Josep Amargós i Samaranch

arquitecte català

Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849[1]- 28 de setembre de 1918[2]) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.[3]

Infotaula de personaJosep Amargós i Samaranch
Biografia
Naixement1849 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1918 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Projectes principalsUrbanització Poble Sec

Fill de Josep Amargós i Llobet, paleta natural de Sant Climent de Llobregat i de Josefa Samaranch i Sala de Barcelona. Va realitzar els projectes d'urbanització del Poble Sec junt amb Narcís Arán i Josep Fontserè pels volts del 1870.[4] El 1894 va realitzar la primera urbanització parcial de la muntanya de Montjuïc,[5] totalment reformat al segle xx amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. També és autor d'un projecte no realitzat d'urbanització de la plaça d'Espanya (1915).

Va estar casat amb Eulàlia Torres Cabrer i va tenir tres fills.[6]

També va participar en el projecte de construcció d'una capella neogòtica a l'Església de Sant Climent de Llobregat el 1900, decorada amb pintures d'escenes de la vida de Crist i altres d'ornamentals.[7]

Obres modifica

Barcelona modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1884 Hivernacle del Parc de la Ciutadella[8] Parc de la Ciutadella41° 23′ 15.63″ N, 2° 11′ 02.1″ E / 41.3876750°N,2.183917°E / 41.3876750; 2.183917 Tot i que Josep Fontserè i Mestre havia projectat i construït un hivernacle per a la Ciutadella com a part d'un programa museístic i científic format per l'Hivernacle, Umbracle i Museu Martorell de Geologia, una tempesta el va malmetre el setembre de 1887. L'arquitecte director dels treballs de l'Exposició de 1888, Elies Rogent va decidir enderrocar-lo i construir-ne un de nou a partir d'un projecte de Josep Amargós i Samaranch . És una estructura metàl·lica i tancament de vidre, amb tres naus. A l'obra, sense cap aspiració virtuosista, mereixen atenció els elements seriats en ferro fos (palmetes, formes lobulades, coronaments) que utilitzen els repertoris canònics hel·lenístics més de moda dels projectes catalans del moment i les decoracions en estuc amb motius florals, obra d'Alexandre de Riquer. Correcte  
1902 Torre de les Aigües de Dos Rius Ctra. Vallvidrera al Tibidabo 10741° 25′ 22.08″ N, 2° 7′ 9.3″ E / 41.4228000°N,2.119250°E / 41.4228000; 2.119250 Encarregada per la Societat promotora de la urbanització del Tibidabo, per a emmagatzemar i bombar les aigües de DosRius per subministrar al Parc d'Atraccions i a la urbanització residencial del camí de Vallvidrera. La construcció va guanyar el primer premi del Concurs anual d'edificis artístics de 1905. Correcte  

Cornellà de Llobregat modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903-1907 Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (actualment Museu Agbar de les Aigües)[9] Ctra de Sant Boi / Ctra de Sant Joan Despí 41° 21′ 22.77″ N, 2° 3′ 51.81″ E / 41.3563250°N,2.0643917°E / 41.3563250; 2.0643917 Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions. L'edifici, construït en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Actualment acull el Museu Agbar de les Aigües. Correcte  

Referències modifica

  1. «Nacimientos.1849.Llibre 2.Registre núm.490». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 14-05-1849. [Consulta: 29 maig 2019].
  2. «Hemeroteca de La Vanguardia dia 11 d'octubre de 1918.Pàg.2». La Vanguardia, 28-09-1918. [Consulta: 29 maig 2019].
  3. «Arquitectos españoles : lista general» (en castellà). Anuario de la Asociación de Arquitectos, 1907, pàg. 187.
  4. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona. Urbanització Poble Sec
  5. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona. Urbanització Montjuïc
  6. «Hemeroteca - Pàgina de necrològiques» (en castellà). La Vanguardia, 06-08-1931. [Consulta: 23 octubre 2015].
  7. «Sant Climent de Llobregat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona de l'Hivernacle
  9. Patrimoni històric Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine. a l'Ajuntament de Cornellà