Obre el menú principal

Artur Bofill i Poch

naturalista i geòleg català

Artur Bofill i Poch (Barcelona, 13 d'abril de 1846 - Barcelona, 16 de juny de 1929) fou un naturalista i geòleg català. Era fill del científic i periodista Pere Nolasc Bofill i Mascaró i de Teresa Poch i Creus. Va quedar orfe de pare sent nadó, i de mare als tres anys.

Infotaula de personaArtur Bofill i Poch
Artur-Bofill-i-Poch.jpg
Biografia
Naixement 13 abril 1846
Barcelona
Mort 16 juny 1929 (83 anys)
Barcelona
  President Institució Catalana d'Història Natural

1921 – 1922
← Joaquim Maria de Barnola i Escrivà de RomaníDomènec Palet i Barba →
Dades personals
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Geòleg, malacòleg i paleontòleg
Família
Pare Pere Nolasc Bofill i Mascaró
Modifica les dades a Wikidata

En va llicenciar en Dret i Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona. Posteriorment es va dedicar a l'estudi de les Ciències Naturals especialitzant-se en malacologia i a la paleontologia. Reuní una gran col·lecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges per Europa i el nord d'Àfrica, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887.[1] De 1921 a 1922 fou president de la Institució Catalana d'Història Natural.[2] Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la seva mort. Fou membre també de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, de la Société géologique de France, de la Société de Géographie botanique de France i de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales, entre altres.[3][4]

Col·laborà en la redacció de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi, concretament en l'estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província de Barcelona de Jaume Almera. Fou col·laborador també de la publicació Crónica científica.

Va publicar, entre altres obres: Catálogo de los moluscos testáceos del llano de Barcelona (1879), Nova fauna malacològica terrestre i d'aigua dolça de Catalunya (1897), Moluscos fósiles de los terrenos terciarios superiores de Cataluña (1884-1885-1893), El Noguera Ribagorzana Vallis clausa (1909), en col·laboració amb Jaume Almera, i els set volums de l'Estudi sobre la malacologia de les valls pirinenques (1918-21) en col·laboració amb Frederik Haas i Joan Baptista d'Aguilar-Amat.[5]

ReferènciesModifica

  1. Masriera, Alicia «El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878–2003)». Monografies del Museu de Ciències Naturals, 3, 2006 [Consulta: 28 maig 2018].
  2. Directori de les societats filials: (1907-2007). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009. ISBN 978-84-92583-11-9 [Consulta: 28 maig 2018]. 
  3. «Artur Bofill i Poch». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Bofill i Poch, Artur». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 28 maig 2018].
  5. «Sr. Artur BOFILL i POCH». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2018].