Elies Rogent i Amat
Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821[1] – Barcelona 21 de febrer de 1897[2]) fou un professor, teòric, historiador, restaurador i arquitecte que va desenvolupar la seva activitat principal a Barcelona però que també treballà a Vic, d'on va ser-ne l'arquitecte municipal, i en altres poblacions catalanes com Mataró, Sant Cugat del Vallès o Ripoll. Fou el director facultatiu de l'Exposició Universal de 1888 i fou l'arquitecte del mític edifici històric de la Universitat de Barcelona. Interessat pel passat medieval del seu país, va ser el qui és ara considerat el primer arquitecte romàntic català i va formar part de l'escola d'arquitectura catalana que va iniciar el camí cap al Modernisme. Va ésser director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona i professor d'arquitectes com Lluís Domènech i Montaner i d'Antoni Gaudí, de qui va dir al signar el seu títol d'arquitecte: «He aprovat a un boig o a un geni».
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juliol 1821 Barcelona |
| Mort | 21 febrer 1897 (75 anys) Barcelona |
| Director de l'ETSAB | |
| 1875 – 1889 ← cap valor – Francesc de Paula del Villar i Lozano → | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, professor d'universitat |
| Membre de | |
| Obra | |
| Projectes principals | Director Facultatiu de l'Exposició Universal de 1888 |
BiografiaModifica
Fill de Josep Maria Rogent i Ginestet i Maria Amat i Balasch, família dedicada a la venda de materials per a la construcció i amb interès per l'arquitectura ja des de molt jove, va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola de Llotja de Barcelona l'any 1840 i fins a l'any 1845, any en què va néixer l'Escuela Especial de Arquitectura a Madrid, lligada a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando on va ser admès com a alumne de tercer curs. L'any 1848 va aprovar el cinquè curs i després de realitzar els exàmens de Revàlida va obtenir el títol d'arquitecte el 20 de febrer de 1851.[3] Un any més tard va ingressar al cos de catedràtics en guanyar la Càtedra de Topografia i Composició de l'Escola de Mestres d'Obres de Barcelona.
Va viatjar l'estiu de 1855 a París (on tornarà el 1869) per tal de visitar l'Exposició Universal de París d'aquell any. A més a més d'anar fins a París, va viatjar també a Estrasburg, Stuttgart, Munic, Nuremberg, Dresden, Berlín i a Potsdam.[4] Va ser nomenat "Acadèmic corresponsal de l'Academia de San Fernando el 30 de març de 1866 i director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona l'any 1871 càrrec del qual va dimitir l'any 1889.
El dia 26 de gener de 1887 l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, li encarregà la direcció d'obres de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Per tirar endavant aquell projecte fa canvis molt importants sobre el projecte original, de Josep Fontserè i Mestre, i aconsegueix que el projecte es realitzi en un temps record amb l'ajut d'un dels seus deixebles, com Domènech i Montaner.
Fou membre de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Casat amb Joaquima Pedrosa i Espalter d'Esparreguera, filla de Joaquim Pedrosa, que li havia encarregat la construcció del Pont de la Puda de Montserrat, varen ser pares de Josep Rogent i Pedrosa i de Francesc Rogent i Pedrosa, i avis de Elies Rogent i Massó.
Estil arquitectònicModifica
Aprenentatge i influènciesModifica
Elies Rogent va començar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola de Llotja de Barcelona l'any 1840. A causa de diversos motius econòmics, polítics i socials, l'escola no era encara, un centre acadèmic important, les dificultats econòmiques van ser la causa d'una docència molt limitada, que obligava als seus alumnes a ser bastant autodidactes. A més a més, hi havia una marcada manca d'estudis tècnics i científics relacionats amb l'arquitectura i s'impartien més aviat disciplines més artístiques i figuratives.[5] Aquests fets, i el caràcter encara molt classicista dels estudis de l'escola, van decebre profundament a Rogent des del primer any dels seus estudis. Aquesta insatisfacció i el seu interès per l'arquitectura medieval el van dur a mobilitzar-se, pel seu propi peu, a descobrir l'arquitectura medieval, primer catalana, i posteriorment la de tota la península Ibèrica. És a partir de l'any 1840 doncs, que comença a visitar totes les edificacions medievals que troba a la rodalia de Barcelona, com per exemple el Monestir de Poblet que el deixa completament enlluernat, o el Monestir de Santes Creus. La devoció que sent Rogent per l'arquitectura medieval ve marcada per diverses influències com la de l'obra de Francesco Miliza, "Principii di Architettura civile" 1781, o per les idees de Eugène Viollet-le-Duc, figura clau en la recuperació de l'arquitectura medieval. Rogent té una visió profundament romàntica i nacionalista en aquesta primera etapa dels seus estudis. També resulten ser figures importants quant a les influències de Rogent;Claudio Lorenzale, Pau Milà i Fontanals, Manuel Milà i Fontanals i tot el cercle de natzarens catalans, influenciats pel romanticisme d'inspiració francesa, amb qui mantindrà una important relació al llarg dels anys.
El seu aprenentatge pel que fa als seus viatges és significatiu, ja que no només viatjarà per Catalunya i per Espanya sinó també per diverses ciutats d'Europa. Sempre anotant allò que veu, Rogent viatjarà per Madrid, Andalusia, Castella, València i Mallorca ja des de la dècada del 1860.[6] i pel que fa als seus viatges pel continent, Rogent realitzarà dos viatges importants, un l'any 1855 i l'altre l'any 1869.
L'any 1845 Rogent començà els seus estudis a l'Escola Especial d'Arquitectura, a Madrid, on després d'un examen, l'accepten com a alumne de tercer curs. A través de les seves memòries, sabem que Rogent a Madrid gaudí molt més de l'ensenyament que el que gaudí a Llotja gràcies sobretot als professors Aníbal Álvarez i Antonio Zabaleta que mostren als seus alumnes de manera més àmplia la varietat de la història de l'arquitectura, i negant la unicitat de l'arquitectura clàssica, eleven el gòtic a una categoria molt superior a la que era considerada l'arquitectura medieval fins al moment, descrivint-la com l'última i la més original de les manifestacions arquitectòniques de la història.[7] És doncs a l'Escola Especial d'Arquitectura de Madrid on Rogent pogué estudiar lliurement l'arquitectura, de la manera que ell sempre l'havia entès, deixant de banda el classicisme i la visió acadèmica per valorar i treballar la diversitat dels estils històrics. L'any 1848 aprovà l'últim curs de l'Escola Especial d'Arquitectura i dos anys més tard els exàmens de Revàlida. El dia vint de febrer de 1851 va obtenir el títol d'arquitecte número 1849.
L'any 1855 viatja a París per tal de visitar l'Exposició Universal de París, però viatja amb Claudio Lorenzale i amb Joaquim Espalter i Rull, dos dels natzarens catalans que tenen com a objectiu bàsic del viatge, passar per Alemanya per tal de veure l'arquitectura germànica. La ciutat més important per què fa a la influència que en rep Rogent, és Munic on descobreix l'anomenat Rundbogenstil, (estil d'arc de punt rodó) una combinació de l'arquitectura del primer renaixement italià i l'arquitectura medieval, que el marcarà significativament i que utilitzarà clarament a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i en algunes altres construccions.[8] L'any 1869 visita altra vegada París, Alemanya, Viena i aquest cop també, el nord d'Itàlia; Florència, Pisa, Trieste i Venècia.
Teoria arquitectònicaModifica
Gràcies als seus apunts com a professor a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona de la qual va ser-ne el director des del 1871 fins al 1889, podem conèixer d'una manera més clara i profunda les teories que té Elies Rogent sobre l'arquitectura. L'arquitectura del segle xix es planteja com una amalgama d'estils i elements arquitectònics que tenen el seu origen en diversos moments de la història de l'arquitectura. El debat entre classicistes i medievalistes té per objectiu trobar una arquitectura que defineixi el segle xix. Rogent recolza l'eclecticisme com a camí que cal seguir per arribar a aquest objectiu - però no com a estil amb el qual ens podem conformar- i veu clarament la falta d'una direcció clara per trobar un estil propi. Als seus apunts podem llegir com Rogent comenta que a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona s'han inclòs tots aquells aspectes que mancaven a l'Escola de Llotja de Barcelona com l'explicació i la valoració de les diferents manifestacions arquitectòniques del llarg de la història. Es pot observar també a les seves lliçons, com Rogent valora i reflexiona sobre la història de l'arquitectura, i sobre estètica. Rogent entén l'estètica com a ciència objectiva que ens facilita la teorització i per tant també la posada en pràctica de l'aplicació de la bellesa. Per a Rogent doncs, l'estètica és una ciència bàsica per tal de treballar l'arquitectura. Rogent ens parla de l'arquitectura parlant, expressiva, de la qual en redueix la dialèctica en la relació que es crea entre els elements verticals i els elements horitzontals. L'arquitectura esdevé expressiva gràcies a tres punts: la grandària material, la senzillesa i homogeneïtat de les formes i la rectitud dels elements lineals.[9]
Dues idees formulen els grans trets expressiu d'una obra segons Rogent: Una és la reducció de l'estructura en elements horitzontals -sustentats- i elements verticals -sostinguts-. L'altra és la idea que la comunicació de l'arquitectura es realitza mitjançant la distribució harmònica de plens i buits. El matís i la particularitat d'un edifici s'aconsegueixen mitjançant l'emmotllurament, l'ornamentació i el color.[10] L'estil ve determinat per la forma i la interrelació que prenen els elements sustentats i els sustentats. Els estils d'altres èpoques no poden expressar l'esperit d'aquesta. Cal trobar la comunicació entre el creador i l'espectador, entre l'obra i la societat. Rogent entén doncs, l'arquitectura com a llenguatge, ja que "el contingut de l'art són unes idees i l'art serveix per realitzar-les sensiblement".
EstilModifica
L'arquitectura de Rogent es pot definir com una arquitectura senzilla, racional, rigorosa, amb un ús de l'ornamentació molt restringit, utilitzada només en llocs molt determinats i sempre de manera molt esquemàtica. Els elements més utilitzats per Rogent a nivell d'ornamentació són els arcs de mig punt, les arquivoltes recolzades sobre mènsules, les cornises i les motllures. Les cornises són utilitzades gairebé sempre com a element que remata el capdamunt dels edificis, i sovint, torres o pilars són col·locats als laterals. Les façanes llises i contínues, compostes de manera simètrica i esquemàtica, són protagonitzades sempre pel buit, acompanyat, si s'escau, per les obertures, sempre uniformes, i molt sovint utilitzant les finestres biforades. Per a Rogent, les línies rectes, gairebé sempre marcades per l'horitzontalitat, tenen un simbolisme; la unitat, la immaterialitat i l'eternitat són el què ens representen les línies rectes - de la mateixa manera, per a Rogent, la línia corba respon a la bellesa- i l'esplendor, la grandiositat i la solemnitat són els sentiments que ens transmeten les línies horitzontals.
Per sobre de tot però, l'arquitectura de Rogent, com ja s'ha dit a l'apartat dedicat a la seva teoria arquitectònica, es basa en la idea que l'arquitectura ha de ser expressiva; ha de parlar-nos dels usos de l'edifici i del que simbolitza, i ha d'aconseguir respondre a les necessitats i als gustos de la societat del moment. El primer element, i el més important a tenir en compte a l'hora de construir responent a aquests criteris, és la projecció de la planta de l'edifici, la qual ha de transmetre una adaptació als usos d'aquest. És per aquest fet que Rogent realitza sovint unes plantes simètriques, com a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona amb els elements més importants situats al centre.
Principals obresModifica
L'obra de Rogent és molt diversa, ja que treballà en edificis públics que obtingueren forta rellevància com l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, en edificis privats com algunes cases de la nova Eixample de Barcelona i treballà també com a restaurador del patrimoni arquitectònic del nostre país.
BarcelonaModifica
| Any | Nom | Localització | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1856 | Arc-capella per al panteó dels Bonaplata | Cementiri del Poblenou, Departament 2, arc-capella 49 | Estil classicista amb elements neobarrocs; la part escultòrica és del taller de Fausto Baratta. | Fotografia | |
| 1857 | Casa Josep A. Buxeras | Carrer Palau número 5, Barcelona. | Rogent fa diferents plànols d'habitatges per als terrenys resultants de l'enderrocament del Palau Reial Menor. Palauet urbà de planta baixa, quatre plantes i golfes, amb pati i una gran portal de mig punt. | 
| |
| 1857 | Reforma del Palau Palmerola | Carrer de la Portaferrissa, 7-9, Barcelona. | Façana per al palau del segle XVIII, dels Comtes de Fonollar, refeta en estil academicista. | 
| |
| 1859 - 1866 | Casa Manuel de Compte | Carrer Palau número 4, Barcelona. | Molt similar a la casa del davant, la Buxeras, projectada per ell mateix, també segueix la tipologia de palauet urbà, el divideix en sis plantes, dividides visualment a la façana en dues parts; una que inclou la planta baixa i l'entresòl, definida per una gran pedra que fa de sòcol i l'altra, la resta de pisos, amb un estucat llis i unes línies d'imposta que trobem als sostres de cada pis. L'edifici és coronat amb una cornisa amb arcuacions. | 
| |
| 1863 - 1892/93 | Edifici històric de la Universitat de Barcelona | Gran via de les Corts Catalanes, Barcelona. 41° 23′ 11.59″ N, 2° 9′ 50.35″ E / 41.3865528°N,2.1639861°E |
L'edifici és una obra d'estil neogòtic i protorenaixentista què l'arquitecte inicià s'inicià l'any 1863 i el finalitzà totalment l'any 1889.[11] | 
| |
| 1850-1865 | Pantà de Vallvidrera | Collserola, Barcelona 41° 24′ 53.5″ N, 2° 5′ 52″ E / 41.414861°N,2.09778°E |
És considerada una obra mestra de l'enginyeria hidràulica del segle xix. | 
| |
| 1850-1860 | Casa del guarda del Pantà de Vallvidrera | Camí del Pantà, 23, Collserola, Barcelona | Edifici de planta baixa i pis d'estil eclèctic. | Rehabilitada, és l'espai d’interpretació del pantà i el seu entorn natural. | 
|
| 1850-1864 | Torre d'aigües del Pantà de Vallvidrera | Collserola, Barcelona 41° 24′ 53.5″ N, 2° 5′ 52″ E / 41.414861°N,2.09778°E |
Torre que emmagatzema i dona pressió a l'aigua del pantà perquè arribi a les fonts públiques. | Fotografia | |
| 1863 | Reforma i ampliació de Sant Miquel del Port | Carrer de Sant Miquel, Barcelona | Ampliació de l'església de 1755: converteix l'estructura d'una a tres naus i hi afegeix un fals creuer, damunt del qual va afegir una cúpula. | 
| |
| 1864-1880 | Passatge del Rellotge | Escudellers, 38-40 | Passatge en forma de T, amb sortida als carrers d'Escudelles i dels Còdols, promogut per la Banca Arnús, amb un projecte atribuït a Elies Rogent. Edificis de concepció unitària. | Se n'han perdut la claraboia i elements com el rellotge que li donava nom. | 
|
| 1865 | Restauració a Santa Maria del Mar | Plaça de Santa Maria número 1, Barcelona. 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.38361°N,2.18194°E |
Restauració de l'altar, les finestres altes del cos central, el cancell i el rellotge. | 
| |
| 1868 | Restauració i nova façana de la Capella de la Mare de Déu de la Victòria | Carrer d'Ataülf, 4 | Façana historicista amb alguns elements originals reaprofitats, com les arquivoltes de la porta i una finestra coronella del segle xiv. | 
| |
| 1866-1868 | Panteó Permanyer | Cementiri del Poblenou, Departament 2, núm 163 | Panteó de planta octogonal decorat amb relleus del taller dels germans Vallmitjana que representen les virtuts cardinals. | ,_tomba_Permanyer,_d%27Elies_Rogent.jpg)
| |
| 1868 | Casa Evarist Arnús | Passeig de Gràcia, amb carrer Mallorca, Barcelona. | Edifici de tipologia entre palauet urbà i casa de veïns dividit en cinc plantes. El tractament de la façana divideix també la planta baixa de la resta de l'edifici col·locant una pedra que fa la funció de sòcol que es delimita al sostre del pis principal amb un fris i una cornisa. L'estucat que recobreix la resta de l'edifici és coronat amb un altre fris amb motllures al capdamunt de la construcció. Dos cossos cilíndrics marquen les dues cantonades que ocupa l'edifici. La planta és estructurada al voltant d'un pati interior de planta octogonal que fa de distribuïdor de la planta baixa. | 
| |
| 1868 | Panteó Arnús | Cementiri del Poblenou, Departament 2, núm 119 | Panteó per a la família d'Evarist Arnús i de Ferrer, d'estil medievalista, amb un cimbori octogonal i quatre façanes amb frontons triangular. L'àngel de marbre és de Joan Roig Solé. | 
| |
| 1869-1882 | Museu de Cera de Barcelona | Passatge de la Banca, 7, Barcelona 41° 22′ 38.65″ N, 2° 10′ 38.56″ E / 41.3774028°N,2.1773778°E |
Edifici entès com a palauet urbà del segle xix, es divideix en tres pisos, cada un d'ells amb obertures diferents. | 
| |
| 1869-1882 | Edificis del Passatge de la Banca | Passatge de la Banca / Rambla, Barcelona 41° 22′ 38.65″ N, 2° 10′ 38.56″ E / 41.3774028°N,2.1773778°E |
Dos edificis a banda i banda del passatge, amb façana a la Rambla, De caràcter acadèmic. L'acabat de la part baixa imita la pedra i els altres tres pisos tenen estucat llis, amb llosanes de pedra als balcons. | 
| |
| 1870 - 1871 | Casa Joan Almirall | Carrer Pelai, Barcelona | Habitatge ja totalment seguint la tipologia de casa de veïns, destinada a famílies de classe social mitja, tipologia que s'anirà repetint a tota l'Eixample. Dividit en cinc pisos, és un edifici de planta rectangular, amb un pati interior al qual ja no s'hi pot accedit des del carrer. La tipologia de façana esdevindrà una solució tipificada, amb la divisió de sòcol a la planta baixa i un parament igual per a la resta de pisos amb un coronament final de l'edifici amb el ràfec, un fris i una balustrada. | ||
| 1872-1876 | Casa Miquel Albà | Ronda de Sant Pere, entre el Carrer Trafalgar i el Carrer Bruc, Barcelona. | Edifici que segueix també la tipologia de casa de veïns, dividit en cinc pisos. La façana segueix la divisió de la planta baixa amb un sòcol de pedra, i un estucat agrupa la superfície de la resta de pisos. | ||
| 1872-1876 | Casa Felip Bertran d'Amat | Carrer Pau Claris Gran Via de la Corts Catalanes, Barcelona. | Edifici dividit en quatre pisos, seguint el mateix model de façana de divisió entre la planta baixa tractada amb un sòcol i la resta de pisos seguint el mateix tractament de superfície. | ||
| 1872-1875 | Intervenció al Gran Teatre del Liceu | La Rambla, Barcelona 41° 22′ 49″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.38028°N,2.17361°E |
Renovació de la coberta, les instal·lacions generals i el restaurant. | Refet el 1994 | 
|
| 1878 | Casa Vidalquadras i Ramon | Via Laietana, 41, Barcelona. | És uns dels dos edificis que queden de l'antiga Riera de Sant Joan, desapareguda amb l'obertura de la Via Laietana. | La tribuna que dona a la Via Laietana és una reforma posterior d'autor desconegut. | Fotografia |
| 1879 | Casa del Cotó | Gran Via de les Corts Catalanes, 670 | Edifici promogut per Miquel Boada i projectat en estil academicista. | El 1958 va ser adquirit pel Gremi de Fabricants del Cotó, que en va fer la seu social, i que el va ampliar amb tres plantes d'estil classicista projectades per Nicolau M. Rubió i Tudurí. Avui acull l'hotel Cotton House.. | Fotografia |
| 1879-1904 | Seminari Conciliar de Barcelona | Carrer Diputació, Barcelona. 41° 23′ 17″ N, 2° 09′ 48″ E / 41.387968°N,2.163211°E |
Edifici de planta de creu grega, on Rogent situa al centre d'aquesta, la capella, seguint la seva teoria organitzativa per la qual situa els espais més importants d'un edifici al centre d'aquest. | Restaurat just després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) | 
|
MataróModifica
| Any | Nom | Localització | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1863 | Presó de Mataró | Mataró. 41° 32′ 30″ N, 2° 26′ 37″ E / 41.54167°N,2.44361°E |
Primer edifici carcerari construït segons el concepte panòptic (tota la part interior es pot veure des d'un sol punt), ideat pel filòsof anglès Jeremy Bentham al segle xviii. | 
|
RipollModifica
| Any | Nom | Localització | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1862-1892 | Restauració del Monestir de Santa Maria de Ripoll[12] | Ripoll. 42° 12′ 5″ N, 2° 11′ 26″ E / 42.20139°N,2.19056°E |
|
Sant Cugat del VallèsModifica
| Any | Nom | Localització | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1860 | Antiga Casa de la Vila | Plaça de Barcelona, 17, Sant Cugat del Vallès | En origen, era el Restaurant-Cafetí Rin, la façana del qual havia estat projectada per Rogent. Façana classicista, amb pilastres corínties i coronament mixtilini amb rellotge. | L'any 1931 va ser reformat per l'arquitecte municipal Enric Mora per convertir-lo en Casa de la Vila, fins que el 2007 va traslladar-se a una nova seu. | .JPG)
|
| 1880 | Restauració del Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès | Sant Cugat del Vallès 41° 28′ 25″ N, 2° 5′ 6″ E / 41.47361°N,2.08500°E |
|
UrbanismeModifica
Rogent també treballà molt en el camp de l'urbanisme i també en projectes d'enginyeria hidràulica, i va formar part de la Junta de Censura i Qualificació del projecte de l'Eixample de Barcelona. Alguns dels seus treballs en aquests camps són per exemple:
- Projecte per la portada d'aigua a Vic, realitzat el 1855.
- Rectificació del carrer Parellades de Sitges, l'any 1856.
- Projecte de rectificació del Torrent de la Font de la Massana a Roda de Ter, l'any 1856.
- Rectificació del carrer de Santa Clara a Vilafranca l'any 1856.
- Projecte de rectificació i empedrat del carrer Manlleu de Vic l'any 1856.
- Empedrat del carrer Nou de Vic l'any 1857
- Obertura d'un carrer a Sarrià per enllaçar l'antic carrer de Barcelona i el carrer Major l'any 1857.
- Projecte del pont de la Puda de Montserrat sobre el Llobregat l'any 1858.
- Projecte de deu casetes de bany al balneari de La Puda a Esparreguera l'any 1858.
- Urbanització a Barcelona del Barri de Palau l'any 1858.
- Projecció d'un carrer a Sarrià per unir els carrers Ferran i Sagrat Cor l'any 1859.[13]
AltresModifica
Té un carrer dedicat a Barcelona, al barri del Clot.[14]
Va escriure les monografies Sant Cugat del Vallés. Apuntes histórico-críticos (1881), Santa Maria de Ripoll. Informe sobre las obras realizadas en la basílica (1887), i Monasterio de San Llorens del Munt. Memoria descriptiva (1891).[15]
ReferènciesModifica
- ↑ Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14. Moltes biografies situen el seu naixement el 6 de juliol, però la documentació aportada pel seu besnet a la biografia publicada el 1988 situa el natalici el 18 de juliol.
- ↑ «Registre de defuncions.Any 1897.Registre núm.1565.Jutjat Universitat». Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, 21-02-1897. [Consulta: 29 juny 2019].
- ↑ Elies Rogent i la Universitat, pàg. 14
- ↑ Elies Rogent i la Universitat, pàg. 27. És rellevant aquesta informació pels elements que veu en l'arquitectura Classicista Romàntica Alemanya, i que més tard utilitzarà en alguns dels seus edificis acostant-se al Rundbogenstil.
- ↑ Vers una arquitectura nacional, pàg. 21
- ↑ Vers una arquitectura nacional, pàg. 42
- ↑ Vers una arquitectura nacional, pàg. 52
- ↑ Vers una arquitectura nacional, pàg. 43
- ↑ Vers una arquitectura nacional, pàg. 68
- ↑ Vers una arquitectura nacional, pàg. 71
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1988, p. 37.
- ↑ Rogent, Elías. Santa María de Ripoll : Informe sobre las obras realizadas en la Basílica y las fuentes de la restauración (en castellà). Barcelona: Imprenta de la Viuda é Hijos de J. Subirana, 1887. OCLC 802535563.
- ↑ Elies Rogent i la Universitat, pàgs. 14-25
- ↑ Localització del carrer d'Elies Rogent al plànol de Barcelona del web de l'ajuntament
- ↑
BibliografiaModifica
- Bassegoda i Nonell, Joan «L'arquitectura barcelonina entre 1870 i 1980». ESPAIS, 11, 1988. ISSN: 0213-5639 [Consulta: 2 desembre 2012].
- Hereu, Pere. Vers una arquitectura nacional. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya,. ISBN 8476530269.
- Rogent, Jordi; Casassas,Jordi; de Solà-Morales, Ignasi. Elies Rogent i la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat Barcelona,, 1988. ISBN 8439310498.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elies Rogent i Amat |