • L12: Barcelona (Plaça Reina Maria Cristina) - Cornella (Almeda, Avinguda Pablo Picasso)
    • L46 Cornellà (Ambulatori) – Sant Just (Plaça Parador) (Bus urbà de Sant Joan Despí)
    • L52 L'Hospitalet (Ciutat de la Justícia / Santa Eulàlia) – Sant Feliu (Plaça Pere Dot)
    • L74 Cornellà (Sant Ildefons) – Sant Boi (Plaça Assemblea de Catalunya)
    • L75 Cornellà (Sant Ildefons) – Sant Boi (Plaça Assemblea de Catalunya)
    • L77 Sant Joan Despí (Centre) – Aeroport
    • L82 L'Hospitalet (Ciutat de la Justícia / Santa Eulàlia) – Gavà (Avinguda l'Eramprunyà) (Per Almeda)
    • L85 L'Hospitalet (Ciutat de la Justícia / Santa Eulàlia) – Gavà (Avinguda l'Eramprunyá) (Per Sant Ildefons)
  • 3 línies nocturnes:
    • N13 Barcelona (Plaça Catalunya) – Sant Boi (Ciutat Cooperativa)
    • N14 Barcelona (Plaça Catalunya) – Castelldefels (Centre)
    • N15 Barcelona (Plaça Portal de la Pau - Plaça Catalunya) – Sant Joan Despí (Torreblanca)

Clima modifica

El clima és típicament mediterrani amb una mitjana anual d'uns 7 a 9 °C a l'hivern i uns 28 a 30 °C a l'estiu. Als mesos de juliol i agost correspon el període de mínims de pluja i màxims de temperatura. Els màxims quant a precipitacions es registren en general a la tardor.

Demografia[11] modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
35 32 22 189 695 1.510 1.607 1.867 2.197 2.496

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.732 7.031 8.214 11.473 24.714 77.314 90.956 86.287 84.692 84.692

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
82.490 80.329 80.998 81.881 83.327 84.289 85.180 87.240 87.458
86.234

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
86.072
87.173
89.936
89.039 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Instituts públics modifica

Esports modifica

 
Estadi Cornellà - el Prat.

Entitats culturals modifica

Anualment diverses entitats de cultura popular organitzen la Jordiada.

Centres comercials i mercats modifica

A Cornellà trobem tres mercats i quatre centres comercials.

Cornellanencs destacats modifica

Referències modifica

  1. «Excavacions arqueològiques a l'entorn de l'església de Santa Maria de Cornellà». Ajuntament de Cornellà, 31-10-2009. [Consulta: 11 maig 2012].[Enllaç no actiu]
  2. Tardà i Coma, 2021, p. 266.
  3. 3,0 3,1 Pelfort Pujol, 1979, p. 153-154.
  4. Salmerón, 1985, p. 54-55.
  5. 5,0 5,1 «Can Manso». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2015].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 55. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. «Avui comença el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà - elBaix.catelBaix.cat». www.elbaix.cat, 17-10-2016. [Consulta: 9 novembre 2016].
  8. «Població per barris. 2018» ( PDF). Xifres 2018 (Anuari). Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2018 [Consulta: 5 juliol 2023].
  9. «Municipals 2023 (28 maig) - Resultats». Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 29-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
  10. Redacció. «Cornellà nomena Emili Guerrero nou síndic de greuges», 05-02-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].
  11. Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Cornellà de Llobregat (080734)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  12. «Agrupació Sardanista de Cornellà». Agrupació Sardanista de Cornellà. [Consulta: 20 gener 2022].
  13. «Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà». Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà. [Consulta: 20 gener 2022].
  14. «CNL de Cornellà de Llobregat». Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 20 gener 2022].
  15. «Centre d'Esplai Infantil i Juvenil Mowgli». Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 20 gener 2022].
  16. «Coral Àuria». Coral Àuria. [Consulta: 20 gener 2022].
  17. «Diables de Cornellà». Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. [Consulta: 20 gener 2022].
  18. «Foment de Cultura Popular de Cornellà de Llobregat». [Consulta: 20 gener 2022].
  19. «ENTITAT SOCIO-CULTURAL: IDENTITAT». Ajuntament de Cornellà de Llobregat. [Consulta: 20 gener 2022].
  20. «L'Avenç de Cornellà». [Consulta: 20 gener 2022].
  21. «Orfeó Catalonia». [Consulta: 20 gener 2022].
  22. «Patronat Cultural i Recreatiu» (en castellà), 11-01-2022. [Consulta: 20 gener 2022].
  23. «La Unió de Cornellà». [Consulta: 20 gener 2022].
  24. «Trabucaires de Cornellà». Coordinadora Trabucaires de Catalunya. [Consulta: 20 gener 2022].
  25. «Xarxa de Biblioteques de Cornellà». [Consulta: 20 gener 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica