Josep Amargós i Samaranch

arquitecte espanyol

Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849[1]- 28 de setembre de 1918[2]) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.[3]

Infotaula de personaJosep Amargós i Samaranch
Biografia
Naixement1849 modifica
Barcelona modifica
Mort1918 modifica (68/69 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
MovimentModernisme català modifica
Obra
Projectes principalsUrbanització Poble Sec

Fill de Josep Amargós i Llobet, paleta natural de Sant Climent de Llobregat i de Josefa Samaranch i Sala de Barcelona. Va realitzar els projectes d'urbanització del Poble Sec junt amb Narcís Arán i Josep Fontserè pels volts del 1870.[4] El 1894 va realitzar la primera urbanització parcial de la muntanya de Montjuïc,[5] totalment reformat al segle xx amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. També és autor d'un projecte no realitzat d'urbanització de la plaça d'Espanya (1915).

Va estar casat amb Eulàlia Torres Cabrer i va tenir tres fills.[6]

També va participar en el projecte de construcció d'una capella neogòtica a l'Església de Sant Climent de Llobregat el 1900, decorada amb pintures d’escenes de la vida de Crist i altres d’ornamentals.[7]

ObresModifica

BarcelonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1884 Hivernacle del Parc de la Ciutadella[8] Parc de la Ciutadella41° 23′ 15.63″ N, 2° 11′ 02.1″ E / 41.3876750°N,2.183917°E / 41.3876750; 2.183917 Tot i que Josep Fontserè i Mestre havia projectat un hivernacle per a la Ciutadella com a part d'un programa museístic i científic format per l'Hivernacle, Umbracle i Museu Martorell de Geologia, va ser finalment Josep Amargós i Samaranch qui ho va construir amb motiu de l'Exposició de 1888. És una estructura metàl·lica i tancament de vidre, amb tres naus. A l'obra, sense cap aspiració virtuosista, mereixen atenció els elements seriats en ferro fos (palmetes, formes lobulades, coronaments) que utilitzen els repertoris canònics hel·lenístics més de moda dels projectes catalans del moment. Correcte  
1902 Torre de les Aigües de Dos Rius Ctra. Vallvidrera al Tibidabo 10741° 25′ 22.08″ N, 2° 7′ 9.3″ E / 41.4228000°N,2.119250°E / 41.4228000; 2.119250 Encarregada per la Societat promotora de la urbanització del Tibidabo, per a emmagatzemar i bombar les aigües de DosRius per subministrar al Parc d'Atraccions i a la urbanització residencial del camí de Vallvidrera. La construcció va guanyar el primer premi del Concurs anual d'edificis artístics de 1905. Correcte  

Cornellà de LlobregatModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903-1907 Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (actualment Museu Agbar de les Aigües)[9] Ctra de Sant Boi / Ctra de Sant Joan Despí 41° 21′ 22.77″ N, 2° 3′ 51.81″ E / 41.3563250°N,2.0643917°E / 41.3563250; 2.0643917 Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions. L'edifici, construït en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Actualment acull el Museu Agbar de les Aigües. Correcte  

ReferènciesModifica

  1. «Nacimientos.1849.Llibre 2.Registre núm.490». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 14-05-1849. [Consulta: 29 maig 2019].
  2. «Hemeroteca de La Vanguardia dia 11 d'octubre de 1918.Pàg.2». La Vanguardia, 28-09-1918. [Consulta: 29 maig 2019].
  3. «Arquitectos españoles : lista general» (en castellà). Anuario de la Asociación de Arquitectos, 1907, pàg. 187.
  4. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona. Urbanització Poble Sec
  5. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona. Urbanització Montjuïc
  6. «Hemeroteca - Pàgina de necrològiques» (en castellà). La Vanguardia, 06-08-1931. [Consulta: 23 octubre 2015].
  7. «Sant Climent de Llobregat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona de l'Hivernacle
  9. Patrimoni històric a l'Ajuntament de Cornellà