Centre Martorell d'Exposicions
El Centre Martorell d'Exposicions,[1] abans conegut com a Museu Martorell,[2] és un centre d'exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que està situat al parc de la Ciutadella.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Francesc Martorell i Peña  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici | |||
| Part de | Museu de Ciències Naturals de Barcelona | |||
| Arquitecte | Antoni Rovira i Trias | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Historicisme, eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Parc de la Ciutadella | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42303 | |||
| Id. Barcelona | 671 | |||
| Lloc web | w3.bcn.cat… | |||
L'edifici va ser construït entre 1878 i 1882 gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña, qui va aportar la dotació econòmica i les col·leccions d'arqueologia i ciències que s'hi mostrarien. Va ser construit en un estil neoclàssic[3] amb elements historicistes i eclèctics.[4] Rebé el nom de «Museo Martorell de Arqueología y Ciencias Naturales» i fou el primer edifici construït a Barcelona amb la finalitat de ser un museu públic.[5]
Des del 1924 el Museu de Ciències Naturals de Barcelona el va emprar com a museu de geologia i per això se l'ha conegut amb els noms de «Museu de Geologia» o «Museu Martorell de Geologia». L'any 2010 va tancar per reformes, i no va ser fins al 2023 que el museu va reobrir com a centre d'exposicions científiques i relacionades amb la crisi climàtica i la biodiversitat.[2][1]
Edifici modifica
El Museu Martorell es troba dins del Parc de la Ciutadella, entre l'Umbracle i l'Hivernacle. És un edifici exempt constituït per tres cossos rectangulars, el central més curt que els laterals. Té una superfície de 1.100 m2 aproximadament.[6]
El cos central, que es correspon amb el vestíbul, oficines i biblioteca, està format per un pòrtic amb 4 columnes dòriques de pedra de Montjuïc que aguanten un entaulament amb frontó triangular, que es recolza sobre cartel·les. El timpà està decorat amb un relleu on es veu l'escut de Barcelona al centre envoltat d'element vegetals. A ambdós costats del pòrtic hi ha adossades dues lapides que commemoren la inauguració del museu i dues escultures dedicades als naturalistes Jaume Salvador i Pedrol i Félix de Azara.[6]
Els cossos laterals són dues naus molt allargades amb teulada a doble vessant. Els murs estan decorats amb pilastres que es distribueixen seguint un ritme regular; aquestes en comptes de capitell tenen una palmeta en relleu i aguanten un fris llis. Entre les pilastres s'obren finestres rectangulars amb la llinda aguantada per pilars amb el capitell decorat amb un relleu geomètric. El fris està decorat únicament amb petites pilastres que són la continuació de les inferiors, decorades amb un relleu. Per sobre hi ha una cornisa on es recolza un mur llis amb la continuació de les pilastres coronades amb palmetes. A l'interior són espais oberts amb un pas elevat perimetral.[6]
La façana posterior és similar a la principal però el pòrtic es substituït per quatre pilastres, amb una escalinata al centre que mena a la porta, i el frontó triangular per un d'esglaonat sense decoració.[6] Aquesta façana va ser modificada durant les obres de rehabilitació del 2021 per tal de dotar d'un nou accés al museu des de l'exterior del parc. Es van obrir dos grans finestrals entre les pilastres i es va ampliar la portalada. Es va rebaixar l'accés a nivell de carrer, eliminant les escales originals, per tal de fer accessible el museu a persones amb mobilitat reduïda.[7]El projecte el va dur a terme l'estudi VGV.[3]
Història modifica
El 9 de novembre de 1878 va morir Francesc Martorell i Peña i va llegar a l'Ajuntament de Barcelona la seva col·lecció de ciències naturals i d'arqueologia, juntament amb la seva biblioteca i recursos econòmics per la construcció d'un museu. L'encarregat de fer el projecte va ser Antoni Rovira i Trias, malgrat hi havia un projecte previ, del 1874, de Josep Fontseré i Mestre que va ser rebutjat per l'Ajuntament en el marc dels contenciosos d'aquest amb els arquitectes titulats. L'edifici va ser moblat cap al 1882-1883 i les estàtues de la façana són obre de Eduard Alentorn fetes entre 1882 i 1887. Va ser el primer edifici de Barcelona construït expressament per ser un museu.[6]
El 25 de setembre de 1882 el museu va ser inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet, inicialment com a museu d'arqueologia i ciències naturals. Al 1891es va traslladar a altre edifici la col·lecció arqueològica i, a partir de 1924, va passar a ser un museu de geologia exclusivament, ja que la col·lecció de zoologia i botànica es va col·locar en el castell dels tres dragons. Al llarg dels anys la col·lecció de geologia s'ha anat incrementant amb l'adquisició i llegat de noves peces.[6]
Entre els anys 2010 i 2011 es va fer una reorganització dels museus de ciències naturals. Aquest edifici passà a ser la seu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i va ser tancat a l'espera d'una rehabilitació.
L'any 2021 es va iniciar el procés de rehabilitació de l'edifici [3] i va reobrir les seves portes l'any 2023 sota el nom de Centre Martorell d'Exposicions. La rehabilitació forma part d'un projecte més ampli anomenat Ciutadella del Coneixement, que involucra altres edificis del parc i edifics propers i que pretén crear un pol de coneixement al parc de la Ciutadella.[8]
Museu modifica
El museu es va crear gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña (1822-1878),[5] consistent en les seves col·leccions de ciències naturals i d'arqueologia, la seva biblioteca i recursos econòmics per construir el museu.[9] Francesc Martorell va morir el 9 de novembre de 1878 i el seu llegat va ser llegit en sessió pública el 22 de novembre d'aquell any. El 17 de desembre del mateix any l'Ajuntament acceptà el compromís per construir l'edifici del museu, amb un pressupost de 160.337,58 pessetes.[10] L'edifici del museu, projectat i construït entre 1878 i 1882, va ser obra d'Antoni Rovira i Trias.[10]
El museu va ser inaugurat el 25 de setembre de 1882 per l'alcalde Rius i Taulet, inicialment com a museu d'arqueologia i ciències naturals, amb el nom de Museo Martorell de Arqueología y Ciencias Naturales.[5] Fou el bressol dels museus municipals de zoologia, geologia i botànica i l'origen del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El museu va ser un dels edificis que formaren part de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i va formar part d'un programa que va fer del parc de la Ciutadella un espai dedicat a les ciències naturals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i posteriorment per la Mancomunitat de Catalunya.[9]
El primer director del museu va ser Manuel Martorell i Peña, que va morir el 1890 i va ser substituït per Artur Bofill i Poch. A partir de 1891 el museu es va dedicar exclusivament a les ciències naturals, ja que es van traslladar a altres edificis les col·leccions arqueològiques i aquell mateix any es va adquirir la col·lecció Baron de paleontologia, que incorporava 12.000 peces de tot Europa. Abans d'acabar el segle xix van ingressar al museu diverses col·leccions per donació, com les procedents de l'Exposició Universal de 1888, la de sals de Cardona i les col·leccions Antiga i Saura.[5]
A inicis del segle XX es va iniciar la col·lecció i exposició a l'aire lliure de grans blocs de roques al parc de la Ciutadella, fet que va coincidir amb la creació de la Junta de Ciències Naturals de l'Ajuntament (1906). En aquesta junta hi eren presents Jaume Almera i Comas, Artur Bofill i Poch i Norbert Font i Sagué.[5]
A partir de 1924 el museu va passar a ser el Museu de Geologia de la ciutat, custodiant exclusivament les col·leccions de geologia.[11] A partir d'aquell moment realitzà nombroses activitats relacionades amb la mineralogia, la paleontologia, la petrologia i la geologia en general.[5]
L'11 de desembre de 2003 es va inaugurar al museu l'exposició "El Museu Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878–2003)".[5] Amb la reorganització realitzada els anys 2010 i 2011, el Museu Martorell passà a ser la seu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, acollint l'exposició permanent Una història no tan natural: Els públics i les ciències naturals, dels gabinets als museus.[11] El museu va acabar tancat portes definitivament el 2010 a l'espera d'una rehabilitació.
El 2023 el museu va reobrir les seves portes com a centre d'exposicions temporals sobre ciències naturals[3] amb dues exposicions temporals, Natura o cultura? Una visió des del museu de ciències naturals de producció pròpia i Wow. Animals de museu: ciència, tècnica i art.
Directors del museu modifica
- 1882-1887 Manuel Martorell i Peña
- 1887-1920 Artur Bofill i Poch[12]
- 1966-1985 Alfredo San Miguel Arribas
- ?-2005 Alícia Masriera
- Oriol Balaguer
- Anna Omedes
- 2022-actual Carles Lalueza Fox[13]
Galeria d'imatges modifica
-
Façana del museu -
Escultura de Félix de Azara, obra d'Eduard Alentorn, a la façana del museu -
Escultura de Jaume Salvador i Pedrol, obra d'Eduard Alentorn, a la façana del museu -
Tronc de conífera silicificat, davant del museu
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Centre Martorell d’Exposicions | Museu de Ciències Naturals de Barcelona». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «El Museu Martorell reobre reformat després de 13 anys tancat», 19-12-2023. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Rehabilitació de l’edifici | Museu de Ciències Naturals de Barcelona». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ L'historicisme i l'eclectisme són moviments arquitectònics propis del segle xix. Veure Arquitectura de Barcelona.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Masriera, Alícia. «El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878–2003)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r setembre 2011].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Museu Martorell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
- ↑ «Façana posterior del museu». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «La Ciutadella del Coneixement». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ 9,0 9,1 Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Història
- ↑ 10,0 10,1 Julio GOMEZ-ALBA, La Construcción del Museo Martorell (1878-1882) (castellà)
- ↑ 11,0 11,1 El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural, per Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Directori de les societats filials, 2001. ISBN 9788472835795 [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ «El biólogo Carles Lalueza Fox, nuevo director del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona | Info Barcelona | Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 8 juliol 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Martorell d'Exposicions |
- «Museu Martorell». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Pàgina del Museu Martorell, a la web de l'Ajuntament de Barcelona Arxivat 2014-09-23 a Wayback Machine.
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Museu Martorell de Geologia